Amb els companys i les companyes penso millor

El dia 27 de juny un grup de mestres de diferents poblacions i escoles,membres tots del grup de treball “Un enfocament global de l’aprenentatge” (G9),ens vam reunir, virtualment, per respondre a la pregunta: Què ens aporta el treball cooperatiu a la nostra manera d’entendre l’aprenentatge? Què no compartim?

Una pregunta no gaire fàcil de respondre, sobre la que al llarg de tot el curs hem estat debatint, reflexionant i contrastant experiències i opinions. Ara, arribats a aquest fi de curs tant excepcional, ens toca també com a grup, aturar-nos per extreure conclusions.

Apostem per un aprenentatge en comunitat, on el llenguatge i les seves interaccionstenen un paper essencial.

Com a mestres pensem que és de vital importància ajudar als infants a ser ciutadans crítics, per entendre millor el món que tenim ara i el que ens vindrà. Però…com s’aborda el coneixement? Com aprenen els nostres alumnes? Apostem per un aprenentatge en comunitat, on el llenguatge i les seves interaccionstenen un paper essencial. D’aquesta manera és com ens podem anar enriquint i adquirint coneixements dels altres. Creiem en un aprenentatge dialògic i amb molta interacció. Una interacció que moltes vegades podem confondre amb el terme “ajuda”. Quan parlem de treball cooperatiu parlar d’ajudar-se pot ser un tema molt delicat i confós. La idea a l’hora de col·laborar no és tant que t’ajudin sinó el fet d’aprendre indagant utilitzant el diàleg, contrastant, opinant, trobant el meu pensament i compartint-lo, posant-me en el lloc de l’altre. En tot aquest procés el mestre sí ha d’ajudar a comprendre el què passa a l’aula.

“Amb els companys penso millor”

Aquesta és la reflexió d’una nena després de fer la seva autoavaluació sobre l’escola virtual en temps de confinament. Una reflexió que ens fa pensar i reflexionar sobre les nostres pròpies experiències en aquesta nova situació escolar que hem hagut d’entomar. I és que, és inevitable encaminar el debat cap al confinament, reflexionant també desde la perspectiva col.laborativa que, com a grup, entenem.

Durant el confinament ens hem trobat amb tantes situacions diferents com, potser, alumnes hem tingut. Començant per un seguiment de les tasques desigual per part de l’alumnat. Molt d’ells i elles s’han adonat de la riquesa que és el poder compartir amb els altres les seves idees, també el poder escoltar les idees dels seus companys/es. Ells també han fet una reflexió molt profunda: els hi resulta molt més fàcil treballar a classe que a casa, han valorat molt més l’ajuda dels seus propis companys/es que la dels pares. Aquests últims han tingut un paper essencial, però que al mateix temps també  ha influenciat molt en l’execució de les activitats dels seus fills/es. Els nostres alumnes són conscients que els ajudem i que també aprenen dels altres. Hem trobat a faltar, tots plegats, la riquesa que suposa compartir els nostres coneixements.

Hem trobat a faltar, tots plegats, la riquesa que suposa compartir els nostres coneixements.

És el moment de pensar

Els mestres tenim un paper de mediador a l’aula molt significatiu.  Estem preparats per treballar així, desde la distància? Ho estarem algun dia? Tal i com hem pogut comprovar aquests mesos, si no hi ha aquesta mediació, el resultat de les tasques varia moltíssim. Hem après que l’escola és insubstituïble, i qui no té a casa un entorn ric ho pateix més encara.

Hem après que l’escola és insubstituïble, i qui no té a casa un entorn ric ho pateix més encara.

Ens hem trobat davant una situació on no teníem aquest llenguatge, del que abans parlàvem, que acompanya les interaccions a l’aula. Les situacions que s’han generat han estat molt distants de les interaccions que ens trobem diàriament a les nostres escoles. Hi ha hagut moments en els que ens hem sentit buits de paraules, de converses, hem trobat a faltar aquest feedback immediat tant important  per nosaltres.

És el moment de pensar: Podríem buscar opcions on els alumnes poguessin compartir i aprendre amb els altres desde la distància? Nosaltres com a mestres estem fent un debat cooperatiu on estem compartim i aprenent dels altres. Tot i salvant les diferències d’edat, nosaltres estem fent una sessió d’aprenentatges confinats. Ho podríem fer amb els nostres alumnes? És el moment de reflexionar sobre quines coses hem après amb els alumnes durant el confinament, però també sobre les que no tornaríem a repetir mai més. Però sobretot, quines idees ens poden ajudarsi ens tornen a confinar? Tots hem fet el que hem pogut però no podem renunciar a com entenem l’aprenentatge.

Potser un bon punt de partida seria pensar sobre quèels podem demanar i com ho han de fer. Hem demanat als infants que facin molts vídeos però…els hi hem ensenyat a fer-ne? En el seu moment vam pensar que el fet que es gravessin era una bona forma per representar el seu coneixement, però ens hem adonat que també seria bo oferir altres formes de comunicar la informació, ja que no a tots els nens/es els agrada fer-se fotos o vídeos.

Podem utilitzar les eines digitals per fer l’aprenentatge cooperatiu tal i com l’entenem nosaltres? Amb fòrums, ús de recursos online com el padlet….En lloc de plantejar-se fer un vídeo perquè aprenguin a sumar?Com puc fer que els alumnes interaccionin entre ells i com jo puc interaccionar amb ells? Tot el que sé, com ho puc posar a la pràctica des del confinament? Si la idea és proposar activitats on hagin de pensar, fer activitats amb l’estructura pas 1, pas 2, pas 3….o amb rols molt definits; ens genera molts dubtes sobre l’aprenentatge. Pot ser ha arribat el moment de desenvolupar i desplegar al màxim la nostra competència digital i la dels nostres joves.

Què és el que haurien de saber? Tot i desde la distància els nens/es han d’entendre perquè fan la feina que els hi proposem, li han de trobar el sentit. Seria bo poder seguir oferint espais on apareguin les representacions dels alumnes i els ajudi a comprendre millor el que estan pensant els altres. Ens hem trobat que amb els nens més grans resulta més fàcil fer-ho però amb els petits, que sovint es bloquegen davant d’una pantalla, hi ha hagut moments de molta angoixa.

Tots i totes, en algun moment, hem optat per fer videoconferències amb el nostre alumnat, ens hem aventurat a fer-les amb tot el grup a la vegada, serien les ganes que teníem per normalitzar aquesta situació? Però que distant va ser del que ens haguéssim trobat a l’aula…

Tot s’alenteix: les converses, el retorn de les feines, el veure als teus alumnes… Necessitem temps per millorar i reflexionar. Si en una situació normal d’aula valorem molt més que els aprenentatges siguin pocs i profunds, també ho hauríem d’aplicar en aquests casos.

I…per què no preguntar als nostres alumnessobre què pensen que necessiten aprendre? És el que van fer amb els nens/es de 6è a una escola del nostre grup.Les respostes van ser molt diverses. Molts d’ells estaven preocupats per si es deixaven alguna cosa per aprendre per quan anessin a l’institut. Altres demanaven ajuda sobre aspectes que es sortien del currículum escolar. Per exemple, nens amb problemes de convivència a casa que passaven moltes hores tancats i necessitaven eines. Altres tenien dubtes sobre la seva autonomia: hores de treball, espai per posar-s’hi, material que necessito i on trobar-lo…

Assumim la nostra responsabilitat

Ens hem trobat molt perduts i hem reinventat la nostra professió. Necessitem, tal i com estem fent ara, un espai per poder reflexionar sobre el què ha estat passant i com abordar-ho en un futur. Durant el confinament no hem tingut temps, ens hem hagut d’adaptar tots a una situació a la que no estàvem acostumats. Ens hem trobat amb instruccions i consignes molt diverses i contradictòries. Avui mateix, ja pensant des de la incertesa en un setembre molt diferent del que estem acostumats. Hem de tenir en compte als nens que no es poden connectar, que fem amb ells? Hi ha hagut grups on el 50% dels alumnes han desaparegut del tot, no s’han beneficiat de les nostres propostes. Que fem amb aquesta situació? Seguim endavant igualment? Potser hauríem d’explicar a les famílies com entenem l’aprenentatge i de quina manera els seus fills/es aprenen a l’escola,buscant alternatives de comunicació més enllà d’una plataforma o del correu electrònic: fem servir apps i mòbils, segur que la gran majoria tindrà accés.

A mode de conclusió:

Quan estem amb els companys i companyes pensem millor i treballem millor. Des del confinament ens falta el repensar i contrastar, trobem mancances dialògiques. Si ens tornen a confinar, com ho farem? És el moment de reinventar l’escola? El futur ja és aquí? Acabem l’article i ens adonem que hi ha més preguntes que respostes, però aprofitem el que hem après. Ara mateix ja tenim una experiència i unes conviccions pedagògiques que ens poden ajudar a afrontar un nou confinament. Sense oblidar però, quetenimun sistema escolar que segrega i que com a docents tenim també un compromís social.

 

Rubén Fabri

Grup “Un enfocament global de l’aprenentatge” g9

Mestre de l’escola Riera Alta de Santa Coloma de Gramenet

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!