Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat.
«La meva filla té sis anys. A l’escola s’ho passa molt bé, però no puc apuntar-la a cap activitat extraescolar. Els preus han pujat molt i ara acabo de sol·licitar la renda mínima garantida. Espero que me la concedeixin, perquè treballo molt poques hores i amb el que guanyo no m’arriba. Confio que l’any vinent les coses ens aniran una mica millor. Voldria apuntar-la a les extraescolars que li agraden, però també voldria que fes classes de reforç, veig que les necessita. A l’escola diuen que quan els nens van a classes de reforç milloren en els estudis.» L’Ana María té trenta-quatre anys i està divorciada. El seu és el clar exemple que demostra que el dret a l’educació és alguna cosa més que disposar d’una plaça a l’escola.
Tots els alumnes, independentment de les diferències socioculturals i socioeconòmiques, haurien de tenir les mateixes oportunitats per accedir a coneixements i habilitats fonamentals per garantir el seu benestar personal i una estabilitat de futur. Més enllà dels resultats acadèmics, hi ha altres elements que tenen una relació directa amb la manca d’oportunitats de l’entorn on viuen els nens. L’accés a la cultura, l’esport i les activitats extraescolars són determinants per millorar i potenciar el seu desenvolupament escolar.
Reconèixer que el dret a l’educació va més enllà de l’escolarització obligatòria hauria de fer replantejar als poders públics aspectes fonamentals del marc jurídic de l’educació. És fonamental reivindicar polítiques d’equitat educativa, enteses com l’instrument que compensa les diferències i que permet que tots els alumnes puguin gaudir del seu dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. Casos com el de l’Ana María, que no pot pagar les classes de reforç ni les extraescolars de la seva filla, són intolerables, i ens demostren com les circumstàncies econòmiques de les famílies segueixen condicionant el desenvolupament personal de nens i nenes i les seves oportunitats d’inclusió sociolaboral en el futur.
L’evolució de la despesa privada en educació no ha parat de créixer durant els darrers anys de crisi econòmica, de manera simultània a la reducció de la despesa pública. Entre 2007 i 2013 la inversió pública en educació ha disminuït un 10,94% a totes les comunitats autònomes, i particularment a Catalunya, on ha baixat un 11,1%. Per contra, la despesa mitjana de cada llar en educació s’ha incrementat un 30,3% des de l’any 2006 fins al 2013. A Catalunya aquesta despesa s’ha incrementat un 19,1% i s’eleva a 505 euros enfront de la mitjana estatal de 361 euros. És una dada esfereïdora si considerem que la renda de les llars catalanes ha disminuït un 8% des de 2009.
L’austeritat pressupostària de la inversió pública ha fet que siguin les famílies les que assumeixin les despeses de l’educació dels fills, cosa que deixa en situació d’extrema vulnerabilitat les que disposen de menys recursos.
Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat. Des de Save the Children exigim que qualsevol pacte educatiu que es promogui en la propera legislatura tingui l’equitat educativa com a guia i fonament. No n’hi ha prou de garantir una plaça a l’escola perquè tots els nens i nenes tinguin les mateixes oportunitats de present i de futur sense importar el seu origen o la situació econòmica de la seva família.
Eulàlia Tort Bodro és tècnica de Sensibilització i Polítiques d’Infància. Save the Children
