El dret a l’educació ha de ser un fet, i els països i organismes mundials han de fer-lo possible

Divendres passat vam saber que el Premi Nobel de la Pau havia recaigut en dues persones que estan dedicant la seva vida a lluitar pels drets dels infants en els seus països: Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi. Uns drets que passen per la no-explotació infantil (de la qual els grans capitals occidentals en són part responsable) i per l’educació tant dels nens com de les nenes.

L’experiència de Malala i Kailash posa de manifest l’extremisme que s’empra davant la por a una societat educada, formada i preparada. Posa de manifest la por a la pèrdua de control i de poder d’aquells qui “governen” des de la política dictatorial o des de l’extremisme religiós. Perquè l’educació pot transformar una societat.

Però sobretot fa evident que l’educació, sigui al país que sigui, es converteix en quelcom pel qual en algun moment s’ha de lluitar. Molts, malauradament, encara han de lluitar per l’accés a l’educació, i
d’altres, per evitar que es privi la població d’aquest dret amb la pèrdua del famós estat del benestar.

El dret a l’educació ha de ser un fet, i els països i organismes mundials han de fer-lo possible, però el dret a ser infant, a la infància com a etapa de la vida, encara està molt lluny de ser possible en molts països.

Potser ara que se celebren els 25 anys de la Convenció dels Drets de l’infant cal revisar si aquests drets es coneixen i, sobretot, si s’estan complint. Un món que no cuidi la infància esdevé un món pobre.