La implantació del primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals va començar com a Pla Experimental a 2015 en municipis de menys de 2500 habitants. Cinc anys després l’Ordre EDU 67/2020 regula el procediment d’implantació que comença citant l‘article 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sobre el dret de totes les persones a una
A l’acabament del segon trimestre ens arriba una informació directament del Departament d’Educació amb la concreció del calendari escolar 2023-24, que diu: «El curs començarà el 6 de setembre per Educació Infantil, primària, secundària i formació professional bàsica, el 12 per batxillerat, formació professional i ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny i el 18 de
“Treballar plegats per una escola inclusiva i un món amb el ple assoliment dels drets dels infants en situació de discapacitat intel·lectual com la síndrome de Down” L’escola inclusiva és un dret. Així ho determinen les Nacions Unides amb la Convenció sobre els drets de les persones en situació de discapacitat i l’Agenda 2030 pel
D’acord amb el principi d’escola inclusiva, tot l’alumnat té dret a rebre una atenció educativa adequada, amb un especial èmfasi en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), amb la provisió dels suports complementaris que requereixin, d’acord amb les seves necessitats concretes. La Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per
QUI SOM? L’Escola Bressol Municipal “El Patufet” està ubicada a Sarral, una població de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona. Al centre de la població, just al carrer que porta el nom de la nostra escola, hi trobem l’Escola Bressol. L’escola és petita, d’una planta i totes les estances tenen grans finestrals. Darrere
“…El Departament d’Educació estudia que el curs d’infantil de 2 anys es pugui fer dins les instal·lacions d’escoles de primària en els municipis que ho demanin. És una possibilitat que, de moment, només ha sol·licitat l’Ajuntament de Terrassa arran de l’augment de la demanda a infantil 2, que des d’aquest curs és gratuït a les
La declaració dels drets dels infants l’any 1989, va establir el document clau que tots els estats estan obligats a seguir per tal de garantir que els infants d’aquests territoris, puguin participar i exercir els seus drets en els àmbits que els afecten. En l’era actual, com bé podem observar tan sols mirant les notícies, aquests drets que es
Feia temps que ho intentàvem, però el dia a dia, les vides, la pandèmia i els enormes malabarismes que hem de fer les escoles per visitar-ne d’altres ens ho havia posat difícil. La perseverança, però, és una de les nostres virtuts, així que aquí estem: un matí qualsevol del mes de maig a les portes
El món educatiu està en moviment, es parla i s’inicien debats interns, a les xarxes, a peu d’escola i dins les formacions. Es parla dels mestres, en primera persona, del que necessitem, les mancances, d’un futur, del mètode, de les crítiques d’una societat que opina fent saber el seu malestar, de què és millor per
Font: Gorka Goitia Parlar de drets és quelcom molt gran. Implica una gran responsabilitat perquè darrere el compliment dels drets hi ha algú que hi vetlla i s’hi compromet. Per tant, parlem de compromís i responsabilitat. Dos dels grans deures de la persona educadora. On queden doncs frases del tipus “sóc mestra perquè m’agraden els infants” o
Font: kisa&kisa La celebració cada any del 25N no diu molt de com van les coses en termes d’erradicació de la violència masclista. Cal fer-se preguntes. Quina escola volem, reproductora o emancipadora? Quan té lloc el primer aprenentatge de superioritat d’un sobre l’altra i el menyspreu per les coses que se li consideren pròpies? Quan
FOC, FOC, FOC! Foc que relacionem a destrucció. Desesperació que veiem sovint en els ulls de mestres que intenten ajudar a tots els seus alumnes a avançar i no poden. Impotència als ulls dels pares i les mares de fills i filles que, sigui pel motiu que sigui, el nostre sistema educatiu exclou. Incomprensió reflectida
El curs té ganes de continuar avançant, els darrers anys ha estat difícil fer-ho amb normalitat. Les direccions dels centres han fet equilibris per aconseguir que tot el malestar provocat per les contradiccions, les decisions preses amb poc temps, les aturades, les interpretacions esbiaixades dels mitjans, entre d’altres, no molestin un dia a dia que
Acabem la primera setmana d’un curs que ara ja inicia els passos amb jornada sencera, fent balanç d’un munt d’incerteses que es presentaven a l’inici de setembre. Intentem fer anàlisi: S’han obert les portes d’escola amb les aules a mig organitzar i hem rebut a infants i famílies amb materials i idees en construcció. S’ha
La Història de l’Educació a casa nostra és plena d’experiències renovadores i rica en pedagogies actives que han buscat el protagonisme de l’alumnat com a motor d’aprenentatge i d’aposta social de futur. Algunes poc conegudes, cada vegada menys, tot i que no és el cas de l’Escola del Mar. L’Escola del Mar de la Barceloneta
Amb el pretext d’algunes lectures El meu coneixement directe de Pere Darder arrenca l’any 1995 amb la creació del Grup interuniversitari d’escola rural. Fins aquell moment era – i era molt – un dels noms protagonistes de la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i, a més de l’Escola de Mestres de Sant Cugat
Font imatge: Vicky Flores Sabem que la inclusió és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes i que fer-la efectiva només ens aporta beneficis i enriquiment personal per a tots. Què passa, doncs, amb el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu? Per què
Sembla que les portes es tornen a obrir. Fora restriccions, adéu limitacions, mascaretes, bombolles i barreres. Venim d’un tancament hermètic on tot el que hi havia fora era desconegut. Prohibit. No hi havia possibilitat de relació entre bombolles. Tot quedava en la barrera. L’espai era entès com una cabanya íntima on cada grup s’havia d’acomodar
Iniciem curs i novament ho fem amb moltes incerteses i amb sensacions contradictòries. Els i les mestres ja fa massa temps que arrosseguem malestars, treball intens i sensació de poc reconeixement social. El desgast és generalitzat i preocupa la poca estabilitat política que desorienta, encara més, amb canvis constants. Amb l’educació no s’hi juga, és
DECÀLEG D’INICI DE CURS (Imitant les regles de Sister Corita Kent, monja i artista americana dels anys seixanta, amb algun aforisme, adaptat, de Joan Fuster) Seguint el tòpic, potser massa gastat, avui és el primer dia de la resta de la teva vida. Has tingut temps de descansar, segurament de llegir, de pensar, potser de
Reflexionem prou sobre com ens posicionem davant dels processos de transformació a les escoles? Som del tot conscients dels nostres esquemes mentals previs a l’hora de repensar els nostres centres? Sovint, quan un equip decideix impulsar algun canvi transversal i profund a les aules, els claustres passen per una fase de desequilibri (i fins i
Foto: EMB Xiquets i Xiquetes A totes les escoles, sense excepció, hi ha un espai privilegiat i únic: el pati. Sigui quin sigui el projecte pedagògic del centre i les metodologies utilitzades pels processos d’aprenentatge, en totes les escoles el pati s’utilitza, com a mínim, durant mitja hora al dia com a espai d’esbarjo. Tots
El mes de juny els equips de les escoles tenim, a banda de tot el tancament del curs, la feliç tasca de redactar la memòria. És una feina que es trepitja amb les avaluacions de grup, el tancament de redacció de les documentacions que han quedat per enllestir, dels informes individuals de final de curs…
En l’actualitat, immersos en una època de crisi de lideratges pedagògics i de societats sense referents, l’escola ha de ser la primera institució que impulsi la cerca d’espais on s’incentivi la reflexió dels professionals de l’educació per tal d’establir ambients de qualitats dins de les institucions educatives. De manera que la construcció d’ambients ha de
Al pati ens trobarem Amb entrepans de mel Cercant un tros de cel I les mestres xerrant Quin trapella més gran… L’alumnat, enguany, començarà el curs una setmana abans que d’habitud. No sé si aquesta decisió haurà estat la més encertada, després de tres cursos atípics. Em fa la impressió que s’han perdut
Ja fa un temps que l’escola es mou a una velocitat trepidant. L’arribada de la pandèmia va accelerar encara més tots els seus engranatges i, encara ara, tremola i se la fa trontollar a cops d’opinió d’uns i altres. L’escola ha passat de ser la gran oblidada a la més jutjada i criticada. Poc reconeixement
Foto: Monica Das Neves Sobre l’escola inclusiva, m’agradaria parlar de molts i molts aspectes: de les polítiques i planificacions, de la necessitat d’un pacte d’Estat per a l’Educació que pugui garantir contextos sòlids, duradors i consistents, de la conveniència d’establir xarxes i actuacions col·laboratives entre diferents estaments, de la bondat per a uns i altres, dels
Així ens sentim. Esgotades, enfadades, tristes, invisibles; en moments, perdudes. I fa uns dies vaig rebre aquesta carta. No es tracta d’una carta apareguda del no-res. És una més de moltes; de tantes d’altres. Un nou equip que continua la lluita del 0-3. I per això, amb aquest text, hem intentat recollir els escrits de
Foto: Repositori UVIC En nom de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, ens afegim a tots els elogis i als records que compartim avui amb les persones que l’hem estimada. Quan divendres vaig saber que la M. Antònia havia mort em van venir molts records, converses i imatges, però una se’m va fer especialment viva. Es
Descripció de l’episodi: L’Estel Solé conversa sobre com educar de 0 a 6 anys, amb l’Eva Sargatal, mestra d’educació infantil i assessora pedagògica, codirectora de la revista Infància de l’Associació de mestres Rosa Sensat.
Soc un mestre jubilat que ha dedicat la seva vida professional a la qualitat de l’educació pública del nostre país. A hores d’ara amb la Carme Pablo encara assessorem centres que consideren que els podem aportar cert valor afegit. Fa anys que passo per centres educatius, reunint-me amb mestres d’escoles de tot el país. Arreu
L’oportunitat del moment La sanitat pública d’aquest país, en especial les infermeres, s’han merescut i es mereixen un gran reconeixement social, públic i polític per l’enorme feina que estan fent des de l’inici de la pandèmia. Cal dir que d’una manera o altra, potser en menys mesura del que caldria, l’han tingut. No s’ha fet
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), ha assumit des de la seva creació la defensa d’un sistema educatiu públic que sigui garantia d’equitat per a la ciutadania del nostre país i que combati activament tota desigualtat i discriminació. El document que us presentem recull les inquietuds i demandes de la comunitat educativa respecte
Foto: Laura Grau. Mar C. Llop exposició ‘Famílies Trans’ Diada de la visibilitat TRANS*positiva! I diem positiva, perquè de l’altra ja en tenim prou visibilitat. Dia si i dia també, llegim i veiem als mitjans de comunicació centenars de notícies sobre agressions i articles que parlen d’opressió, de discriminacions i de violències. De fet, la
Fotos: Escola Pla de Girona Ja fa massa dies que va començar la guerra d’Ucraïna inesperada, no imaginada, mai volguda, injusta i ferotge, com la majoria. I l’hem seguit com és lògic a través dels nombrosos testimonis de famílies ucraïneses. Però com estan vivint la guerra les famílies russes a Catalunya? Què pensen de la
Foto: Fundació Pere Closa Històricament, l’escolarització dels nens i nenes gitanos ha estat un xic complicada. La societat majoritària ha posat dificultats; persones que vivien en risc de marginació no eren ben vistes per la majoria de la població. Amb una orientació paternalista i assistencialista, a l’època franquista, es van crear unes aules pont pensades
ARREMANGUEM-NOS QUE AIXÒ JA COMENÇA: ALGUNS RECURSOS La poesia hauria d’estar ben present als serveis destinats a la petita infància des de l’escola bressol. En arribar a l’institut ens serà de gran utilitat saber com els alumnes s’hi han acostat al llarg del cicle superior i de quin bagatge anterior disposen. Fer-nos una idea de
LA POESIA: UNA MANERA D’HABITAR EL MÓN La poesia té a veure amb la manera d’habitar el món, de veure-hi, de relacionar-s’hi. Amb la capacitat d’associar, d’establir connexions inesperades, de transformar, transfigurar i crear metàfores poderoses. La poesia ens manté despertes, és la pell de gallina, el llampec que ens travessa. D’ella és el silenci,
Avui, dia poètic, més que mai caldrà reivindicar la poesia, prò no només avui, el dia a dia és clau per fer del vers moment, espai. Per què? Diran alguns amb suspicàcia si amb sort la poesia és afluent o raig o doll o gota en got absent i mai serà un indret per l’abundància.
«Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant, i això no mola, entro i dic hola, n’hi ha uns que ja s’estan burlant», comença la cançó que vam fer amb Xiula i em ve la imatge d’un cor encongit. El cor del nen o la nena que pateix bullying. Aquesta sensació de ser menys, de
Jornada Infància | Primavera 2022 Aquest mes de març celebrem el 2n aniversari del confinament estricte a causa de la COVID-19. Han estat uns anys de pèrdues i situacions dures en el terreny familiar, personal i social. El 19 de febrer de 2022 vam tornar a obrir les portes de Rosa Sensat com feia temps
Celebrem aquest Dia Internacional de les Matemàtiques pensant en la importància d’aquesta Ciència que utilitzem tant pels grans esdeveniments com per a les coses més quotidianes. És una data per homenatjar totes les persones que han esdevingut referents en aquest àmbit i per encoratjar-nos a continuar fent possible un millor ensenyament de les matemàtiques. Per
Quan marxem de l’escola els llums romanen encesos. Quan ja no hi queda cap infant, cap docent i ja s’ha abaixat la persiana, què passa? Acabem la jornada deixant rastre de tot el que hi hem viscut i l’endemà, quan hi tornem a entrar, trobem les pissarres preparades per omplir-les de nou, les aules, els
Frente al desmantelamiento de los servicios públicos de atención a la infancia en Madrid, la Revista Infancia Latinoamericana, se solidariza con la comunidad educativa y reivindica los derechos de la infancia. Desde las diferentes instancias de la ciudadanía debemos dar la voz de alarma frente al descuido y abandono de la etapa 0-6 que se
Posem-hi context. L’alumnat desaparegut. Amb les dades epidemiològiques al davant, podem presumir que aquest mecanisme estúpid d’autoreplicació ja és a les acaballes. Però ha fet molt de mal. En el camp de l’educació, l’afectació ha estat de tres cursos – es diu aviat-. Tot plegat amb força encerts, però també amb nombroses perversions i desnaturalitzacions
Aquest febrer es commemoren els 102 anys del naixement d’en Loris Malaguzzi, mestre i fundador de les escoles de Reggio Emilia, des d’aquí volem rescatar la seva essència més enllà de la figura d’educador. Des del Grup de Treball L’essència de les escoles de Reggio Emilia de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, volem tornar
ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA GUIX – 466 (MAIG 20) – Especial Temps de confinament Mexique: el nom del vaixell al club de lectura infantil de la Biblioteca Central d’Igualada, a partir d’una proposta del Punt de Lectura DPS de Rosa Sensat “Apropar els infants i joves als llibres és acostar-los a la realitat
Ens trobem immerses en una emergència climàtica i ecològica, les conseqüències de la qual són ja palpables arreu. Desastres naturals, escalfament global, episodis climàtics extrems, pèrdua de biodiversitat, migracions climàtiques, conflictes geopolítics basats en lògiques extractivistes, de dominació, explotació, despossessió i transgressores de drets, entre altres fenòmens i realitats, es succeeixen cada cop amb més
“La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor.” Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga (1873-1961) Vivim en un món cada cop més
Em dic Jan Garrido, soc educador social, terapeuta Gestalt i canto al grup de música Xiula. «Mirada estràbica» és una cançó del nostre darrer disc. Quan el Rikki Arjuna, cantant també de Xiula, la va compondre i ens la va ensenyar per primer cop al nostre estudi de gravació, ens vam posar a plorar tots els que hi
