Associació de Mestres Rosa Sensat Av. de les Drassanes, 3, 08001 Barcelona - Avís legal
Editorial
La xocolata del lloro
Monogràfic
Exili i memòria
Viatge a l'incert. L'exili del 39 i la memòria. Elionor Sellés i José Fernández
L'exili i la maternitat d'Elna. Agnès Boixader i Corominas
El paper de la dona en la nostra història.
L'exili de les dones el 1939, un exili especialment dur. Assumpta Montellà
L'exili científic republicà. Joan Lloret Pastor
El Museu Memorial del camp de Ribesaltes: per la preservació de les memòries i el dret a la història. Marianne Petit
El tema de l'exili a «Els nens de Rússia». Magí Crusells
Luisa Fernández, el mirall d'un segle. Mónica García Mariñoso
Bibliografia complementària. Biblioteca Rosa Sensat
Escola
Centenari
Ferrer i Guàrdia: entre la pedagogia i la revolució. Vicenç Molina
Projecte lingüístic
El projecte lingüístic i les «altres» llengües. Josep Vallcorba Cot
Coeducació
Podem millorar l'autonomia i la responsabilitat personal de nois i noies?. Núria Solsona i Pairó
Mirades
Elogi de Jaume Pòrtules. Jaume Cela
Novetats
Novetats bibliogràfiques
Cartellera
Monogràfic
Viatge a l'incert. L'exili del 39 i la memòria
Elionor Sellés. Professora d'Història de l'IES Montserrat, i
José Fernández. Codirectors del projecte del Memorial Democràtic del Centre d'Estudis Comarcal del Baix Llobregat
Aproximar l'exili a l'escola tot analitzant les causes i establint-ne les conseqüències és una oportunitat per tractar la història i contribuir a revitalitzar la memòria; insistir en la conveniència que s'estudiï a les escoles i els instituts la història més recent del nostre país s'evita la tendència a l'oblit.
L'exili i la maternitat d'Elna
Agnès Boixader i Corominas. Professora d'Història i de Didàctica de les Ciències Socials
La proposta didàctica que s'exposa vol acostar la història i la memòria de l'exili a l'alumnat de secundària, amb la voluntat d'afavorir un diàleg entre passat i present, entra un fet històric i les possibles interpretacions d'aquest fet.
El paper de la dona en la nostra història. L'exili de les dones el 1939, un exili especialment dur
Assumpta Montellà
Explicar i reivindicar el paper que va tenir la dona durant
L'exili científic republicà
Joan Lloret Pastor. Professor d'Història de
L'article fa un repàs de l'impuls científic que hi va haver en les dècades prèvies a
El Museu Memorial del camp de Ribesaltes: per la preservació de les memòries
i el dret a la història
Marianne Petit. Directora del Projet Musée-Mémorial Camp de Rivesaltes
L'article explica la història del camp de Ribesaltes, lloc on van ser protagonistes els refugiats espanyols que van fugir del règim de Franco. Exposa l'objectiu del futur Museu Memorial, que s'adreça especialment a un públic escolar a qui s'oferiran diferents activitats des del servei pedagògic.
El tema de l'exili a «Els nens de Rússia»
Magí Crusells. IES
Utilització a l'aula del documental històric Els nens de Rússia com a material per treballar l'exili els nois i noies de Secundària amb l'objectiu que siguin capaços de determinar quins valors ideològics o polítics defensa i critica la pel·lícula.
Luisa Fernández, el mirall d'un segle
Mónica García Mariñoso
Entrevista a una «nena de Rússia»:
Ferrer i Guàrdia: entre la pedagogia i la revolució
Vicenç Molina. Professor d'Ètica Facultat d'Economia i Empresa i col·laborador tècnic/subdirector Espai de Llibertat
Aquest any és el centenari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, que va ser l'impulsor i ànima de l'Escola Moderna. L'article recull el pensament pedagògic de Ferrer, la seva vida i el context polític i social que el va dur a ser executat després d'un judici sense proves.
El projecte lingüístic i les «altres» llengües
Josep Vallcorba Cot. Subdirector General de Llengües i Entorn Departament d'Educació
El Pla LIC i el nou ordenament curricular configuren un projecte lingüístic plurilingüe en què el català és la llengua vehicular de tota la dinàmica educativa; el castellà ha d'assolir un alt nivell de competència i l'anglès s'ha de convertir progressivament i decididament en la tercera llengua. Després hi ha les que podríem anomenar «les altres llengües».
Podem millorar l'autonomia i la responsabilitat personal de nois i noies?
Núria Solsona i Pairó
L'autora defineix el que s'entén per autonomia personal des del vesant coeducatiu i exposa activitats i experiències que permeten desenvolupar la competència d'autonomia personal pel que fa a les habilitats de saber viure en relació i de saber assumir totes les responsabilitats de la vida personal.