Carta als mestres, per Mario Lodi

Estimats i estimades mestres, 

 

Sovint m’ha passat, en aquest període, de rebre cartes o trucades telefòniques d’alguns de vosaltres. La pregunta que se’m fa amb més insistència és: “Com ensenyem en moments com aquests?”.

La qüestió té moltes implicacions: el retorn del “professor únic”; classes cada cop més atapeïdes; nois i noies que provenen d’altres cultures i idiomes i que no saben italià, etc.

També jo, com tu, sobretot durant els primers anys de la meva carrera com a professor, em vaig fer preguntes similars.

Potser alguns de vosaltres teniu la mala sensació de treballar com després d’un conflicte: enmig de runes morals i culturals, de vegades provocades pels poderosos de guàrdia.

Vaig començar a ensenyar just després de la guerra. Les classes eren molt nombroses. També passava que hi havia nois i noies de diferents edats.

Potser alguns de vosaltres teniu la mala sensació de treballar com després d’un conflicte: enmig de runes morals i culturals, de vegades provocades pels poderosos de guàrdia (n’hi havia fins i tot quan jo ensenyava), que pensen arreglar-ho tot amb alguna mesura de poder. 

Els vells camperols de la meva contrada sempre deien que els poderosos són com la pluja: si podeu, busqueu-hi refugi; si no, entomeu-la i intenteu no emmalaltir i, fins i tot, assegureu-vos que es converteixi en refresc i nodriment per a les vostres flors.

Primer de tot, hi ha els nois i noies, que, no obstant això, han d’estar al centre del vostre treball i que, ja ho veureu, no deixaran mai de sorprendre-us.

El meu desig per al nou curs escolar és aquest: no us sentiu mai sols i soles!

Primer de tot, hi ha els nois i noies, que, no obstant això, han d’estar al centre del vostre treball i que, ja ho veureu, no deixaran mai de sorprendre-us.

Després n’hi ha d’altres que, com vosaltres, s’estan preguntant per tot Itàlia quin és el significat d’aquesta bella professió. Així em va passar a mi també, també a nosaltres. Vam buscar col·legues que es fessin les mateixes preguntes que nosaltres i va ser així que vam conèixer Giuseppe Tamagnini, Giovanna Legatti, Bruno Ciari i altres amb qui vam construir el Moviment de Cooperació Educativa.

No oblideu que davant dels mestres sempre passa el futur.

També hi ha els pares, les tietes i els avis dels vostres alumnes i de les vostres alumnes, que us poden donar un cop de mà, si sabeu, juntament amb ells, fer de l’escola un lloc acollidor i bonic, on tothom tingui el plaer i la felicitat d’entrar i quedar-se juntament amb els altres.

No oblideu que davant dels mestres sempre passa el futur. No només el de les escoles, sinó el de tot un país: que té a la base un text fonamental i molt ric, la Constitució, que pot ser el vostre primer instrument de treball.

Estigueu orgullosos de la importància de la vostra professió i espereu que es reconegui per la gran vàlua que té.

Una forta abraçada.

 

Mario Lodi
Drizzona, 13 de setembre de 2010

Mario Lodi va escriure aquesta carta com a felicitació per al començament del curs 2010-2011. Avui que es compleixen 99 anys del seu naixement i s’inicien els actes de la celebració del centenari, la publiquem en català, com a font de reflexió amb un missatge del tot vigent.  

Versió original a: https://www.casadelleartiedelgioco.it/lettera-agli-insegnanti-di-mario-lodi/

 

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!