Associació de Mestres Rosa Sensat Av. de les Drassanes, 3, 08001 Barcelona - Avís legal
Índex
Pels drets humans, contra el racisme d'Estat
L'escola, un entorn democràtic d'aprenentatge.
Presentació del monogràfic.
Massa democràcia? Joan Botella
El mestre compromès amb la societat. Perspectiva històrica, valors actuals. Amèlia Tey
La coordinació com a garantia de participació democràtica a les aules.Pilar Iranzo, Charo Barrios, Juana María Tierno
Diari del mestre d'una escola... democràtica? Francesc Guirau
Democratitzar l'educació, els drets i la vida. Alicia Graciela Funes, Miguel Ángel Jara
Bibliografia complementària. Biblioteca Rosa Sensat
Horari escolar.
Què es fa a la sisena hora? Joan Teixidó, Josep Bofill
Competència comunicativa.
Competència comunicativa i transferència de coneixements. Rosa Maria Badia
Elogi de les grans traduccions. Jaume Cela
Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Àngels Prat
Altres novetats bibliogràfiques.
1) Presentació del monogràfic
Des de 1985, i gràcies a la segona llei orgànica en matèria d'educació després de la dictadura franquista, la LODE, es fomenta un funcionament democràtic del govern i de la gestió dels centres educatius. Cinc anys després, amb la LOGSE, s'assegura que els principis i els valors de la democràcia no estiguin només presents en l'organització, sinó també en el currículum.
2) Massa democràcia?
Joan Botella Corral
Catedràtic de Ciència Política, UAB
L'article té dues parts: l'una s'inscriu en les tendències actuals que condueixen a erosionar la confiança dels ciutadans en la capacitat de l'acció política i de les institucions per abordar els problemes socials, i l'altra tracta sobre com educar per a la democràcia en aquest context i les raons que fan difícil la feina de les institucions educatives en l'educació dels petits i joves ciutadans.
3) El mestre compromès amb la societat. Perspectiva històrica, valors actuals
Amèlia Tey Teijón
En un context escolar on les aules cada vegada són més diverses i tenen més exigències, l'autora exposa la necessitat del compromís ètic, el respecte i la responsabilitat del docent, com també els diferents tipus de sabers que han d'estar vinculats a la funció educativa.
4) La coordinació com a garantia de participació democràtica a les aules
Pilar Iranzo García, Charo Barrios Arós, Juana María Tierno García
Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona
Aquest article pretén centrar-se en la coordinació entesa com un dels principals mecanismes que tenen els centres educatius per assegurar la participació dels docents i poder, a partir d'ella, generar participació entre alumnes, famílies i entitats implicades en la comunitat educativa.
5) Diari del mestre d'una escola... democràtica?
Francesc Guirau
Aquest article recull la veu, un xic pessimista, d'un mestre que reflexiona en el seu diari sobre situacions quotidianes de la seva escola en les quals es fa palpable la contradicció entre un discurs aparentment democràtic i una pràctica -pel que fa a relacions de gènere, entre professionals, amb les famílies o amb l'alumnat- mancada del valor de la democràcia.
6) Democratitzar l'educació, els drets i la vida. L'afusellament del mestre Carlos Fuentealba. Neuquén, Patagònia argentina
Alicia Graciela Funes, Miguel Ángel Jara
Neuquén (Argentina) a través dels testimoniatges d'alguns dels seus protagonistes. Aquest article explica la situació viscuda en aquesta ciutat de la Patagònia. L'opció majoritària del magisteri d'aquesta província a favor de la democratització de l'educació i de la dignificació de la professió es va acabar amb una forta repressió i amb l'assassinat del mestre Carlos Fuentealba, del els seus companys rememoren la seva vida i la seva obra.
1) Què es fa a la sisena hora?
Joan Teixidó Saballs
GROC. Universitat de Girona
Josep Bofill Déu
GROC. CEIP Puig d'Arques. Cassà de la Selva
Aquest article mostra els resultats d'un treball que recull les dades del que es fa a les escoles de Catalunya en la sisena hora.
2) Competència comunicativa i transferència de coneixements
Rosa Maria Badia Amat
Aquest article parla de tres aspectes, relacionats entre ells, que poden predisposar favorablement a l'aprenentatge de llengües: la relació entre la llengua i els coneixements de la realitat del món; la llengua entesa com a eina de comunicació i, finalment, la relació entre les llengües en contacte.