D'on venim en el tema de l'educació de la llibertat. Ángel C. Moreu
Educar: la sorpresa de la llibertat. Enric Prats
Escoles de llibertat. Miquel Àngel Alabart
L'escola Tanit, un projecte de desenvolupament comunitari. Anna Comas
Educar en i per a la llibertat. Pere Juan
Escoltisme i guiatge, educació alliberadora. Arnau Garcia
Bibliografia complementària. Biblioteca Rosa Sensat
Escola
Participació:
"Fem un cafè plegats". Mercè Juan, Anna Oliveras
Llengua:
Un poema i 16 llengües. M. Àngels Pinyot, Sabina Salat, Carme Martín
Entrevista:
Entrevista a Peter MacIntyre. Cristina Rius
Novetats
Un món per llegir. Jaume Cela
Altres novetats bibliogràfiques
Cartellera
Monogràfic
1) D'on venim en el tema de l'educació de la llibertat Ángel C. Moreu Calvo.Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
L'autor fa un repàs, per la història de la pedagogia, del tractament de la llibertat segons diverses experiències i teories educatives de la primera meitat del segle XX. Analitza experiències del llibertarisme pedagògic, com a propostes més radicals d'educació en llibertat, i també les propostes de l'escola nova que tractava la llibertat de manera tutelada cercant la responsabilitat i l'autonomia dels infants des del respecte a l'espontaneïtat.
2) Educar: la sorpresa de la llibertat Enric Prats.Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
L'autor reflexiona sobre dos grans temes: l'educació com un autèntic acte de descobriment de la llibertat i els reptes que això genera per a l'escola; i afirma que «els educadors tenen poc a fer si intenten controlar en lloc d'acompanyar, adoctrinar en lloc de conversar, decidir en lloc de proposar...».
3) Escoles de llibertat Miquel Àngel Alabart.Mestre, psicopedagog i terapeuta. Director de l'organització Quetzal i editor de la revista Viure en família.
La societat necessita individus lliures, responsables, crítics, creatius, curiosos. L'autor defensa que l'ésser humà ja té la potencialitat de ser així per naturalesa. Només des de la llibertat és possible desenvolupar-les. Però calen també adults que confiïn i acompanyin de manera activa aquesta llibertat. Creu sincerament que és l'únic camí que li queda a l'escola si no vol viure en tensió permanent o, senzillament, desaparèixer. Però dit en positiu: és la seva gran oportunitat per recuperar el lloc de prestigi que li hauria de correspondre. 4) L'escola Tanit, un projecte de desenvolupament comunitari Anna Comas Arbós.Mestra de l'escola Tanit
A partir de la participació d'alumnes, familiars, entitats del barri, amics, voluntaris i mestres, l'escola Tanit de Santa Coloma de Gramenet vol millorar l'entorn i l'aprenentatge des de la pròpia escola per mitjà del que anomenen «somiar l'escola que volem». El projecte de transformació de l'escola condueix a ser un nucli de cohesió social que facilita la convivència i la integració en una societat nova per a molts dels seus habitants.
5) Educar en i per a la llibertat Pere Juan Duque.Coordinador del projecte La Caseta
Experiència del projecte «La Caseta» sobre l'educació en i per a la llibertat dels infants, basada en l'acompanyament emocional, la possibilitat d'explorar i experimentar en el medi i la necessitat de límits.
6) Escoltisme i guiatge, educació alliberadora Arnau Garcia Conesa.Educador social i responsable escolta a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
L'autor fa unes reflexions sobre el temps de lleure com a espai de llibertat que lliurement s'ha escollit, i ho fa a partir de la proposta educativa de l'escoltisme, el lleure que educa amb uns valors que marquen els límits de la llibertat, personal i de grup.
Escola
1) «Fem un cafè plegats» Un espai de relació, participació i reflexió amb pares i mares Mercè Juan, Anna Oliveras. Mestres del CEIP Camí del Mig (Mataró)
Cada setmana, a l'escola Camí del Mig fan un cafè amb les famílies autòctones i les nouvingudes. L'experiència de participació que duen a terme s'inscriu en un projecte lligat a la cohesió social i a l'acollida de famílies nouvingudes a l'escola.
2) Un poema i 16 llengües. Una experiència de sensibilització envers plurilingüisme en un centre educatiu M. Àngels Pinyot. Tutora Aula d'acollida Sabina Salat. Coordinadora LIC Carme Martín. Assessora LIC Claustre de l'IES Castellet (Sant Vicenç de Castellet) Experiència adreçada a aconseguir que els estudiants valoressin la diversitat cultural i lingüística dels seus companys i companyes, i per això es va triar com a punt de partida la versió en setze llengües del poema de Pere Quart «Sàpigues, company».
Entrevista
Entrevista a Peter MacIntyre Cristina Rius
Peter MacIntyre ha estudiat les motivacions que empenyen moltes persones a aprendre i utilitzar una segona llengua. Els beneficis econòmics que se'n deriven són, als ulls d'aquest professor de psicologia del Canadà, senzillament la part més prosaica de la qüestió. Ser més tolerant amb altres cultures o recuperar la identitat pròpia perduda són alguns dels motius molt bons per estudiar un altre idioma. Aquest març passat, MacIntyre va participar en la presentació de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, creada conjuntament per la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya.