Novembre'07 / nº319

Editorial:

Vel als ulls                                           

Monogràfic:

L'escola en un mirall.  

El reconeixement social dels mestres i del professorat i els mitjans de comunicació. Miquel Martínez                                     
Construir una bona imatge institucional des de l'escola quan els altres no hi ajuden. Serafí Antúnez                                      
El continuum autoimatge, imatge del centre, imatge de l'educació. Mariano Royo                                        
La imatge de l'escola en un context que no és difícil. Isabel Nadal                                         
Ni l'ou ni la gallina!  Bru Rovira                                            
Mitjans de comunicació i escola: Qui diu què? Què diu qui? Àngels Doñate, Rosa Sastre                            
Bibliografia complementària. Biblioteca Rosa Sensat                         

Escola:

 

Projecte.

L'art romànic: un viatge per la història. Conxa Colom                                        
 

Coeducació.

Contes i dones sàvies. Núria Solsona   
                                   

Lectura.

Indaba. Vuit lectures sobre Àfrica. Grup de treball «La lectura: passió o pressió?» de l'AMRS                          
 
Monzó, entre la ignorància i la gracieta.  Jaume Cela, Juli Palou                         
 

Novetats:

Novetats bibliogràfiques.                        

Cartellera.                                          

 

Monogràfic:

 
1) El reconeixement social dels mestres i del professorat i els mitjans de comunicació
Miquel Martínez. Universitat de Barcelona
 
L'article aborda la relació del mestre i del professorat i els mitjans a partir de diversos aspectes, com que els mitjans no generen el reconeixement social del professorat, el professorat participa poc en els espais mediàtic, l'escola és reclamada com l'última responsable de la manca de formació, cal avançar cap el compromís educatiu i ètic entre els diferents agents educadors i que el professorat exerceixi amb responsabilitat la seva professió i que aquesta sigui reconeguda.
 
2) Construir una bona imatge institucional des de l'escola quan els altres no hi ajuden
Serafí Antúnez. Universitat de Barcelona
 
Constatant que la feina docent s'analitza amb lleugeresa i desconsideració i que s'ofereix una imatge errònia de l'escola, l'autor proposa que des dels centres s'ha d'explicar el que s'hi fa, amb quina intenció i quins són els resultats, i indica mitjans per donar a conèixer el centre escolar i projectar-ne una bona imatge.
 
3) El continuum autoimatge, imatge del centre, imatge de l'educació
Mariano Royo
 
És important mantenir un bon clima entre els professors, però també crear complicitats amb els pares i els alumnes. Cal, doncs, tenir valors i comunicar-los adequadament, cosa per la qual cal tenir cura de les diverses imatges de l'escola, especialment de l'autoimatge professional. Però això no sorgeix espontàniament: cal crear, tractar, defensar i comunicar la nostra realitat com a professionals i com a centre de manera que l'entorn ens en torni una imatge positiva i motivadora.
 
4) La imatge de l'escola en un context que no és difícil. Experiència del CEIP Cervantes
Isabel Nadal. Directora del CEIP Cervantes
 
L'autora explica tot allò que es fa a l'escola Cervantes per donar-la a conèixer i millorar-ne la imatge. S'exposen els objectius, les dificultats amb què es troben, així com la descripció de les accions de comunicació per donar resposta a les necessitats detectades i aconseguir un avenç en la cohesió per oferir una bona imatge de l'escola tant interna com externa.
 
5) Ni l'ou ni la gallina!
Bru Rovira Jarque. Periodista
 
L'autor analitza la incomoditat que hi ha entre la premsa i el món de l'escola i n'apunta alguna de les raons, derivades tant de les característiques del llenguatge i de les prioritats dels mitjans com també de la pèrdua de fortalesa dels mateixos sectors socials i, en el cas dels mestres, de la seva responsabilitat pel fet de renunciar a discutir sobre el sentit de la seva feina i la manera d'adaptar-se als canvis davant d'un sistema que els sobrepassa.
 
6) Mitjans de comunicació i escola: Qui diu què? Què diu qui? Conversa entre una periodista i una mestra
Àngels Doñate Sastre. Periodista
Rosa Sastre Cañellas. Mestra
 
La relació entre els mitjans de comunicació i els diferents agents socials i polítics no ha estat fàcil, amb independència del país i l'època. El desconeixement que existeix entre els professionals d'una banda i l'altra crea una profunda sensació de decepció, contrarietat i malestar que provoca focs encreuats de paraules i relacions complicades. El tracte entre periodistes i professors, mitjans de comunicació i sistema educatiu, no sembla una excepció.
 
 

Escola:

 
1) L'art romànic: un viatge per la història
Conxa Colom Esmatges. Escola Dovella
 
Projecte de treball dut a terme per infants de cinc anys. L'article explica àmpliament tots el passos fets i descriu la riquesa i diversitat d'aprenentatges que ha suposat treballar l'art romànic i la curiositat que ha despertat en els infants una època de la història que els queda molt lluny.
 
2) Contes i dones sàvies
Núria Solsona i Pairó
 
L'autora presenta dues històries, amb personatges femenins que responen a dos models de vida diferents dels contes tradicionals amb una bona utilitat didàctica, apropiada per treballar als últims cursos de primària, la primera, i adient per a quart d'ESO, la segona.
 
3) INDABA. Vuit lectures sobre Àfrica, recomanades per a l'alumnat de nou a dotze anys
Grup de treball «La lectura: passió o pressió?» de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
 
Seguint amb les lectures sobre Àfrica, en aquest número es recomanen vuit lectures per a nois i noies de nou a dotze anys, les quals van acompanyades de propostes i maneres de treballar-les.