Juny, temps de memòries

El mes de juny els equips de les escoles tenim, a banda de tot el tancament del curs, la feliç tasca de redactar la memòria. És una feina que es trepitja amb les avaluacions de grup, el tancament de redacció de les documentacions que han quedat per enllestir, dels informes individuals de final de curs…

Repensem l’escola: ambients portadors d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de qualitat

En l’actualitat, immersos en una època de crisi de lideratges pedagògics i de societats sense referents, l’escola ha de ser la primera institució que impulsi la cerca d’espais on s’incentivi la reflexió dels professionals de l’educació per tal d’establir ambients de qualitats dins de les institucions educatives. De manera que la construcció d’ambients ha de

On és en Joan?

  Al pati ens trobarem Amb entrepans de mel Cercant un tros de cel I les mestres xerrant Quin trapella més gran…   L’alumnat, enguany, començarà el curs una setmana abans que d’habitud. No sé si aquesta decisió haurà estat la més encertada, després de tres cursos atípics. Em fa la impressió que s’han perdut

Cuidar o descuidar l’escola

Ja fa un temps que l’escola es mou a una velocitat trepidant. L’arribada de la pandèmia va accelerar encara més tots els seus engranatges i, encara ara, tremola i se la fa trontollar a cops d’opinió d’uns i altres. L’escola ha passat de ser la gran oblidada a la més jutjada i criticada. Poc reconeixement

Reflexions sobre situacions que es poden donar en algunes pràctiques d’escola inclusiva. Exclusions invisibles

Foto: Monica Das Neves Sobre l’escola inclusiva, m’agradaria parlar de molts i molts aspectes: de les polítiques i planificacions, de la necessitat d’un pacte d’Estat per a l’Educació que pugui garantir contextos sòlids, duradors i consistents, de la conveniència d’establir  xarxes i actuacions col·laboratives entre diferents estaments, de la bondat per a uns i altres, dels

Quan una cau, l’altra s’aixeca i continua la lluita… EL DIA A DIA DEL 0-3

Així ens sentim.  Esgotades, enfadades, tristes, invisibles; en moments, perdudes.  I fa uns dies vaig rebre aquesta carta. No es tracta d’una carta apareguda del no-res. És una més de moltes; de tantes d’altres. Un nou equip que continua la lluita del 0-3.  I per això, amb aquest text, hem intentat recollir els escrits de

Mª Antònia, el seu llegat més viu: la feina diària de milers de mestres a escoles d’arreu del país i més enllà

Foto: Repositori UVIC En nom de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, ens afegim a tots els elogis i als records que compartim avui amb les persones que l’hem estimada. Quan divendres vaig saber que la M. Antònia havia mort em van venir molts records, converses i imatges, però una se’m va fer especialment viva. Es

L’educació necessita un professorat en formació permanent

Soc un mestre jubilat que ha dedicat la seva vida professional a la qualitat de l’educació pública del nostre país. A hores d’ara amb la Carme Pablo encara assessorem centres que consideren que els podem aportar cert valor afegit. Fa anys que passo per centres educatius, reunint-me amb mestres d’escoles de tot el país. Arreu

Reprendre el debat pedagògic

L’oportunitat del  moment La sanitat pública d’aquest país, en especial les infermeres, s’han merescut i es mereixen un gran reconeixement social, públic i polític per l’enorme feina que estan fent des de l’inici de la pandèmia. Cal dir que d’una manera o altra, potser en menys mesura del que caldria, l’han tingut. No s’ha fet

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!