A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Edu­ca­ció per al Segle xxi elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle xxi: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’expe­rièn­cia i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat. Per obtenir resposta (o qui sap si per generar més preguntes) m’adreço per quarta vegada a l’Àlex Nogués, un home amb una mirada plena de curiositat, escriptor i geòleg especialitzat en aigües subterrànies i paleontologia, que ens ajuda a descobrir l’espectacle de la vida a través dels seus llibres plens de sorpresa i curiositat. Roser Ros: A la primera conversa que vam mantenir, i que es va publicar els proppassats mesos de gener i febrer d’aquest any, ens deies que «la curiositat és inherent a la vida. L'exploració de l'entorn, dels seus límits, dels sabors, les textures, dels colors, de les nostres emocions i les dels altres...». Atenta a les teves paraules m’he deixat perdre llargues estones entre les pàgines i colors d’aquest llibre que, com un diccionari, ens ajuda, a petits i grans, a filar molt prim en els colors que ens envolten. Cruschiform Colorama, Madrid: Maeva, 2018. Crec que aquest llibre ens permet acompanyar els petits en la descoberta de la sorpresa, el misteri. Ens convida «a meravellar-nos plegats de l’espectacle de la vida», com tu dius, enunciat al qual jo m’atreveixo a afegir: i de l’espectacle dels colors, que són vida! Però, si no vaig errada, tu proposes una concepció del llibre de coneixements o de la descoberta una mica diferent, que s’exemplifica en el llibre de les ostres. Nogués, Àlex, text, Asiain, Miren, il·lustracions Un milió d'ostres dalt de la muntanya, Barcelona: Flamboyant, 2019. Àlex Nogués: El llibre Un milió d’ostres dalt de la muntanya és un bon exemple del que m’agrada fer quan escric un llibre de coneixements. «Acompanya’m. Mira que immens és el món i quantes meravelles amaga.» Aquest acompanyar, com et deia a les altres respostes, hauria de ser a través de l’emoció. Suspens, humor, sorpresa... També de les metàfores o comparacions, que és com construeixen el seu món els nens. I totes aquestes coses són comunes a la narració. El fet comunicatiu de divulgació necessita una aproximació literària. Connectar dades, conceptes, amb emocions, i oferir una porta a nous misteris.