Novembre'08 / nº329

 

Sumari

 
Editorial:
El goig d'aprendre.                                           

Monogràfic:
Manipular per aprendre.
Si manipulem, descobrim. I si descobrim és molt fàcil aprendre! David de la Higuera
El què, com, quan i perquè de la manipulació. Josep Callís        
Manipular per desenvolupar el cervell de manera òptima. Margalida Coll
La manipulació, eix i clau de volta de la renovació pedagògica. Rosa Serra
Llengua i estratègies manipulatives: partir del món per aprendre llengües; conèixer llengües per entendre el món. Sílvia Llach
Bibliografia complementària. Biblioteca Rosa Sensat

Escola:

Astronomia.
Els moviments del Sol al llarg del curs.Rat Parellada
Llengua estrangera.
Podem millorar l'ensenyament de l'anglès.Francesc Roda         
Diversitat.
L'aula de ciències socials i l'atenció a la diversitat. Dolors Freixenet       

Mirades:
Elogi de Ramon Llinés. Jaume Cela

Novetats:
Novetats bibliogràfiques.

Cartellera.
 
 

 

Monogràfic:

 
1) Si manipulem, descobrim. I si descobrim és molt fàcil aprendre!
David de la Higuera i Fiol
CEIP Lluís Marià Vidal (Agullana)
 
En aquest article l'autor exposa la importància de l'ús del material a l'escola. Comença parlant de com n'és, de valuosa, la didàctica en els aprenentatges dels infants. Més endavant parla de la importància de l'ús del material manipulable i l'experimentació a l'escola, i acaba fent una crida per encoratjar els mestres a treballar amb materials.
 
 
2) El què, com, quan i perquè de la manipulació
Josep Callís i Franco
Mestre. Professor de Didàctica de la Matemàtica. UdG
 
A través de raons biològiques, històriques i legals es justifica la necessitat de la manipulació com a font imprescindible per a l'aprenentatge i, per tant, la necessitat d'una metodologia centrada en la manipulació per generar aprenentatges competencials i com a base de la innovació didàctica a l'escola. Per altra banda, es concreten i sintetitzen les condicions essencials a tenir en compte en tot procés manipulador.
 
 
3) Manipular per desenvolupar el cervell de manera òptima
Margalida Coll
Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut. Facultat de Psicologia. UAB
 
En aquest article es fa un esbós d'algunes de les coses que es coneixen sobre el funcionament cerebral i que poden tenir incidència a l'hora de planificar estratègies educatives. Primer se citen alguns principis generals del desenvolupament del sistema nerviós, per després parlar de la plasticitat sinàptica al llarg de la vida, la qual constitueix el fonament de l'aprenentatge i la memòria, i d'alguns dels factors que poden potenciar-la o reduir-la.
 
 
4) La manipulació, eix i clau de volta de la renovació pedagògica
Rosa Serra i Sala
Història de l'Educació. UdG
 
Perspectiva històrica d'innovacions educatives de pedagogs i escoles que van entendre la manipulació com a base per a l'aprenentatge. L'article fa un recorregut històric, una mirada al passat per entendre i planificar el present.
 
 
5) Llengua i estratègies manipulatives: partir del món per aprendre llengües; conèixer llengües per entendre el món
Sílvia Llach Carles
Departament de Didàctica de la Llengua de la UdG
 
Les estratègies manipulatives poden contribuir perquè els nens i les nenes siguin bons usuaris de la llengua. Manipulació d'objectes per conèixer i usar la llengua, i manipulació de conceptes més adequada per a nivells cognitius ulteriors.
 
 

Escola

 
 
1) Els moviments del Sol al llarg del curs
Rat Parellada
Pedagoga i responsable del Planetari Fora d'Òrbita
 
Canvis del Sol al llarg del curs 2008-2009 i com adonar-nos de què passa; d'això tracta aquest article, on també s'inclouen diverses activitats per fer notar el moviment aparent del Sol durant el dia i les diferents alçades que té al llarg de l'any.
 
 
2) Podem millorar l'ensenyament de l'anglès
Francesc Roda i Llesta
 
El gran enemic de l'aprenentatge de l'anglès és començar per la lectura i l'escriptura. La lletra escrita és, naturalment, una part importantíssima en l'adquisició d'una llengua estrangera, però seria molt més racional situar-la en un segon estadi, tal i com s'aprèn la llengua materna, és a dir, després d'haver assimilat el llenguatge purament fonètic.
 
 
3) L'aula de ciències socials i l'atenció a la diversitat
Dolors Freixenet Mas
Professora de l'IES Esteve Terradas (Cornellà de Llobregat)
 
En l'àrea de ciències socials de l'ESO  no està contemplat cap mena d'agrupament flexible ni reforç en grups ordinaris ni desdoblament per poder atendre la diversitat a fi d'assumir les competències bàsiques. L'autora exposa la dificultat que comporta aquest fet i explica com, a partir del Pla de Millora, al seu institut han disposat d'una hora setmanal.