Gillian Cante, president de Le Furet i cap del projecte de l’Acadèmia de la Primera Infància, octubre 2018.
Són pocs els qui qüestionen avui la importància del canvi climàtic i l’impacte que tindrà en les generacions futures. L’últim informe del 2018 del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic destaca la necessitat urgent de modificar radicalment la nostra percepció del medi ambient i l’ús que fem dels recursos. Això no obstant, malgrat aquests avisos, el tema de la sostenibilitat és nebulós i difícil d’abordar, perquè requereix canvis profunds en les nostres conductes i la nostra manera d’entendre la relació que tenim amb el medi ambient i, inevitablement, amb nosaltres mateixos. Situar la sostenibilitat com una prioritat en l’educació infantil podria ser un factor important per tal de realitzar els canvis que calen per garantir la salut i el benestar de les generacions futures. En aquest debat, la natura i els infants esdevenen elements clau.
Tots els infants tenen dret a un entorn net, un dret que defensen l’Organització Mundial de la Salut (1946), que declara que “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absènciad'afeccions o malalties” i que“El desenvolupament saludable de l’infant és d’importància fonamental; la capacitat de viure en harmonia en un món que canvia constantment és indispensable per a aquest desenvolupament”; la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides (1989), que reconeix el dret de l’infant “al nivell més alt de salut i a l'accés als serveis mèdics”; l’Estratègia del Consell d’Europa en la Convenció de Sofia (2016-2021) i el Preàmbul de l’Acord de París COP21 (2015), que reconeixen que el canvi climàtic és una preocupació comuna de la humanitat i que cal prendre accions a tots els nivells per abordar el canvi climàtic, el respecte pels drets humans, el dret a la salut i a la igualtat. A França i en altres països europeus estan sorgint iniciatives per defensar els drets dels infants a gaudir d’un entorn segur i saludable. Més que mai, els arguments actuals se centren en els impactes negatius per a la salut de criar infants “desconnectats” de la natura i del món natural. L’increment de malalties endocrines com l’asma o la diabetis, l’augment de trastorns de salut mental i de malformacions físiques entre els infants petits més vulnerables són motiu d’alarma.
Però fins i tot malgrat aquesta preocupació creixent, els esforços per canviar conceptes fortament arrelats sobre la salut infantil, la seguretat i la higiene, sovint topen amb obstacles. En les darreres dècades les polítiques sobre la cura de la primera infància s’han centrat bàsicament en la higiene per tal de crear entorns nets, segurs i fins i tot estèrils per al desenvolupament dels infants. Tendim així a obviar parlar de la natura, dels cicles naturals, de l’entorn exterior quan formem professionals de la cura infantil o implementem polítiques. Hem expulsat el món exterior ben lluny d’on permetem que els infants explorin per por de la brutícia i dels riscos d’insalubritat que es troben a la natura. Com a resultat, no només hem ignorat els beneficis de les imperfeccions de la natura i els seus efectes positius en la salut i en el desenvolupament de l’infant, sinó que també hem distanciat els infants del món natural fent que els sigui més difícil entendre com poden viure-hi d’una manera sostenible.
Afrontar aquests reptes i aplegar els diferents actors per influir i provocar canvis és part de la missió d’una petita organització francesa, l’Acadèmia de la Primera Infància.
© Christophe Urban[/caption]
Com a la majoria de països d’Europa, les institucions de cura de la infància estan finançades i regulades bé pel Ministeri de Sanitat o pel Ministeri d’Educació. Estan subjectes a les directrius que estableixen els governs per garantir una atenció de qualitat, amb igualtat d’oportunitats en les diferents comunitats. El fet que la cura infantil sigui una qüestió important de l’àmbit públic comporta que existeixin oportunitats reals per promoure pràctiques de desenvolupament sostenible. Però, com vinculem el desenvolupament sostenible amb la primera infància? La resposta és: a poc a poc, de manera sistemàtica i ben meditada.
La qüestió del desenvolupament sostenible és àmplia i engloba temes importants, des de la salut i el benestar a la gestió, la higiene i la gestió de residus. En els darrers tres anys, l’Acadèmia de la Primera Infància ha abordat el tema del desenvolupament sostenible en set àrees centrals:
Salut – Plantejar qüestions referents a l’increment de substàncies que alteren el sistema endocrí en l’entorn i el seu impacte negatiu en la salut infantil; abordar la qualitat de l’aire, la composició química de molts productes d’higiene usats en els centres d’atenció infantil, així com la composició de joguines i materials. La salut general dels infants lligada a l’entorn físic i la consciència de la importància de com es mouen els infants; qüestions somàtiques.
Nutrició – Encetar el debat sobre com veiem el menjar i com alimentem els infants, donant-los la idea d’on prové el que mengen; la qualitat, valor nutricional dels aliments. Com cuinar amb els infants i donar-los el plaer de menjar aliments locals de temporada. Els impactes econòmics positius per a la gestió de les estructures de cura quan es prepara i es servei el menjar. Inspirar famílies per cuinar a casa plats tradicionals. Donar suport a iniciatives que mostren com els infants gaudeixen participant en la preparació dels àpats, des de plantar i collir a cuinar i tastar.
Pedagogies de la natura – Ressaltar la importància del joc a l’aire lliure; com treballar amb les autoritats i els equips per animar a sortir amb els infants i els bebès; qüestions de seguretat i beneficis de permetre l’exploració lliure dels infants. L’impacte del moviment i la salut general; estudis sobre activitats físiques adaptades i capacitats mentals cognitives i motrius. La natura com una mestra important d’empatia i compassió.
© Christophe Urban
Sobreexposició a les pantalles – Qüestionar els perills relacionats amb l’exposició i la sobreexposició a les pantalles entre els infants petits; desenvolupament neurològic del cervell infantil i la importància d’oferir activitats sensorials variades i regulars; valors socials, manca d’estudis i preocupació pública.
Art – Compartir pràctiques sobre la natura com a font d’emoció, inspiració, despertar i meravella per a l’infant petit; la importància de l’art en el desenvolupament de l’infant; com acompanyar l’infant en la seva creativitat artística i la seva percepció artística? Materials naturals font d’inspiració: terra, fusta, fulles, aigua; observar les expressions artístiques de l’infant.
© Christophe Urban
© Christophe Urban
Urbanització – Debatre quin lloc donem als infants en la ciutat; el seu paper potencial com a agents en la creació d’espais públics; harmonia entre la necessitat de respondre a una població urbana creixent i deixar espai per a la natura; la importància de l’exterior per crear vincles socials (en l’infant); les necessitats socials, urbanes i mediambientals específiques dels infants; el lloc que atorguem als infants en la ciutat i per què és un factor clau en el debat del desenvolupament sostenible.
Igualtat – Desconstruir desigualtats des del naixement i l’efecte negatiu que produeixen; augment de les desigualtats entre famílies i la seva consciència del benestar de l’infant (salut, alimentació, zones de joc...); costos relacionats amb criar els infants en entorns saludables. Com situar les famílies i els infants al centre de les polítiques públiques, especialment en qüestions relacionades amb la pobresa, la salut i el medi ambient?
Amb taules rodones, treballs col·laboratius amb responsables de polítiques públiques, festivals de carrer i el primer festival d’Europa de cinema sobre Infància i Natura, l’Acadèmia continua treballant per conscienciar i compartir bones pràctiques, fent del desenvolupament sostenible i la primera infància un tema important en cada taula, gran o petita.
Gillian Cante és la fundadora del centre Giving Tree d’Estrasburg, França, un centre gestionat per pares i mares, i la responsable de Desenvolupament Sostenible a l’Acadèmia de la Primera Infància. Ha viscut al Canadà, als Estats Units, a Suïssa i a França, té dos fills i ha treballat en l’àmbit de la primera infància al llarg de deu anys per tot Europa. És voluntària i dona suport a accions recerca que promouen la diversitat, la natura i la primera infància. Actualment és la presidenta de l’associació Le Furet Petite Enfance.
Per a més informació: www.academiedelapetiteenfance.com
L’Acadèmia de la Primera Infància
A l’Acadèmia de la Primera Infància d’Estrasburg un grup de ciutadans, educadors i ONG que treballen amb infants s’han reunit per situar la qüestió de la primera infància dins el debat públic a tots els nivells, vinculant la qualitat del medi ambient directament amb el benestar dels infants. Com diu un vell adagi africà, “cal una tribu per educar un infant”. L’Acadèmia crea oportunitats de trobada per a professionals i ciutadans diversos i actius; educadors, investigadors, professionals de la salut i paramèdics, així com responsables polítics tant de l’àmbit local com regional. La sostenibilitat només es pot abordar de manera efectiva si tots els agents implicats en la primera infància treballen plegats. L’associació inicia grups col·laboratius perquè es trobin i identifiquin els temes principals que estan en joc en relació amb la primera infància. L’objectiu és aconseguir reunir tants responsables de la presa de decisions com sigui possible per compartir les seves experiències, preocupacions i bones pràctiques, i també els seus desitjos sobre quina mena de futur volen per als infants. Inspirats en les obres de Jean Frederic Oberlin, un pastor francès de finals del segle XVIII i principis del XIX, l’Acadèmia creu que el contacte directe amb la natura, la implicació dels adults i l’exposició regular dels infants al món exterior tenen un impacte potent i profund en la generació més jove i la manera com perceben el seu lloc en el medi ambient. Com es pot ensenyar un infant a estimar i tenir cura d’allò que no coneix? Encara que el públic sigui reduït, els debats i esdeveniments oberts són mitjans per difondre la importància de les accions dels adults i de les polítiques que implantem. Quan un metge i un educador infantil seuen a la mateixa taula que un polític i un director de formació d’educadors d’infantil, els debats es fan vius i apassionants. Emergeixen idees noves i interrogants que inciten a una reflexió més profunda.Set àrees centrals per al desenvolupament sostenible i la primera infància
[caption id="attachment_76152" align="alignnone" width="640"] © Christophe Urban[/caption]
Com a la majoria de països d’Europa, les institucions de cura de la infància estan finançades i regulades bé pel Ministeri de Sanitat o pel Ministeri d’Educació. Estan subjectes a les directrius que estableixen els governs per garantir una atenció de qualitat, amb igualtat d’oportunitats en les diferents comunitats. El fet que la cura infantil sigui una qüestió important de l’àmbit públic comporta que existeixin oportunitats reals per promoure pràctiques de desenvolupament sostenible. Però, com vinculem el desenvolupament sostenible amb la primera infància? La resposta és: a poc a poc, de manera sistemàtica i ben meditada.
La qüestió del desenvolupament sostenible és àmplia i engloba temes importants, des de la salut i el benestar a la gestió, la higiene i la gestió de residus. En els darrers tres anys, l’Acadèmia de la Primera Infància ha abordat el tema del desenvolupament sostenible en set àrees centrals:
Salut – Plantejar qüestions referents a l’increment de substàncies que alteren el sistema endocrí en l’entorn i el seu impacte negatiu en la salut infantil; abordar la qualitat de l’aire, la composició química de molts productes d’higiene usats en els centres d’atenció infantil, així com la composició de joguines i materials. La salut general dels infants lligada a l’entorn físic i la consciència de la importància de com es mouen els infants; qüestions somàtiques.
Nutrició – Encetar el debat sobre com veiem el menjar i com alimentem els infants, donant-los la idea d’on prové el que mengen; la qualitat, valor nutricional dels aliments. Com cuinar amb els infants i donar-los el plaer de menjar aliments locals de temporada. Els impactes econòmics positius per a la gestió de les estructures de cura quan es prepara i es servei el menjar. Inspirar famílies per cuinar a casa plats tradicionals. Donar suport a iniciatives que mostren com els infants gaudeixen participant en la preparació dels àpats, des de plantar i collir a cuinar i tastar.
Pedagogies de la natura – Ressaltar la importància del joc a l’aire lliure; com treballar amb les autoritats i els equips per animar a sortir amb els infants i els bebès; qüestions de seguretat i beneficis de permetre l’exploració lliure dels infants. L’impacte del moviment i la salut general; estudis sobre activitats físiques adaptades i capacitats mentals cognitives i motrius. La natura com una mestra important d’empatia i compassió.
© Christophe Urban
Sobreexposició a les pantalles – Qüestionar els perills relacionats amb l’exposició i la sobreexposició a les pantalles entre els infants petits; desenvolupament neurològic del cervell infantil i la importància d’oferir activitats sensorials variades i regulars; valors socials, manca d’estudis i preocupació pública.
Art – Compartir pràctiques sobre la natura com a font d’emoció, inspiració, despertar i meravella per a l’infant petit; la importància de l’art en el desenvolupament de l’infant; com acompanyar l’infant en la seva creativitat artística i la seva percepció artística? Materials naturals font d’inspiració: terra, fusta, fulles, aigua; observar les expressions artístiques de l’infant.
© Christophe Urban
© Christophe Urban
Urbanització – Debatre quin lloc donem als infants en la ciutat; el seu paper potencial com a agents en la creació d’espais públics; harmonia entre la necessitat de respondre a una població urbana creixent i deixar espai per a la natura; la importància de l’exterior per crear vincles socials (en l’infant); les necessitats socials, urbanes i mediambientals específiques dels infants; el lloc que atorguem als infants en la ciutat i per què és un factor clau en el debat del desenvolupament sostenible.
Igualtat – Desconstruir desigualtats des del naixement i l’efecte negatiu que produeixen; augment de les desigualtats entre famílies i la seva consciència del benestar de l’infant (salut, alimentació, zones de joc...); costos relacionats amb criar els infants en entorns saludables. Com situar les famílies i els infants al centre de les polítiques públiques, especialment en qüestions relacionades amb la pobresa, la salut i el medi ambient?
Amb taules rodones, treballs col·laboratius amb responsables de polítiques públiques, festivals de carrer i el primer festival d’Europa de cinema sobre Infància i Natura, l’Acadèmia continua treballant per conscienciar i compartir bones pràctiques, fent del desenvolupament sostenible i la primera infància un tema important en cada taula, gran o petita.
Gillian Cante és la fundadora del centre Giving Tree d’Estrasburg, França, un centre gestionat per pares i mares, i la responsable de Desenvolupament Sostenible a l’Acadèmia de la Primera Infància. Ha viscut al Canadà, als Estats Units, a Suïssa i a França, té dos fills i ha treballat en l’àmbit de la primera infància al llarg de deu anys per tot Europa. És voluntària i dona suport a accions recerca que promouen la diversitat, la natura i la primera infància. Actualment és la presidenta de l’associació Le Furet Petite Enfance.
Per a més informació: www.academiedelapetiteenfance.com