Educació ambiental per a la sostenibilitat de la vida

Ens trobem immerses en una emergència climàtica i ecològica, les conseqüències de la qual són ja palpables arreu. Desastres naturals, escalfament global, episodis climàtics extrems, pèrdua de biodiversitat, migracions climàtiques, conflictes geopolítics basats en lògiques extractivistes, de dominació, explotació, despossessió i transgressores de drets, entre altres fenòmens i realitats, es succeeixen cada cop amb més intensitat i tenen forts impactes en la vida de les persones i col·lectius que ja viuen en situacions de màxima vulnerabilitat.

El canvi climàtic té efectes diferenciats i, davant d’aquesta realitat, el moment actual en el qual ens trobem d’emergència climàtica i ecològica s’ha de continuar afrontant tenint en compte aquests impactes diferencials i aquestes asimetries que es donen en el global del sistema.

La defensa dels béns comuns (1), dels territoris, de les necessitats col·lectives i les cures, en definitiva, la defensa dels Drets Humans i del medi ambient són imprescindibles per a la vida. Estan al centre de la justícia climàtica, social, ambiental i de cures.

Des d’Entrepobles (2) parlem de justícia ambiental en tant que, encara que la crisi climàtica i ecològica té com a causa la humanitat, ni tota la humanitat és igualment responsable del dany ambiental, ni tota la humanitat pateix o és igualment vulnerable als seus impactes. Per tant, implica que hem de ser conscients dels privilegis o greuges relatius segons el lloc que ocupem i les solucions que proposem han de ser per cooperar tenint en compte aquests desequilibris.

L’educació és de les eines amb més potencial per col·laborar en aquesta transformació cultural que hem de fer com a societat

Cal continuar partint de l’anàlisi de les causes (sistema patriarcal, capitalista, colonial…) i les conseqüències diferenciades que se’n deriven (desigualtat, explotació…). Treballar pel dret a defensar drets des de l’educació popular i emancipadora, mitjançant processos articulats, enfortint la comunitat de comunitats.

Tot i aquests abordatges que s’han donat i es donen, continua sent urgent donar resposta mundial als efectes del canvi climàtic: mesures locals amb impacte global. En aquest sentit, l’educació és de les eines amb més potencial per col·laborar en aquesta transformació cultural que hem de fer com a societat des de la reflexió-acció local i la mobilització crítica.

 

Educació ambiental: eines i aliances per a la transformació social

L’escola s’està adaptant prou en aquest escenari d’emergència climàtica. En aquest sentit, en alguns centres es duen ja a terme i s’impulsen programes d’educació per a la sostenibilitat (3), promovent la participació i la implicació de tota la comunitat educativa.

El pas fonamental gira entorn de l’adequació del currículum educatiu abordant i posant en marxa processos de participació incloent agents socials i educatius.

A través, per exemple, dels espais de menjador escolar, espais des d’on es va enfortint la cultura del consum de proximitat i de temporada.

Amb la celebració de dies internacionals, espais que permeten treballar missatges, preguntar-se per les cures, per què en llocs de les nostres pròpies ciutats i pobles hi ha situacions de vulnerabilitat tan desiguals i pronunciades davant del que és comú, avançant també en la construcció de comunitat educativa.

I teixint espais de convivència i comunicació, com l’existència de comissions a les escoles i instituts que transversalitzen feminismes, ecologisme, i treballen des de la perspectiva d’escola oberta i inserida en un territori, en tant que es vincula a moviments i lluites socials properes.

Aquests són alguns exemples de pràctiques que ens apropen a la sostenibilitat i a l’articulació comunitària per transformar el model.

Però el pas fonamental gira entorn de l’adequació del currículum educatiu abordant i posant en marxa processos de participació incloent agents socials i educatius. Treballar en l’adaptació del que s’avalua a dins de les aules i apostar per canvis metodològics, integrant el currículum ecosocial, és determinant per tal de transversalitzar com podem fer front a les crisis i posar en primera línia les alternatives que, en paraules de Yayo Herrero (4), ens apropin a anar assolint la sostenibilitat de la vida en contextos que no fan més que atacar-la.

Com podem anar incorporant aquesta mirada? Yayo Herrero de nou ens convida a conèixer la possibilitat d’avançar per incorporar la perspectiva ecosocial des de l’educació ambiental a través del recorregut d‘elements que també considerem clau. Entenent en quina mesura en tant que éssers interdependents i ecodependents hem de posar la vida al centre; teixint vincles amb el territori més proper; abraçant la diversitat, cercar-la, potenciar-la i celebrar-la; desemmascarant les falses solucions des del poder comunitari; acollir sabers; i, experimentar propostes des dels centres educatius com a laboratori d’alternatives que ens ajudin a superar barreres.

Sovint no es relacionen causes i efectes, i la desconnexió entre matèries tampoc ajuda a generar ponts i vincles per tractar l’emergència climàtica i la invisibilitat de la profunda crisi de les cures. L’actual confluència entre crisi social, política, econòmica, sanitària, climàtica i ambiental incideix encara més en la vulneració de drets i, aquesta centralitat de les cures, entesa com a dret col·lectiu, ens ha de servir per avançar i actuar davant les causes estructurals dels desequilibris que tenen l’arrel en el model d’acumulació i no repartiment. Coneixements que majoritàriament no s’assoleixen a les aules.

 

Algunes propostes per continuar avançant

Fomentar la mobilització cap a l’acció, enfortint el moviment juvenil i estudiantil per la justícia climàtica, augmentant la percepció de coresponsabilitat amb la temàtica.

En aquest àmbit juguen un rol cabdal les famílies organitzades i la comunitat educativa ampliada, com espais educatius comunitaris de primer nivell que permeten obrir debats i acompanyar els i les joves davant pors i angoixes que paralitzen.

Tot plegat de la mà de processos en xarxa, aliances i col·laboracions que permetin aportar a través de  recursos pedagògics i referències metodològiques que complementin el desplegament curricular i estratègies d’acompanyament i propostes formatives al professorat i personal dels centres educatius.

Destaquem, entre d’altres i com a exemples, els  programes formatius de Rosa Sensat, que inclouen formacions diverses, com per exemple L’escola se’ns crema! Fent front a l’emergència climàtica des de la comunitat educativa (5)  que es va desenvolupar a la 56a Escola d’Estiu o el desenvolupament de sessions d’educació sobre emergència climàtica a instituts desenvolupant la Unitat didàctica Emergència Climàtica (6) elaborada per Edualter i Entrepobles.

Processos que responen al panorama de l’Educació per a la Justícia Climàtica, en el qual diverses entitats i professionals dediquen energies i esforços, fruit de la inquietud i preocupació del moment.

L’educació és essencial per la capacitat transformadora i d’establir tota mena d’aliances, xarxes i complementarietats amb organitzacions i moviments de la nostra societat civil.

El paper de l’escola, el professorat i les famílies és clau per exigir legítimament canvis i preparar als i les joves i infants davant d’aquest futur incert i mai vist per la humanitat. Apropar i acompanyar processos d’apoderament juvenil, des de l’educació ambiental i concretament amb l’existència d’un currículum ecosocial amb enfocaments feministes, decolonials i transformadors, des del dret a defensar drets com a estratègia de superació de vulneracions a nivell local i global.

En definitiva, des de la consideració que l’educació és essencial per la capacitat transformadora i d’establir tota mena d’aliances, xarxes i complementarietats amb organitzacions i moviments de la nostra societat civil que també tenen com a objectiu promoure la consciència solidària i la mobilització social, no només sobre les desigualtats Nord-Sud, sinó també sobre les causes d’aquestes desigualtats, generant una acció transformadora, a favor dels col·lectius i pobles empobrits, filant alternatives i desfent nusos davant de situacions de vulneració de drets humans i ambientals.

 
Natalia Riera Manzano
Activista ecofeminista i membre d’Entrepobles


  1.  Aigua, aliment, aire net, sòls fèrtils, habitatge, salut pública, comunitat, protecció col·lectiva, entre d’altres.
  2. entrepobles.org
  3. barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/escoles-sostenibles
  4.  Xerrada “Ecofeminisme a l’escola” organitzada per Escoles per la Sostenibilitat i Escoles Coeducatives l’1 de febrer de 2022 Ecofeminisme a l’escola”, a càrrec de Yayo Herrero – YouTube
  5. .rosasensat.org/es/producte/lescola-sens-crema-fent-front-a-lemergencia-climatica-des-de-la-comunitat-educativa/
 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!
Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!

Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!