Perspectiva Escolar

Gener'09 / nº331


Sumari

Editorial

Quan l'agressor vol ser la víctima       

Monogràfic

Conversar per comprendre                     

Presentació del monogràfic

"Conversar per conversar? O conversar per comprendre i aprendre?" Rosa Maria Pujol                             

"Conversar..." Conxita Márquez i David Vilalta                         

"Conversar ciències fent maquetes". Eulàlia Berbel i Carme Cuberes       

"Conversar ciències observant canvis: l'aspirina efervescent". Roser Ylla i Teresa Calveras                  

"Conversar utilitzant sensors". Jesús Chivite, Núria Lacasa i Montserrat Padern 

"Conversar per comprendre tot observant éssers vius". Neus Garriga i Teresa Pigrau  

"Un experiment per dissenyar l'experiment". Albert Díez

Bibliografia complementària. Biblioteca Rosa Sensat                          

Escola

Art i participació

"Homenatge a Guinovart. L'onzena exposició d'un Pla Estratègic". CEIP Ítaca de Barcelona                 

Mapes conceptuals

"Com fer i com utilitzar els mapes conceptuals". Antoni Ballester, M. Antònia Bordoy
i José Manuel Méndez   

             

Mirades

Elogi del descobriment. Jaume Cela        

Novetats

Novetats bibliogràfiques

Cartellera                                                    

Monogràfic

1. "Conversar per conversar? O conversar per comprendre i aprendre?"      

Rosa Maria Pujol
Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals. UAB   

L'autora fa una analogia de la conversa a la classe de ciències amb un joc que pot tenir paranys i amagatalls, però que té una finalitat fonamental, que és l'intercanvi de maneres de mirar per tal de construir conjuntament un discurs i aprendre. També és un joc que té unes normes que estan directament relacionades amb la manera "especial" que té la ciència de veure el món.

2. "Conversar..."

Conxita Márquez

Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals. UAB

David Vilalta

Unitat d'Infantil i Primària. ICE de la UAB
            

En aquest article s'exposen algunes de les característiques i potencialitats de la conversa a la classe de ciències per tal que esdevingui una facilitadora d'aprenentatge i una eina de presa de decisions. La dinàmica de la conversa s'inicia amb una certa diferència o conflicte que es va conduint cap al consens.


3. "Conversar ciències fent maquetes"

Eulàlia Berbel i Carme Cuberes
CEPA Oriol Martorell

Com reacciona el nostre cos davant diferents estímuls? Què s'hi activa? Què passa dins el nostre cos? Quins altres elements hi intervenen? En aquest article es proposa que la resposta a aquestes qüestions es doni a través d'una maqueta elaborada en equip. S'analitzen també els avantatges que aporta aquesta manera de treballar.

4. "Conversar ciències observant canvis: l'aspirina efervescent"

Roser Ylla
CEIP Torrent de Can Carabassa
Equip CDEC d'Infantil i Primària

Teresa Calveras
Escola Heura. Barcelona
Equip CDEC d'Infantil i Primària


La proposta i la realització d'una activitat experimental tal com la fem amb els nostres alumnes a l'aula servirà per analitzar el procés de construcció conjunta de coneixement. Es prestarà una atenció especial a com les preguntes que genera la nostra curiositat ens encaminen cap a noves accions, les quals ens ajudaran a explicar-nos millor allò que en un inici ens era desconegut.


5. "Conversar utilitzant sensors"

Jesús Chivite
CEIP Sant Josep-El Pi

Equip CDEC d'Infantil i Primària

Núria Lacasa
CEIP Jacint Verdaguer

Montserrat Padern
CEIP Nostra Llar

Equip CDEC d'Infantil i Primària


Quin lloc de l'escola és el menys sorollós? I el més lluminós? Si vull fer un termos per mantenir l'aigua calenta, quin és el millor material que puc utilitzar? Si volem fer unes ulleres de sol, com puc saber quin color deixa passar menys llum? L'ús dels sensors ens permet respondre aquestes i moltes altres preguntes. L'activitat que genera la utilització de sensors promou la planificació, l'anticipació, fer prediccions i hipòtesis.


6. "Conversar per comprendre tot observant éssers vius"

Neus Garriga Verdaguer
CEIP Turó del Cargol

Teresa Pigrau Solé
CESIRE-CDEC

Com s'ho fan, per créixer, les arrels de les plantes? Què passa dins del meu cos perquè hi entrin unes coses i en surtin d'altres? De què serveix la fulla a la flor? Com és que un ocell sap que ha de fugir del foc? Com imagines que ho fan els nutrients, per arribar a la mà, a les potes? Per donar resposta a tots aquests interrogants cal tractar l'estudi i la interpretació dels éssers vius des d'una perspectiva global i identificar-los com a sistemes oberts i complexos. 

7. "Un experiment per dissenyar l'experiment"

Albert Díez
CEIP Mare de Déu de Montserrat (Castellbisbal)

Experiment dut a terme amb alumnes de sisè de primària sobre la conductivitat elèctrica amb l'objectiu d'identificar quins materials en són conductors.


Escola

1. "Homenatge a Guinovart. L'onzena exposició d'un Pla Estratègic"

CEIP Ítaca de Barcelona

Una experiència sobre art i noves tecnologies que ha implicat tota l'escola és el que s'exposa en aquest article del CEIP Ítaca, on tots els nivells escolars han treballat l'obra de Josep Guinovart amb el suport i el reconeixement de tota la comunitat educativa.

2. "Com fer i com utilitzar els mapes conceptuals"          

Antoni Ballester Vallori
Doctor en Geografia. Professor de secundària de l'IES Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca)
M. Antònia Bordoy Matamalas
Llicenciada en Psicologia
José Manuel Méndez Morcillo
Llicenciat en Història. Professor de secundària del CEPA Joan Mir i Mir (Maó, Menorca)

Quines són les característiques d'un mapa conceptual? Quins són els elements d'un mapa conceptual? Quines son les estratègies que hi ha per a l'ús del mapa conceptual en la pràctica de l'aula? De tots aquests temes tracta aquest article que inclou també els avantatges que aporta aquesta manera de treballar.


Teresa Pigrau Solé
CESIRE-CDEC

Com s'ho fan, per créixer, les arrels de les plantes? Què passa dins del meu cos perquè hi entrin unes coses i en surtin d'altres? De què serveix la fulla a la flor? Com és que un ocell sap que ha de fugir del foc? Com imagines que ho fan els nutrients, per arribar a la mà, a les potes? Per donar resposta a tots aquests interrogants cal tractar l'estudi i la interpretació dels éssers vius des d'una perspectiva global i identificar-los com a sistemes oberts i complexos. 

7. "Un experiment per dissenyar l'experiment"

Albert Díez
CEIP Mare de Déu de Montserrat (Castellbisbal)

Experiment dut a terme amb alumnes de sisè de primària sobre la conductivitat elèctrica amb l'objectiu d'identificar quins materials en són conductors.


Escola

1. "Homenatge a Guinovart. L'onzena exposició d'un Pla Estratègic"

CEIP Ítaca de Barcelona

Una experiència sobre art i noves tecnologies que ha implicat tota l'escola és el que s'exposa en aquest article del CEIP Ítaca, on tots els nivells escolars han treballat l'obra de Josep Guinovart amb el suport i el reconeixement de tota la comunitat educativa.

2. "Com fer i com utilitzar els mapes conceptuals"          

Antoni Ballester Vallori
Doctor en Geografia. Professor de secundària de l'IES Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca)
M. Antònia Bordoy Matamalas
Llicenciada en Psicologia
José Manuel Méndez Morcillo
Llicenciat en Història. Professor de secundària del CEPA Joan Mir i Mir (Maó, Menorca)

Quines són les característiques d'un mapa conceptual? Quins són els elements d'un mapa conceptual? Quines son les estratègies que hi ha per a l'ús del mapa conceptual en la pràctica de l'aula? De tots aquests temes tracta aquest article que inclou també els avantatges que aporta aquesta manera de treballar.


Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals. UAB

David Vilalta

Unitat d'Infantil i Primària. ICE de la UAB
            

En aquest article s'exposen algunes de les característiques i potencialitats de la conversa a la classe de ciències per tal que esdevingui una facilitadora d'aprenentatge i una eina de presa de decisions. La dinàmica de la conversa s'inicia amb una certa diferència o conflicte que es va conduint cap al consens.


3. "Conversar ciències fent maquetes"

Eulàlia Berbel i Carme Cuberes
CEPA Oriol Martorell

Com reacciona el nostre cos davant diferents estímuls? Què s'hi activa? Què passa dins el nostre cos? Quins altres elements hi intervenen? En aquest article es proposa que la resposta a aquestes qüestions es doni a través d'una maqueta elaborada en equip. S'analitzen també els avantatges que aporta aquesta manera de treballar.

4. "Conversar ciències observant canvis: l'aspirina efervescent"

Roser Ylla
CEIP Torrent de Can Carabassa
Equip CDEC d'Infantil i Primària

Teresa Calveras
Escola Heura. Barcelona
Equip CDEC d'Infantil i Primària


La proposta i la realització d'una activitat experimental tal com la fem amb els nostres alumnes a l'aula servirà per analitzar el procés de construcció conjunta de coneixement. Es prestarà una atenció especial a com les preguntes que genera la nostra curiositat ens encaminen cap a noves accions, les quals ens ajudaran a explicar-nos millor allò que en un inici ens era desconegut.


5. "Conversar utilitzant sensors"

Jesús Chivite
CEIP Sant Josep-El Pi

Equip CDEC d'Infantil i Primària

Núria Lacasa
CEIP Jacint Verdaguer

Montserrat Padern
CEIP Nostra Llar

Equip CDEC d'Infantil i Primària


Quin lloc de l'escola és el menys sorollós? I el més lluminós? Si vull fer un termos per mantenir l'aigua calenta, quin és el millor material que puc utilitzar? Si volem fer unes ulleres de sol, com puc saber quin color deixa passar menys llum? L'ús dels sensors ens permet respondre aquestes i moltes altres preguntes. L'activitat que genera la utilització de sensors promou la planificació, l'anticipació, fer prediccions i hipòtesis.


6. "Conversar per comprendre tot observant éssers vius"

Neus Garriga Verdaguer
CEIP Turó del Cargol

Teresa Pigrau Solé
CESIRE-CDEC

Com s'ho fan, per créixer, les arrels de les plantes? Què passa dins del meu cos perquè hi entrin unes coses i en surtin d'altres? De què serveix la fulla a la flor? Com és que un ocell sap que ha de fugir del foc? Com imagines que ho fan els nutrients, per arribar a la mà, a les potes? Per donar resposta a tots aquests interrogants cal tractar l'estudi i la interpretació dels éssers vius des d'una perspectiva global i identificar-los com a sistemes oberts i complexos. 

7. "Un experiment per dissenyar l'experiment"

Albert Díez
CEIP Mare de Déu de Montserrat (Castellbisbal)

Experiment dut a terme amb alumnes de sisè de primària sobre la conductivitat elèctrica amb l'objectiu d'identificar quins materials en són conductors.


Escola

1. "Homenatge a Guinovart. L'onzena exposició d'un Pla Estratègic"

CEIP Ítaca de Barcelona

Una experiència sobre art i noves tecnologies que ha implicat tota l'escola és el que s'exposa en aquest article del CEIP Ítaca, on tots els nivells escolars han treballat l'obra de Josep Guinovart amb el suport i el reconeixement de tota la comunitat educativa.

2. "Com fer i com utilitzar els mapes conceptuals"          

Antoni Ballester Vallori
Doctor en Geografia. Professor de secundària de l'IES Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca)
M. Antònia Bordoy Matamalas
Llicenciada en Psicologia
José Manuel Méndez Morcillo
Llicenciat en Història. Professor de secundària del CEPA Joan Mir i Mir (Maó, Menorca)

Quines són les característiques d'un mapa conceptual? Quins són els elements d'un mapa conceptual? Quines son les estratègies que hi ha per a l'ús del mapa conceptual en la pràctica de l'aula? De tots aquests temes tracta aquest article que inclou també els avantatges que aporta aquesta manera de treballar.


Teresa Pigrau Solé
CESIRE-CDEC

Com s'ho fan, per créixer, les arrels de les plantes? Què passa dins del meu cos perquè hi entrin unes coses i en surtin d'altres? De què serveix la fulla a la flor? Com és que un ocell sap que ha de fugir del foc? Com imagines que ho fan els nutrients, per arribar a la mà, a les potes? Per donar resposta a tots aquests interrogants cal tractar l'estudi i la interpretació dels éssers vius des d'una perspectiva global i identificar-los com a sistemes oberts i complexos. 

7. "Un experiment per dissenyar l'experiment"

Albert Díez
CEIP Mare de Déu de Montserrat (Castellbisbal)

Experiment dut a terme amb alumnes de sisè de primària sobre la conductivitat elèctrica amb l'objectiu d'identificar quins materials en són conductors.


Escola

1. "Homenatge a Guinovart. L'onzena exposició d'un Pla Estratègic"

CEIP Ítaca de Barcelona

Una experiència sobre art i noves tecnologies que ha implicat tota l'escola és el que s'exposa en aquest article del CEIP Ítaca, on tots els nivells escolars han treballat l'obra de Josep Guinovart amb el suport i el reconeixement de tota la comunitat educativa.

2. "Com fer i com utilitzar els mapes conceptuals"          

Antoni Ballester Vallori
Doctor en Geografia. Professor de secundària de l'IES Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca)
M. Antònia Bordoy Matamalas
Llicenciada en Psicologia
José Manuel Méndez Morcillo
Llicenciat en Història. Professor de secundària del CEPA Joan Mir i Mir (Maó, Menorca)

Quines són les característiques d'un mapa conceptual? Quins són els elements d'un mapa conceptual? Quines son les estratègies que hi ha per a l'ús del mapa conceptual en la pràctica de l'aula? De tots aquests temes tracta aquest article que inclou també els avantatges que aporta aquesta manera de treballar.


Associació de Mestres Rosa Sensat   Av. de les Drassanes, 3, 08001 Barcelona - Avís legal
ContacteContacteRSS