Arts i ciències: el tàndem que obre la presencialitat de l’Escola d’Estiu

La il·lusió per retrobar-nos ha impregnat l’acte d’inici de la 56a edició de l’escola d’estiu al Centre de Cultura i memòria del barri del Born, un espai idíl·lic per reflexionar sobre l’essència de l’escola amb un to constructiu i festiu.

Per acollir l’acte, Carles Vicente, director del CCM El Born, ha donat la benvinguda a les persones assistents i ha fet una invitació a visitar l’exposició del centre ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’, ja que ressegueix l’evolució de les propostes educatives al llarg del temps. Francina Martí, la presidenta de l’associació també ha volgut agrair l’assistència. Paraules d’agraïment que ha dirigit després als seus companys d’equip, els quals han fet possible un any més l’organització de l’Escola d’Estiu, un espai de trobada per aixecar la reflexió. 

Tot seguit, Maria Truñó, comissionada d’Educació, ha destacat la tasca de l’associació en la millora de la vida a les escoles. El seu missatge ha estat encoratjador, tot animant a les mestres a seguir formant a infants i joves amb aquesta empenta. Truñó ha subratllat la importància de potenciar l’educació a l’aire lliure i en aquesta línia, ha reivindicat l’exploració de com seguir avançant. 

 

Primerament, Eulàlia Bosch, presentada per la directora de CreArt Carol Pujadas, ha intervingut amb la conferència  ‘Quan les arts parlen de tu’, deixant commogut al públic. Bosch, a través de les seves paraules i l’imaginari de les assistents, ha volgut trobar aquest vincle humà que, segons ella, tenen les arts.

“L’artista aporta la seva noció d’humanitat, busca dins seu perquè nosaltres entenguem la seva obra”. I, com aquestes obres, tenen la capacitat d’interpel·lar a l’ésser humà en la seva expressió més intima. Fins i tot, descobrir sentiments que no sabies que senties. “Les obres d’art que de veritat ho són, tenen la capacitat d’esdevenir miralls”, subratlla.

Seguint un fil argumental ple d’anècdotes, Eulàlia Bosch ha fet partícips a mestres i membres de la comunitat educativa que es trobaven a la sala perquè poguessin entrar a les seves pròpies vivències i, així, fer una reflexió profunda d’allò que les arts els ha aportat a les seves vides.

 

Una breu pausa ha separat les dues intervencions, convertint-se en un moment per tornar-nos a saludar amb el vídeo ‘És moment de celebrar-nos’ produït per l’associació de fons. Mónica Bello ha estat la segona conferenciant de l’acte presencial, introduïda per Àngel Domingo, membre de la Junta Rectora de l’associació.

Bello, directora de  ‘Arts at CERN’ ha parlat sobre el diàleg que existeix o hauria d’existir entre ciència i art. Ha insistit en l’existència d’una barrera entre aquests dos àmbits, pols oposats que sembla que mai s’arribaran a tocar. Tanmateix, Mónica Bello ens ha mostrat a través de diferents col·laboracions amb artistes, com Suzanne Treister, o Diann Bauer, que aquesta simbiosi entre art i ciència és possible i, a més a més, resulta “estimulant”. 

Per ella, aquesta relació que s’estableix entre les arts i les ciències pot ser una via per reconstruir la societat i fer que la ciència i la tecnologia sigui més accessible per a tothom.

 

Les arts i les ciències tenen en comú que per poder avançar i arribar lluny, primer necessites anar molt enrere per agafar impuls, igual que un salt de perxa. Metàfora que ens ha regalat avui la conferenciant Eulàlia Bosch. 

 

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!