Aprenentatges i experiències de la I Jornada Artivisme des de l’escola

Posar la vida al centre


SARA JANSEN / CREART

Pròleg: Sobre l’ecosistema
Per què és important per a tu la justícia global?

A la sala d’actes de Rosa Sensat ens acull un hipnòtic espectacle de retalls i d’ombres marines. La Clementina Kura-kura i el Damián Bojorque de El gecko con botas ens proposen una immersió teatral en un fons marí, nedant entre peixos, meduses, tortugues, balenes, algues… tot un ecosistema d’éssers en harmonia. Ens submergim en un mar de creació i reflexió. Tot d’una, irromp en pantalla la petjada destructiva de l’ésser humà com un doll de tinta que enfosqueix l’escena. Una taca que es projecta sobre el nostre planeta i que ens obliga a preguntar-nos: quin és el nostre impacte a la Terra? És aquest el món que volem? Som A l’ombra del plàstic, una proposta per a reflexionar sobre la justícia ambiental.



SARA JANSEN CREART

Introducció: Buscant la mobilització des de l’art
Ser artivista és entendre que l’art serveix per molt més que pel gaudi.

Amb aquestes reflexions, encarem una jornada amb moltes incògnites. Per què és important per mi la justícia global? Aquesta pregunta ens interpel·la des de l’escenari inicial i ens acompanyarà durant tota la jornada.

La Bet Madera, de Rosa Sensat, presenta la proposta: “Volem incorporar la justícia global a l’educació, perquè necessitem una educació vinculada a una manera de fer, de ser, de conèixer el món (i de ser-hi) més justa, més democràtica, més sostenible, més amable. I ho fem des de l’art, perquè ens permet desplegar un llenguatge universal que ens uneix, ens iguala i ens connecta. Perquè és l’eina per teixir empaties i solidaritats.”

La història comença explica la Bet –,  quan Rosa Sensat i Creart s’agrupen per trobar punts d’encontre i seguir parlant d’educació, per avançar cap a aquesta visió més justa de l’acció educativa”. La Carol Pujadas, de Creart, segueix: “Avui ens trobem persones d’àmbits molt diferents unides pel nostre vincle amb l’educació i, sobretot, per la nostra manera d’entendre-la”.

La Maria Monzó, de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona (que col·labora en el projecte on s’emmarca la Jornada) agraeix a totes les entitats i persones educadores assistents aquesta mirada transformadora i que en la nostra pràctica diària ens animem a pensar i a actuar de manera diferent, més justa. “Un dels objectius de la justícia global és el trencament de barreres nord-sud –recorda–. Un nord i un sud que no estan sempre tan definits com sembla: hi ha nords al sud i suds al nord. La mirada de justícia global busca també visibilitzar les interdependències en tot allò que fem des de les situacions més quotidianes: on, quant i com consumim, com tractem a l’altre… En definitiva, ens implica a tots i totes, també des del context polític i de l’Administració però, sobretot, com a societat civil. Per això cal impulsar aquesta mirada des de l’àmbit educatiu, perquè és el territori més fèrtil per cultivar el compromís.

La Georgina Casas, de l’Eix d’educació de Lafede.cat, ens recorda que la justícia global implica també  desconstruir i descolonitzar el pensament, perquè al món hi caben moltes maneres de viure. Cal que esdevinguem conscients dels privilegis que tenim i de l’opressió que els nostres privilegis generen sobre altres persones. I, sobretot, la mirada de justícia global passa per incorporar visions, persones, idees diverses a la nostra activitat.

“Per aquest motiu, aquesta Jornada – explica la Carol –, és un punt de trobada de persones diferents, diverses, però amb un nexe comú: el compromís amb l’educació. Una educació compromesa amb la justícia global que aconsegueixi derrocar les fronteres nord-sud. Avui, des de l’art, ens preguntem com des dels espais educadors (escoles, instituts, entitats de lleure, ONG…) contribuïm a la mobilització de persones per a la justícia global, des de les diferents justícies: de gènere, ambiental i climàtica, econòmica, i des del dret a migrar”.

Avui coneixerem set experiències de la mà de set entitats que treballen, des d’àmbits artístics diferents, aquesta idea de justícia. L’objectiu: endur-nos coneixements, posar en marxa reflexions i aprenentatges, i sobretot inspiració per a incloure aquesta mirada que connecta la ciutadania amb el món des de l’escola. Una escola que no acaba als límits de l’aula perquè entenem que l’escola és també el carrer, el barri, l’entorn, la família, la plaça, la ciutat…


SARA JANSEN CREART

Nus: 6 mons per explorar
El canvi existeix”

Ballem per reivindicar el dret al moviment – Ngomez Nokass

Després de la pausa per esmorzar al pati, la música dels djembes ens crida de nou a la sala d’actes, on comença l’experiència. La proposta, presentada pel col·lectiu de músics i ballarins senegalesos Ngomez Nokass, té com a objectiu crear una xarxa d’escoles antiracistes a través de la dansa. Avui ens acompanyen en aquesta experimentació amb els ritmes hipnòtics de la música sabar, originària de Senegal. L’Oumar ens explica que per ballar la dansa sabar només cal entendre la música i alliberar el cos. Un cop ja ens hem deixat anar una mica, ens proposen el repte de crear una coreografia col·laborativa entre les persones participants. Alliberar el cos per alliberar la ment, superar els prejudicis i connectar entre nosaltres. Aquesta proposta ens recorda la força de la música i la dansa per transmetre emocions i unir persones: tots i totes podem bategar a ritme del djembe.

Contes kamishibai per un món més sostenible – La Cuentista

La Consuelo Barrera i la Mariana Yáñez ens reben a l’aula darrere d’un petit teatre de fusta. Es tracta de l’estructura d’un kamishibai, que vol dir “teatre de paper” en japonès. Els contes kamishibai prenen com a suport una sèrie d’il·lustracions que representen moments, escenaris i personatges de la narració. Aquestes imatges, que van acompanyades de la veu de qui narra, creen una atmosfera d’atenció especial i màgica. Les noies de La Cuentista (projectes educatius de la companyia Hand Made Theatre) empren el seu petit teatre per reivindicar la justícia ambiental i climàtica explicant històries que promouen la cura del medi natural. Amb el conte “Amunt i avall, pageses, cucs i alls” expliquen de manera amena la necessitat de cuidar la terra per mantenir-la fèrtil. Amb aquesta finalitat en ment, treballem en grups petits, creem contes breus il·lustrats en quatre làmines que ens apropen de manera senzilla a la justícia ambiental. Unim joc i espectacle, art i educació per a defensar el medi ambient.


SARA JANSEN CREART

Mandales col·laboratius per a la convivència – Creart

Ens reben tres grans cercles de paper blanc a terra enmig de l’aula. La Marta Mercadé i la Carol Pujadas ens proposen l’activitat “De la casa al carrer i del carrer a la plaça” que consistirà en crear tres mandales col·laboratius en grups. Els mandales, originàriament, són imatges que representen l’univers i tots els seus elements, simbolitzant l’equilibri i la pau en la diversitat.

Avui, entre totes les persones participants, treballarem amb ceres i anilines, dos materials a base d’aigua i d’oli que a priori es repelen. Treballarem en tres dimensions: des de la individualitat; el grup; i el col·lectiu. Cada persona comença a experimentar amb l’espai del mandala que té davant, imaginant que és casa seva, l’espai on se sent segur/a. A les fronteres amb les persones que limiten a banda i banda, hem de trobar la manera de connectar el nostre territori i el dels nostres veïns i veïnes. Camins i carrers que es transformen en arbres i rius abstractes de textures i colors que es troben i guarneixen la superfície de la ciutat. Al centre del mandala, la plaça, l’espai comú que s’ha de crear per consens. Un exercici per treballar la convivència pacífica i la resolució de conflictes des de l’art i les cures.


SARA JANSEN CREART

The Backway: imatges pel dret a migrar – RUIDO Photo

En el fons, la fotografia és subversiva, i no només quan espanta, trastorna o fins i tot quan estigmatitza, sinó quan és reflexiva”. Aquesta cita de Roland Barthes ens dóna la benvinguda a l’aula Josepa Herrera, on ens espera la Laia Gómez del col·lectiu RUIDO Photo. Abans de començar, ens demana que ens presentem compartint el lloc on vam néixer nosaltres, els nostres pares i els nostres avis. Es dibuixa a l’aula un mapamundi de cruïlles, una vintena d’itineraris únics que ens fan pensar en la realitat de les migracions, molt més presents a les nostres vides del que sovint pensem. L’objectiu d’aquesta experiència, ens explica la Laia, és connectar amb el fet migratori des de l’empatia amb aquesta realitat, no només des de la racionalitat.

Per aquest motiu emprenem un viatge des de Gàmbia fins a Europa a través de les imatges punyents dels reportatges del col·lectiu de fotoperiodistes. Ens posem a la pell d’una persona adolescent gambiana que als 16 anys es troba davant del dilema: marxar a Europa per ajudar econòmicament a la seva família o quedar-se en un país on no hi ha futur per a la gent jove. Aquesta premissa ens du en un viatge ple d’entrebancs: extorsions, barreres lingüístiques, socials i geogràfiques, impunitat… Acabem l’experiència una mica més conscients de totes les circumstàncies relacionades amb migrar: abandonar la terra, la família i les amistats per fer un viatge cap a un futur incert que s’intueix millor però que, massa sovint, acaba en naufragi.


SARA JANSEN CREART

Arts escèniques i educació per la justícia global – Art&Coop

La Júlia Gutiérrez i l’Eva Vilanova, d’Art&Coop, ens porten un exercici col·lectiu d’expressió corporal des del teatre imatge. Aquest camp de les arts escèniques neix de la mà del teatre de l’oprimit, un moviment teatral dels anys seixanta que buscar donar eines a les classes populars o minoritzades per expressar-se i mobilitzar-se pels seus drets. L’exercici que ens proposen avui és (aparentment) senzill: consistirà en triar en grup un conflicte del nostre entorn que haurem de representar de manera visual estàtica. Des del punt de partida, en la tria del conflicte, ja es revelen sensibilitats diferents que cal negociar: què representa un conflicte per a les diferents persones que integrem el grup?

Un cop consensuat, en la construcció visual de l’acció, prenem consciència de tots els factors que hi intervenen, de totes les imatges amagades que escapen de la percepció a primera vista. Quan hem trobat la nostra representació, fem un pas més: representar l’acció prèvia i l’acció posterior. Cada grup mostra, per acabar, la seva petita representació, que es comentarà per compartir preocupacions i buscar solucions comunes. Una dinàmica per explorar rols, responsabilitats i emocions dins del grup i cercar resolucions positives als conflictes des de l’expressió corporal.

 


SARA JANSEN CREART

Rap per combatre el feixisme – Versembrant

El rap és un mitjà perfecte per expressar idees i desitjos, i una eina de denúncia social. Així ho creuen des de Versembrant, una cooperativa que es dedica a la promoció del rap com a eina per al desenvolupament de la consciència crítica i la reivindicació feminista, antifeixista i antiracista. L’Alba Martínez (Bittah), d’aquesta escola popular itinerant, ens fa cinc cèntims de com funciona aquesta música. La màgia del rap està en la seva simplicitat: no és tan important el domini de la tècnica com la sensibilitat, la imaginació i la intenció. En grups, preparem unes quantes rimes amb les nostres reivindicacions. Al principi, proposem idees tímidament. A poc a poc, anem deixant fluir la veu i les paraules brollen gairebé soles seguint la base. Finalment ho entenem: el rap ens transforma. Ens empeny a trencar rols i barreres entre professorat i alumnat, entre companys i companyes, i a teixir col·lectivament noves maneres de veure el món que entenem més justes i equitatives. Com diu la rima final d’una de les creacions grupals: el canvi existeix.


SARA JANSEN CREART

Desenllaç: De l’ecosistema a la vida
No es tracta d’ensenyar, es tracta de viure

Ens trobem de nou a la sala d’actes, d’una espai que ara és diferent. Les cadires en un cercle gegant, al voltant de tres grans mandales que ens disposen a pensar col·lectivament i a reconèixer-nos, ara que ja ens hem començat a conèixer. El Dimas Fàbregas (director de l’escola La Immaculada de Vilassar) i el Mariano Flores (d’Edualter) ens proposen pensar en l’experiència que hem viscut per reprendre el concepte de justícia global amb què ens hem començat a relacionar des de l’inici de la jornada.

Comencem per les emocions: què hem sentit? Des de l’angoixa d’imaginar-nos en el dur viatge com a joves de Gàmbia que emprenem el viatge migratori cap a Europa, fins el recorregut cap a la consciència del propi cos i la connexió amb el grup que hem experimentat amb les danses senegaleses, passant pel sentiment de comunitat amb els mandales, i la pertinença a la tribu que ens ha despertat el rap. Les emocions ens guien en l’aprenentatge: ens enduem un munt de recursos, eines i dinàmiques per aplicar en els nostres espais educatius des de la consciència crítica; de relacions per seguir explorant; d’inspiració per seguir creant; i de motivació per mantenir-nos en moviment i mobilitzats/des. Però, sobretot, ens enduem un canvi de mirada, una manera de connectar l’experiència educativa amb el món i dues coses són clares: la primera, que aquest canvi ha de ser compartit (amb companys i companyes de vocació, però també amb infants, joves i persones dels nostres entorns; la segona, les arts ens permeten transitar per aquest camí de manera plaent, inspiradora i contundent.

“Aquesta jornada em serveix per ser més valenta, per entendre que es poden fer coses diferents”, comparteix la Remei. Avui hem après que en l’educació per a la justícia global trobem una manera d’actuar, present en com tractem els altres: infants, companys i companyes, entorn. La justícia global és tractar el món i qui ens envolta amb dignitat, i qüestionar críticament allò que ens fa desiguals, que ens separa i ens atura.

“Hem de pensar l’educació diferent: no es tracta d’ensenyar, es tracta de viure, com hem viscut avui – comparteix la Bet –. L’escola o l’institut ha de ser un lloc on totes les persones implicades visquin experiències, ha de ser un espai que transmeti vida”. El Mariano reprèn aquesta idea: “L’educació per la justícia global és, potser, posar la vida al centre. Deixar de buscar formes complicades per explicar les coses i tornar a les preguntes bàsiques: què volem?, què necessitem? Cal desconstruir allò que ja no ens serveix, per construir un món millor.”

 

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!