Educació feminista: Un 8 de març ple de reivindicacions

Creiem que és evident que la societat va més ràpida que qualsevol iniciativa de canvi que es vulgui dur a terme en els centres educatius. Les escoles i els instituts són complexes amb engranatges sovint lents i pesats. Ara bé, com a mestres, com a professores, com a educadores no podem i no volem quedar-nos

A la recerca de l’objectiu perdut (II)

[Clica aquí per llegir la primera part de l’article.] Com ensenyar perquè aprenguin Michel Saint-Onge va escriure un llibre que va titular amb una pregunta que molts ens hem fet alguna vegada: “Jo explico, però ells… aprenen?”. Ignoro quina va ser la seva resposta, però ja s’endevina un qüestionament de l’anomenada classe magistral (fer classe

A la recerca de l’objectiu perdut (I)

[Clica aquí per llegir la segona part de l’article.] “Le point nodal dès lors qu’on traite de l’activité d’un sujet en matière d’apprentissage est la distinction fondatrice entre « tâche » et « objectif ». Philippe Meirieu   En una dècada moltes coses han canviat a millor, però també sembla que altres es mantinguin immutables mentre

El retorn a l’escola tradicional, la fórmula de Macron per fer front a la crisi social

A França, com a casa nostra, el debat sobre l’educació viu una època calenta. El cap d’Estat francès, Emmanuel Macron, vol arrabassar espai a la ultradreta i un dels missatges que fa servir és el de propostes educatives conservadores. El seu govern, ara presidit per Gabriel Attal, fins fa uns dies, ministre d’Educació, segueix les

Al que ens hauria de moure qualsevol informe

“ No és la ciència, o el mestre, el centre de l’educació i de l’escola,sinó l’infant, al voltant del qual gira l’activitat i el contingut de l’educació”. Frase de Marta Mata Garriga D’ençà que hem conegut els resultats de l’informe PISA s’ha escrit i se n’han fet múltiples lectures, s’han repartit culpes a tort i

Les colònies escolars de la Diputació Provincial de les Balears entre 1893-1936

Foto: Colònies escolars, 1919.  © Arxiu General del Consell de Mallorca (AGCM) Del 7 d’octubre al 27 de novembre s’ha pogut veure al Centre Cultural de la Misericòrdia de Palma l’exposició «Les colònies escolars de la Diputació Provincial de les Balears 1893-1936» organitzada per l’Arxiu General del Consell de Mallorca i pel Grup d’Estudis d’Història de

Educar per erradicar les violències masclistes encara continua sent una tasca urgent

Ha plogut molt des que, un 25 de novembre, les tres germanes Mirabal: Patria, Minerva i Maria Teresa fossin brutalment assassinades, per ser dones i activistes.  Seixanta-tres anys després continuem recordant-les. El 25 de novembre -Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones-, és un dia de denúncia i de reclamació de

TENIR DRETS I NO TENIR INFÀNCIA. Tot recuperant el treball d’en Jordi Cots

El mes de novembre és per a molts professionals de l’educació el mes en el que podem reivindicar, amb una mica més de rellevància, els drets dels infants. Aquest any, el proper dia onze, la XVI Jornada Marta Mata s’ocuparà de “Impulsors dels Drets dels Infants: Englantine Jebb i Jordi Cots”. La primera com a referència

Experiències d’aprenentatge

Foto: Revista Infància 253 Fa bastant de temps vaig començar un grau universitari que mai he acabat; no el feia per obtenir un títol, només per aprendre. Hi havia algunes matèries que no m’interessaven massa, però altres, moltíssim. Amb una d’elles vaig tenir una gran decepció: els treballs es feien fàcilment buscant les respostes amb

Intervenció Mar Hurtado – Ofrena floral a Ferrer i Guàrdia

Foto: Antoni Poch de l’Associació de mestres Alexandre Galí, Assumpta Baig de la Fundació Marta Mata, Mar Hurtado de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i Núria Larroya de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya    OFRENA FLORAL A FERRER I GUÀRDIA 114è aniversari de l’afusellament Monument a la muntanya de Montjuïc (Av. de l’Estadi, 31-33)

Quatre dies intensos i un inici precipitat

Sort i encerts per aquest nou curs que comença. Dic això i m’adono que és un desig que té un sentit absolutament literal. Una frase maca i encoratjadora, però que expressada sense un context amb més contingut fa una mica de vertigen. Abandonar l’educació dels nostres infants i joves a l’atzar és del tot irresponsable,

Herois Ràpid, un projecte que salva vides

Ser mestre de primària té moltes coses bones. Una d’elles és conviure amb l’edat de la innocència, que a tots nosaltres cada dia ens cau més lluny. Cert que en moltes ocasions els nostres alumnes ja conviuen amb les realitats fosques de la societat, sempre inacceptables i particularment doloroses quan toquen als infants i joves.

Conclusions de la 58a Escola d’Estiu: El dret a llegir

Aquest any hem tractat un dret universal que s’expandeix al llarg de la vida i que, tot i que hi ha diversos agents implicats, l’escola té l’obligació de garantir: el dret a llegir.  Descarrega’t les Conclusions de la 58a Escola d’Estiu És evident que la lectura té una funció catalitzadora, afavoridora de l’equitat i d’un

El primer cicle d’educació infantil a les zones rural cap a on va?

La implantació del primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals va començar com a Pla Experimental a 2015 en municipis de menys de 2500 habitants. Cinc anys després l’Ordre EDU 67/2020 regula el procediment d’implantació que comença citant l‘article 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sobre el dret de totes les persones a una

Nou calendari escolar

A l’acabament del segon trimestre ens arriba una informació directament del Departament d’Educació amb la concreció del calendari escolar 2023-24, que diu: «El curs començarà el 6 de setembre per Educació Infantil, primària, secundària i formació professional bàsica, el 12 per batxillerat, formació professional i ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny i el 18 de

El programa de suport a la inclusió escolar de la Fundació Catalana Síndrome de Down

“Treballar plegats per una escola inclusiva i un món amb el ple assoliment dels drets dels infants en situació de discapacitat intel·lectual com la síndrome de Down” L’escola inclusiva és un dret. Així ho determinen les Nacions Unides amb la Convenció sobre els drets de les persones en situació de discapacitat i l’Agenda 2030 pel

Escoles Inclusives: els principis que ens inspiren

D’acord amb el principi d’escola inclusiva, tot l’alumnat té dret a rebre una atenció educativa adequada, amb un especial èmfasi en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), amb la provisió dels suports complementaris que requereixin, d’acord amb les seves necessitats concretes. La Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per

REPORTATGE. Tranformació de patí a jardí de l’Escola Bressol “El Patufet” de Sarral

QUI SOM? L’Escola Bressol Municipal “El Patufet” està ubicada a Sarral, una població de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona. Al centre de la població, just al carrer que porta el nom de la nostra escola, hi trobem l’Escola Bressol.   L’escola és petita, d’una planta i totes les estances tenen grans finestrals. Darrere

Els infants de 2 anys: sempre en el punt de mira

“…El Departament d’Educació estudia que el curs d’infantil de 2 anys es pugui fer dins les instal·lacions d’escoles de primària en els municipis que ho demanin. És una possibilitat que, de moment, només ha sol·licitat l’Ajuntament de Terrassa arran de l’augment de la demanda a infantil 2, que des d’aquest curs és gratuït a les

Els drets dels infants a l’era digital

La declaració dels drets dels infants l’any 1989, va establir el document clau que tots els estats estan obligats a seguir per tal de garantir que els infants d’aquests territoris, puguin participar i exercir els seus drets en els àmbits que els afecten. En l’era actual, com bé podem observar tan sols mirant les notícies, aquests drets que es

Compartir històries en un racó del món

Feia temps que ho intentàvem, però el dia a dia, les vides, la pandèmia i els enormes malabarismes que hem de fer les escoles per visitar-ne d’altres ens ho havia posat difícil.  La perseverança, però, és una de les nostres virtuts, així que aquí estem: un matí qualsevol del mes de maig a les portes

El moviment dels i les mestres. Direccions i cruïlles.

El món educatiu està en moviment, es parla i s’inicien debats interns, a les xarxes, a peu d’escola i dins les formacions. Es parla dels mestres, en primera persona, del que necessitem, les mancances, d’un futur, del mètode, de les crítiques d’una societat que opina fent saber el seu malestar, de què és millor per

No n’hi diguem amor! Atrevim-nos i diguem-n’hi deure! 20N: Dia mundial dels drets dels infants.

Foto: Gorka Goitia.

Font:  Gorka Goitia Parlar de drets és quelcom molt gran. Implica una gran responsabilitat perquè darrere el compliment dels drets hi ha algú que hi vetlla i s’hi compromet. Per tant, parlem de compromís i responsabilitat. Dos dels grans deures de la persona educadora. On queden doncs frases del tipus “sóc mestra perquè m’agraden els infants” o

GT Educació Feminista: La violència masclista és sistèmica i estructural

Font:  kisa&kisa La celebració cada any del 25N no diu molt de com van les coses en termes d’erradicació de la violència masclista. Cal fer-se preguntes. Quina escola volem, reproductora o emancipadora? Quan té lloc el primer aprenentatge de superioritat d’un sobre l’altra i el menyspreu per les coses que se li consideren pròpies? Quan

Manifest de la Setmana de l’educació inclusiva a la Garrotxa. TENS FOC?

FOC, FOC, FOC! Foc que relacionem a destrucció. Desesperació que veiem sovint en els ulls de mestres que intenten ajudar a tots els seus alumnes a avançar i no poden. Impotència als ulls dels pares i les mares de fills i filles que, sigui pel motiu que sigui, el nostre sistema educatiu exclou. Incomprensió reflectida

Equilibris d’un curs que tot just comença

El curs té ganes de continuar avançant, els darrers anys ha estat difícil fer-ho amb normalitat. Les direccions dels centres han fet equilibris per aconseguir que tot el malestar provocat per les contradiccions, les decisions preses amb poc temps, les aturades, les interpretacions esbiaixades dels mitjans, entre d’altres, no molestin un dia a dia que

Una jornada intensa i intensiva

Acabem la primera setmana d’un curs que ara ja inicia els passos amb jornada sencera, fent balanç d’un munt d’incerteses que es presentaven a l’inici de setembre. Intentem fer anàlisi: S’han obert les portes d’escola amb les aules a mig organitzar i hem rebut a infants i famílies amb materials i idees en construcció. S’ha

El viatge de l’Escola del Mar. Pere Vergés i l’Escola Nova de la Barceloneta

La Història de l’Educació a casa nostra és plena d’experiències renovadores i rica en pedagogies actives que han buscat el protagonisme de l’alumnat com a motor d’aprenentatge i d’aposta social de futur. Algunes poc conegudes, cada vegada menys, tot i que no és el cas de l’Escola del Mar. L’Escola del Mar de la Barceloneta

Recordant en Pere Darder i Vidal (1933 – 2022), un MESTRE de capçalera

Amb el pretext d’algunes lectures El meu coneixement directe de Pere Darder arrenca l’any 1995 amb la creació del Grup interuniversitari d’escola rural. Fins aquell moment era – i era molt – un dels noms protagonistes de la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i, a més de l’Escola de Mestres de Sant Cugat

Ens cal un “pla de xoc” per a la inclusió. El sistema educatiu inclusiu ha de ser una realitat

Font imatge: Vicky Flores Sabem que la inclusió és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes i que fer-la efectiva només ens aporta beneficis i enriquiment personal per a tots. Què passa, doncs, amb el Decret  150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu  inclusiu? Per què

Obertura de portes postpandèmia. Molt més enllà de la lliure circulació a l’escola bressol

Sembla que les portes es tornen a obrir.  Fora restriccions, adéu limitacions, mascaretes, bombolles i barreres.  Venim d’un tancament hermètic on tot el que hi havia fora era desconegut. Prohibit. No hi havia possibilitat de relació entre bombolles. Tot quedava en la barrera.  L’espai era entès com una cabanya íntima on cada grup s’havia d’acomodar

[Comunicat] Les dificultats del batec d’un nou curs

Iniciem curs i novament ho fem amb moltes incerteses i amb sensacions contradictòries. Els i les mestres ja fa massa temps que arrosseguem malestars, treball intens i sensació de poc reconeixement social. El desgast és generalitzat i preocupa la poca estabilitat política que desorienta, encara més, amb canvis constants.  Amb l’educació no s’hi juga, és

Decàleg d’inici de curs

DECÀLEG D’INICI DE CURS (Imitant les regles de Sister Corita Kent, monja i artista americana dels anys seixanta, amb algun aforisme, adaptat, de Joan Fuster)   Seguint el tòpic, potser massa gastat, avui és el primer dia de la resta de la teva vida. Has tingut temps de descansar, segurament de llegir, de pensar, potser de

Monstres i unicorns en els processos de transformació a les escoles

Reflexionem prou sobre com ens posicionem davant dels processos de transformació a les escoles? Som del tot conscients dels nostres esquemes mentals previs a l’hora de repensar els nostres centres? Sovint, quan un equip decideix impulsar algun canvi transversal i profund a les aules, els claustres passen per una fase de desequilibri (i fins i

Els espais exteriors i les relacions a l’escola

Foto: EMB Xiquets i Xiquetes  A totes les escoles, sense excepció, hi ha un espai privilegiat i únic: el pati. Sigui quin sigui el projecte pedagògic del centre i les metodologies utilitzades pels processos d’aprenentatge, en totes les escoles el pati s’utilitza, com a mínim, durant mitja hora al dia com a espai d’esbarjo. Tots

Juny, temps de memòries

El mes de juny els equips de les escoles tenim, a banda de tot el tancament del curs, la feliç tasca de redactar la memòria. És una feina que es trepitja amb les avaluacions de grup, el tancament de redacció de les documentacions que han quedat per enllestir, dels informes individuals de final de curs…

Repensem l’escola: ambients portadors d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de qualitat

En l’actualitat, immersos en una època de crisi de lideratges pedagògics i de societats sense referents, l’escola ha de ser la primera institució que impulsi la cerca d’espais on s’incentivi la reflexió dels professionals de l’educació per tal d’establir ambients de qualitats dins de les institucions educatives. De manera que la construcció d’ambients ha de

On és en Joan?

  Al pati ens trobarem Amb entrepans de mel Cercant un tros de cel I les mestres xerrant Quin trapella més gran…   L’alumnat, enguany, començarà el curs una setmana abans que d’habitud. No sé si aquesta decisió haurà estat la més encertada, després de tres cursos atípics. Em fa la impressió que s’han perdut

Cuidar o descuidar l’escola

Ja fa un temps que l’escola es mou a una velocitat trepidant. L’arribada de la pandèmia va accelerar encara més tots els seus engranatges i, encara ara, tremola i se la fa trontollar a cops d’opinió d’uns i altres. L’escola ha passat de ser la gran oblidada a la més jutjada i criticada. Poc reconeixement

Reflexions sobre situacions que es poden donar en algunes pràctiques d’escola inclusiva. Exclusions invisibles

Foto: Monica Das Neves Sobre l’escola inclusiva, m’agradaria parlar de molts i molts aspectes: de les polítiques i planificacions, de la necessitat d’un pacte d’Estat per a l’Educació que pugui garantir contextos sòlids, duradors i consistents, de la conveniència d’establir  xarxes i actuacions col·laboratives entre diferents estaments, de la bondat per a uns i altres, dels

Quan una cau, l’altra s’aixeca i continua la lluita… EL DIA A DIA DEL 0-3

Així ens sentim.  Esgotades, enfadades, tristes, invisibles; en moments, perdudes.  I fa uns dies vaig rebre aquesta carta. No es tracta d’una carta apareguda del no-res. És una més de moltes; de tantes d’altres. Un nou equip que continua la lluita del 0-3.  I per això, amb aquest text, hem intentat recollir els escrits de

Mª Antònia, el seu llegat més viu: la feina diària de milers de mestres a escoles d’arreu del país i més enllà

Foto: Repositori UVIC En nom de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, ens afegim a tots els elogis i als records que compartim avui amb les persones que l’hem estimada. Quan divendres vaig saber que la M. Antònia havia mort em van venir molts records, converses i imatges, però una se’m va fer especialment viva. Es

L’educació necessita un professorat en formació permanent

Soc un mestre jubilat que ha dedicat la seva vida professional a la qualitat de l’educació pública del nostre país. A hores d’ara amb la Carme Pablo encara assessorem centres que consideren que els podem aportar cert valor afegit. Fa anys que passo per centres educatius, reunint-me amb mestres d’escoles de tot el país. Arreu

Reprendre el debat pedagògic

L’oportunitat del  moment La sanitat pública d’aquest país, en especial les infermeres, s’han merescut i es mereixen un gran reconeixement social, públic i polític per l’enorme feina que estan fent des de l’inici de la pandèmia. Cal dir que d’una manera o altra, potser en menys mesura del que caldria, l’han tingut. No s’ha fet

Per un ensenyament públic a favor de l’equitat social i útil per acabar amb la segregació escolar (MUCE)

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), ha assumit des de la seva creació la defensa d’un sistema educatiu públic que sigui garantia d’equitat per a la ciutadania del nostre país i que combati activament tota desigualtat i discriminació. El document que us presentem recull les inquietuds i demandes de la comunitat educativa respecte

“És tan natural ser trans* com no ser-ho”

Foto: Laura Grau. Mar C. Llop exposició ‘Famílies Trans’ Diada de la visibilitat TRANS*positiva! I diem positiva, perquè de l’altra ja en tenim prou visibilitat. Dia si i dia també, llegim i veiem als mitjans de comunicació centenars de notícies sobre agressions i articles que parlen d’opressió, de discriminacions i de violències. De fet, la

Els infants russos i ucraïnesos són innocents

Fotos: Escola Pla de Girona Ja fa massa dies que va començar la guerra d’Ucraïna inesperada, no imaginada, mai volguda, injusta i ferotge, com la majoria. I l’hem seguit com és lògic a través dels nombrosos testimonis de famílies ucraïneses. Però com estan vivint la guerra les famílies russes a Catalunya? Què pensen de la

Ens estem oblidant de l’alumnat gitano

Foto: Fundació Pere Closa  Històricament, l’escolarització dels nens i nenes gitanos ha estat un xic complicada. La societat majoritària ha posat dificultats; persones que vivien en risc de marginació no eren ben vistes per la majoria de la població. Amb una orientació paternalista i assistencialista, a l’època franquista, es van crear unes aules pont pensades

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!