Segurament tots nosaltres compartim la idea que tractar l’assetjament escolar de manera integral no sempre ha sigut una tasca senzilla i fàcil. Donar resposta als diferents nivells d’intervenció (individual, social i institucional) esdevé un dels reptes més grans per a totes aquelles persones que s’impliquen en processos d’aquest tipus.
L’escola com a espai de salut i benestar
Entenem que l’escola té un paper fonamental en la formació de les noves generacions. La societat confia que tant aquesta institució com els professionals que hi estan vinculats procuren establir les condicions necessàries per promoure l’aprenentatge de tots aquells coneixements, habilitats i, principalment, actituds imprescindibles que ajuden a viure i conviure en societat. Per tant, l’escola no és només un espai on l’alumnat adquireix competències acadèmiques, també és un espai on es desenvolupen moltes de les competències socials, personals i emocionals que es necessiten per capacitar-se com a ciutadans i ciutadanes de societats obertes i plurals.
Per aquest motiu, pensem i articulem l’escola com a espai de salut i benestar per a les persones, és a dir, com a espai que permet el creixement personal a través de l’autoconeixement i que fomenta l’establiment de relacions positives i saludables entre persones de diferents contextos, realitats o itineraris personals, socials, ètnics, religiosos o de gènere. En aquest sentit, considerem que la nostra funció com a figures educadores és garantir la construcció d’aquests ambients o entorns d’aprenentatge saludables i de benestar a l’escola que previnguin de qualsevol situació de violència o maltractament com l’assetjament escolar i els casos d’odi i discriminació.
Entendre l’escola com a espai de salut i benestar implica promoure unes condicions que afavoreixin un entorn d’atenció i cura adient a les necessitats cognitives, afectives, socials i, fins i tot en alguns casos, fisiològiques de les persones que en formen part. L’escola s’erigeix com a espai on tothom, ja sigui infant o adult, se senti reconeguda, acollida, atesa, valorada i respectada en cada un dels seus processos de creixement i desenvolupament com a persona. Aquest èmfasi en la necessitat de crear i potenciar vincles des d’una dimensió més socioemocional resulta cabdal per a la creació d’un clima institucional favorable i positiu que incideix tant en les actituds, comportaments i aprenentatges de les persones com construir les bases fonamentals per a la prevenció de l’assetjament escolar.
La prevenció de l’assetjament escolar des d’una mirada integral
Des de la nostra perspectiva i experiència considerem que la manera més eficaç i eficient per tractar l’assetjament escolar amb una vessant preventiva és si impliquem tota la comunitat educativa. Ens referim a comprometre alumnat, professorat, personal administratiu i de serveis, personal de lleure i serveis (com menjador), famílies i entorn. La nostra valoració és que si tota la comunitat educativa s’orienta cap a una estratègia comuna, els factors de risc disminueixen tant a curt com a mitjà i llarg termini; en canvi, si mirem d’afrontar-lo amb estratègies aïllades, no aportem cap mena de solució o millora a la convivència dels centres i a les relacions que s’hi creen.
Per bastir aquesta estratègia comuna i iniciar un procés preventiu de l’assetjament escolar al centre educatiu, és cabdal treballar de manera gradual però sistemàtica dos aspectes com són la provenció i la sensibilització. Així, per una banda, la provenció implica educar des dels propis potencials (experiències, coneixements, habilitats, fortaleses, entre d’altres) dels diferents membres de la comunitat educativa amb la finalitat de desenvolupar aquestes respostes positives als conflictes ja siguin personals, socials o institucionals. En canvi, per altra banda, la sensibilització pretén prendre consciència, des del sentir-se i sentir l’altre, per copsar la importància del fenomen de l’assetjament escolar, així com el valor que té dins el grup.
Assegurant-nos aquests dos tipus de treball previ garantirem les condicions òptimes per a la construcció d’aquests ambients o entorns d’aprenentatge saludables i de benestar a l’escola i, per tant, reforçarem les bases i els fonaments d’una estratègia comuna que ens ajudi a prevenir, detectar i, en el pitjor dels casos, actuar sobre situacions de violència, maltractament, odi i discriminació. Per desplegar aquesta estratègia, vehiculem tres línies de treball: micro (des de Tutoria), meso (des del Projecte Educatiu de Centre) i macro (des del Projecte educatiu col·laboratiu i comunitari). Apropar-nos al fenomen del maltractament escolar des d’aquesta tríada considerem que ens ajuda, donant-nos un gran factor d’èxit, en la implicació i satisfacció de les necessitats de l’alumnat, el professorat, les famílies i l’entorn.
La via micro, propostes de provenció i sensibilització des de la tutoria
Considerem que la tutoria és un espai òptim per fer cada curs un treball de resposta davant tot allò que trenca o pot trencar la convivència del nostre centre. Tenim present que, tot i que aquest article està centrat en l’assetjament, la nostra funció educadora és abordar també tot allò que succeeixi al centre vinculat a altres tipus de violències. La tutoria ens serveix per sensibilitzar, formar i abordar també conflictes generals de centre (com l’absentisme o el vandalisme), maltractaments de qualsevol tipus (com agressions físiques i verbals, abusos sexuals i situacions d’exhibicionisme, per exemple), qualsevol mena d’odi i discriminació (com LGTBIfòbia, xenofòbia, islamofòbia, entre d’altres), violències de gènere (violències de control o dating violence), i, finalment, situacions d’emergència social (dol, catàstrofe o altres).
Per al tractament d’aquestes temàtiques comptem amb un gran nombre de recursos i propostes que ens poden servir de suport. Per una banda, és interessant tenir detectades totes aquelles bones pràctiques i materials que ofereixen bancs de recursos com els de les entitats Edualter (www. edualter.org) o la plataforma PDA Bullying (www.pdabullying), entre d’altres. Per altra banda, òbviament, podem fer propostes pròpies que poden anar des de la lectura i reflexió de contes o llibres, el visionat i discussió de pel·lícules, la preparació de debats o, fins i tot, propostes tan senzilles com la redacció sobre actes de violència que hagin vist i, a partir d’aquí, treure’n el màxim de profit pedagògic possible. Finalment, des de la tutoria, també podem plantejar propostes com l’Aprenentatge i Servei a la comunitat que facilitaran encara més el treball proventiu i de sensibilització abans esmentat.
La via meso, propostes de provenció i sensibilització des del Projecte Educatiu de Centre
El treball dins del grup no és suficient per si sol. Ens cal la força del centre per poder construir espais d’atenció i cura tant individuals com comunitaris. En aquesta via meso preveiem incorporar una estratègia de prevenció de l’assetjament escolar en la documentació que regula la vida del centre (Pla d’Acció Tutorial, Programació General Anual, Normativa d’Organització i Funcionament del Centre, Projecte Educatiu de Centre, entre d’altres) mitjançant l’organització i la promoció de jornades vinculades a la superació de l’assetjament i similars que impliquin tota la comunitat educativa. En aquesta línia, hi ha dates del curs que són ideals per a propostes que impliquin tot el centre. A continuació oferim un recull de dies internacionals en els quals es motiven moviments globals per a la superació de diferents temàtiques que es poden relacionar amb l’assetjament escolar d’una o altra manera.
Entendre l’escola com a espai de salut i benestar implica promoure unes condicions que afavoreixin un entorn d’atenció i cura adient a les necessitats cognitives, afectives, socials i, fins i tot en alguns casos, fisiològiques de les persones que en formen part. L’escola s’erigeix com a espai on tothom, ja sigui infant o adult, se senti reconeguda, acollida, atesa, valorada i respectada en cada un dels seus processos de creixement i desenvolupament com a persona. Aquest èmfasi en la necessitat de crear i potenciar vincles des d’una dimensió més socioemocional resulta cabdal per a la creació d’un clima institucional favorable i positiu que incideix tant en les actituds, comportaments i aprenentatges de les persones com construir les bases fonamentals per a la prevenció de l’assetjament escolar.
La prevenció de l’assetjament escolar des d’una mirada integral
Des de la nostra perspectiva i experiència considerem que la manera més eficaç i eficient per tractar l’assetjament escolar amb una vessant preventiva és si impliquem tota la comunitat educativa. Ens referim a comprometre alumnat, professorat, personal administratiu i de serveis, personal de lleure i serveis (com menjador), famílies i entorn. La nostra valoració és que si tota la comunitat educativa s’orienta cap a una estratègia comuna, els factors de risc disminueixen tant a curt com a mitjà i llarg termini; en canvi, si mirem d’afrontar-lo amb estratègies aïllades, no aportem cap mena de solució o millora a la convivència dels centres i a les relacions que s’hi creen.
Per bastir aquesta estratègia comuna i iniciar un procés preventiu de l’assetjament escolar al centre educatiu, és cabdal treballar de manera gradual però sistemàtica dos aspectes com són la provenció i la sensibilització. Així, per una banda, la provenció implica educar des dels propis potencials (experiències, coneixements, habilitats, fortaleses, entre d’altres) dels diferents membres de la comunitat educativa amb la finalitat de desenvolupar aquestes respostes positives als conflictes ja siguin personals, socials o institucionals. En canvi, per altra banda, la sensibilització pretén prendre consciència, des del sentir-se i sentir l’altre, per copsar la importància del fenomen de l’assetjament escolar, així com el valor que té dins el grup.
Assegurant-nos aquests dos tipus de treball previ garantirem les condicions òptimes per a la construcció d’aquests ambients o entorns d’aprenentatge saludables i de benestar a l’escola i, per tant, reforçarem les bases i els fonaments d’una estratègia comuna que ens ajudi a prevenir, detectar i, en el pitjor dels casos, actuar sobre situacions de violència, maltractament, odi i discriminació. Per desplegar aquesta estratègia, vehiculem tres línies de treball: micro (des de Tutoria), meso (des del Projecte Educatiu de Centre) i macro (des del Projecte educatiu col·laboratiu i comunitari). Apropar-nos al fenomen del maltractament escolar des d’aquesta tríada considerem que ens ajuda, donant-nos un gran factor d’èxit, en la implicació i satisfacció de les necessitats de l’alumnat, el professorat, les famílies i l’entorn.
La via micro, propostes de provenció i sensibilització des de la tutoria
Considerem que la tutoria és un espai òptim per fer cada curs un treball de resposta davant tot allò que trenca o pot trencar la convivència del nostre centre. Tenim present que, tot i que aquest article està centrat en l’assetjament, la nostra funció educadora és abordar també tot allò que succeeixi al centre vinculat a altres tipus de violències. La tutoria ens serveix per sensibilitzar, formar i abordar també conflictes generals de centre (com l’absentisme o el vandalisme), maltractaments de qualsevol tipus (com agressions físiques i verbals, abusos sexuals i situacions d’exhibicionisme, per exemple), qualsevol mena d’odi i discriminació (com LGTBIfòbia, xenofòbia, islamofòbia, entre d’altres), violències de gènere (violències de control o dating violence), i, finalment, situacions d’emergència social (dol, catàstrofe o altres).
Per al tractament d’aquestes temàtiques comptem amb un gran nombre de recursos i propostes que ens poden servir de suport. Per una banda, és interessant tenir detectades totes aquelles bones pràctiques i materials que ofereixen bancs de recursos com els de les entitats Edualter (www. edualter.org) o la plataforma PDA Bullying (www.pdabullying), entre d’altres. Per altra banda, òbviament, podem fer propostes pròpies que poden anar des de la lectura i reflexió de contes o llibres, el visionat i discussió de pel·lícules, la preparació de debats o, fins i tot, propostes tan senzilles com la redacció sobre actes de violència que hagin vist i, a partir d’aquí, treure’n el màxim de profit pedagògic possible. Finalment, des de la tutoria, també podem plantejar propostes com l’Aprenentatge i Servei a la comunitat que facilitaran encara més el treball proventiu i de sensibilització abans esmentat.
La via meso, propostes de provenció i sensibilització des del Projecte Educatiu de Centre
El treball dins del grup no és suficient per si sol. Ens cal la força del centre per poder construir espais d’atenció i cura tant individuals com comunitaris. En aquesta via meso preveiem incorporar una estratègia de prevenció de l’assetjament escolar en la documentació que regula la vida del centre (Pla d’Acció Tutorial, Programació General Anual, Normativa d’Organització i Funcionament del Centre, Projecte Educatiu de Centre, entre d’altres) mitjançant l’organització i la promoció de jornades vinculades a la superació de l’assetjament i similars que impliquin tota la comunitat educativa. En aquesta línia, hi ha dates del curs que són ideals per a propostes que impliquin tot el centre. A continuació oferim un recull de dies internacionals en els quals es motiven moviments globals per a la superació de diferents temàtiques que es poden relacionar amb l’assetjament escolar d’una o altra manera.
- 28 de gener: Dia Europeu de la Protecció de Dades.
- 30 de gener: Dia Mundial de la No- Violència (Dia de la Pau).
- 6 de febrer: Dia Internacional d’Internet Segura (Safer Internet Day).
- 21 de març: Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial.
- 6 d’abril: Dia Internacional de l’Esport per al Desenvolupament i la Pau.
- 2 de maig: Dia Mundial de la Lluita contra el Bullying.
- 17 de maig: Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia.
- 21 de maig: Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament.
- 2 d’octubre: Dia Internacional de la No- Violència.
- 10 de novembre: Dia Mundial de la Ciència al Servei de la Pau i el Desenvolupament.
- 16 de novembre: Dia Internacional de la Tolerància.
- 20 de novembre: Dia Internacional dels Drets dels Infants.
- 25 de novembre: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra la Dona.
- 30 de novembre: Dia Internacional de la Seguretat de la Informació.
- 10 de desembre: Dia Internacional dels Drets Humans.
RAMIRO ORTEGÓN DELGADILLO Equip Salut i Educació Emocional (SEER) (ortegon.ra@gmail.com) ALEX EGEA ANDRÉS Pedagog, Universitat de Barcelona (alexegea@ub.edu)