ENTREVISTA // CLAUDI FUSTER. MESTRE. NÚRIA Navarro
"El problema no és la immigració, és la pobresa"

• Aquest pacient professor d'anglès intenta treure el millor del mestís alumnat del Raval

Barcelona, 1952
Ensenya a l'IES Tarradell
Publica 'La volta a l'escola en 80 mons' (Rosa Sensat)

La diversitat real, la que no encaixa en discursos oficials ni en cercaviles, és a les aules del Raval. La coneix perfectament Claudi Fuster, professor d'anglès de l'IES Tarradell, on el 83% dels alumnes són fills d'immigrants. Potser perquè allà cada dia és una aventura, Fuster porta un diari, que ara agafa forma de llibre, La volta a l'escola en vuitanta mons.

--La seva paciència deu ser infinita.
--Si no tens capacitat de comprensió, no sobrevius a l'experiència.

--Un exemple.
--N'hi ha tants... Teníem un nen pakistanès molt inquiet. Tots ens pen- sàvem que no havia anat mai al col.legi. Un dia es va presentar amb una foto per demostrar el contrari. Allà el teníem, assegut sota un arbre amb uns altres nens. De fer classe a l'aire lliure l'havíem tancat en una aula. Vet aquí el seu neguit. Amb els immigrants et trobes amb situacions tan sorprenents...

--¿Com de sorprenents?
--¿Vostè sap que sóc musulmà?

--No.
--Un dia, un alumne pakistanès em va preguntar si era musulmà. Li vaig dir que no, llavors em xiuxiueja una cosa a l'oïda i em diu: "Ara ets musulmà". M'estava dient: "Fes-me de pare en el teu món, que jo et protegirè en el meu". Un acte de confiança mútua. Si no existeix aquesta confiança, no aprèn ni Déu.

--"El meu món és l'escola diversa", assegura al seu llibre.
--Jo ensenyo a homes i dones. A persones. Fa poc vaig pescar un tio fent una barrabassada. Se'm va escapar. I el primer que em van preguntar va ser si era blanc o negre. ¡No m'hi havia fixat! L'escola m'ha ensenyat que tots són persones.

--Una lliçó impagable.
--T'adones que tots som iguals. Tots aspirem a ser feliços, a tenir família, a veure els fills créixer, a tenir una bona vellesa, a ser estimats. I jo, com a mestre, tinc la gran possibilitat de fer que s'agradin a si mateixos, fer sortir el millor que tenen dins.

--El millor en la pitjor situació.
--La marginació és l'altra cara de la moneda. Les oportunitats se'ls tanquen. En una societat com la nostra, on es valora el mòbil, molts xavals d'aquests donen una estrebada per quedar-se'n un. Només volen ser com els altres, però els cau un judici. I després hi ha els papers. Tenim estudiants de batxillerat boníssims que no es podran treure el títol perquè no tenen els papers.

--Està convençut que no existeix el-problema-de-la-immigració.
--El problema no és la immigració, és la pobresa. No es donen les mateixes oportunitats a tothom. Tenim un petit percentatge d'alumnes que pertanyen a les classes marginals d'aquí, sobretot fills d'heroïnòmans, néts de putes, nens de famílies des- estructurades. En aquests casos, el xoc amb el carrer al deixar l'escola és duríssim.

--¿Hi ha violència a les aules?
--Quan n'hi ha, és justificada.

--¿Justificada?
--Una vegada un va cremar la porta d'un lavabo. Quan li vaig preguntar què volia, em va dir: "Només vull que m'apuntin a bàsquet i que el meu diari tingui un cadenat". ¡Imagini's com ho devia passar a casa! Quan els xavals fan un acte destructiu, si no hi ha malaltia, el que estan dient és "fes-me cas". En vam tenir un que trencava vidres perquè la conserge el curés.

--¿No s'ha trobat mai en dificultats?
--No, però sóc home i, malgrat tenir 52 anys, em veuen vell. L'Alcorà diu: "El teu mestre és el teu pare".

--Els musulmans, pel que diu, són els menys dúctils.
--Ho són els pakistanesos, però tenen la virtut d'escoltar i respectar. Un dia li explicava a un 30 vegades els frequency words. Al final ho va captar, i va escriure a la pissarra: "El professor d'anglès és un home honest, que Déu el beneeixi". El normal a l'institut és el tracte amable. També hi ha moments de tensió, ¿eh?

--¿Per qüestions religioses?
--No solament. Després de l'11-S, em va venir un tio amb una samarreta amb el número 11 i el nom de Bin Laden. ¿Sap què vaig fer? Riure. Ell havia vingut a muntar gresca i jo li vaig desmuntar els plans.

--Bona estratègia.
--El gran problema són els imams. A un xaval que va menjar xiclet en el Ramadà, l'imam li va fer treure els mitjons i amb una paleta plana li va deixar les plantes dels peus com un tomàquet. ¡Els de menors de Mossos no van tenir nassos de detenir-lo!

--¿Què fer contra aquest poder?
--Insistir-los que els drets de les persones són una cosa innegociable.

--¿Barcelona té un costat racista?
--Quan coneix l'altre, no és racista. A mi el que em preocupa és la dimissió de la societat de les seves responsabilitats. Això sí que és greu.