En el seu sentit més ampli l’esport és qualsevol activitat física basada en un reglament estricte que té com un dels objectius millorar el benestar físic i mental de l’ésser humà.
Les primeres activitats físiques provenen de milers d’anys enrere. Responien a la necessitat imperiosa de sobreviure fugint d’animals, lluitant amb enemics, nedant d’un lloc a l’altre per creuar un riu…
Els primers jocs olímpics van tenir lloc el 776 aC; duraven sis dies i constaven d’algunes pràctiques esportives com lluites, curses hípiques i curses atlètiques entre participants. Evidentment eren molt diferents de les pràctiques esportives actuals, però és on s’inicia la pràctica esportiva com a tal i no tan sols com a mitjà de supervivència.
Els segles xix i xx esdevenen cabdals per entendre la majoria d’esports que avui coneixem. Tots responien a la necessitat de lluitar contra l’adversari i també contra mitjans naturals com podien ser l’aigua o el vent. Sorgeixen, doncs, les regates, la vela, el rugbi, el futbol, el waterpolo o el tennis taula.
Per tal que la pràctica esportiva s’homogeneïtzés es va haver d’elaborar una normativa clara i específica que reglava el funcionament de l’esport i permetia poder-lo exportar a altres territoris.
Aquesta petita ressenya històrica de l’esport es treballa a 1r i 2n d’ESO a l’escola Cor de Maria Sant Celoni a l’àrea d’educació física, amb la intenció que els alumnes prenguin consciència de quina ha estat l’evolució de l’esport al llarg dels anys. Aquí és on s’inicia el projecte Creem Esports.
Creem Esports és un projecte que es duu a terme en grups cooperatius. El treball cooperatiu és aquell que permet integrar el treball individual de cadascun dels membres del grup en un projecte comú. El projecte té un doble objectiu. El primer és treballar la creativitat dels alumnes en relació amb la creació de les bases d’un nou esport que no existeixi. El segon, i no menys important, és la posada en pràctica dels esports creats, tot gaudint de l’experiència compartint-la amb altres cursos.
El projecte té cinc fases d’execució:
Cada grup disposa de trenta minuts per posar en pràctica l’esport. Explica a un grup escollit en què consisteix i inicia la pràctica. Els integrants del grup impulsor de l’esport prenen notes del desenvolupament de la pràctica esportiva i van fent interrupcions per introduir les variants necessàries per optimitzar l’esport en qüestió.
Quan han acabat la pràctica, els integrants del grup impulsor han de posar en comú tot el que han vist i modificar tot allò que calgui de l’esport inicial que havien creat. Tal com dèiem en la fase anterior, hi ha grups que quan ho posen en pràctica, tenen força problemes, ja que són incapaços de visualitzar-ho en funcionament. En aquesta fase apareixen discussions entre el grup, però també passa una cosa fantàstica. Els participants mateix fan propostes de millora i enriqueixen el producte. És genial veure com un esport en fase beta es modifica i es reconstrueix, no només per analitzar què és el que funciona i què cal canviar, sinó també per l’aportació dels participants.
Fase 4. Creació del marc teòric definitiu del nou esport (1 sessió).
En aquesta fase l’objectiu és generar el marc teòric definitiu del nou esport. Per fer-ho es tornarà a facilitar a l’alumnat la fitxa utilitzada en la fase de la creació beta de l’esport perquè els guiï en el procés. El grup haurà de tornar a omplir la fitxa utilitzant el model fet en la fase beta, les anotacions que han fet durant la pràctica i les aportacions fetes pels participants.
Quan finalitzin el procés d’omplir la fitxa, hauran de penjar-la a la plataforma digital que tenim a l’escola, amb una doble intenció: compartir-la amb els altres grups de la seva classe i també d’altres cursos, i poder-la utilitzar com un element més de l’avaluació de la unitat didàctica.
Fase 5. Compartir la pràctica esportiva amb altres cursos (1 sessió)
Aquesta última fase és de cloenda de la unitat didàctica i consisteix a fer una jornada esportiva al camp de futbol del poble on participen tots els alumnes de l’ESO de l’escola. Prèviament, el departament d’educació física selecciona aquells esports més susceptibles de ser posats en pràctica, ja sigui per la qualitat del treball o per la facilitat que suposa explicar en què consisteixen. També s’elaboren el quadrant d’espais i el corresponent a la rotació d’esports, i per últim, els equips.
Els grups impulsors dels diferents esports seleccionats preparen el material i l’espai de joc, juntament amb els professors d’educació física. Ells hauran d’explicar en què consisteix l’esport als diferents equips que vagin passant pel seu espai de joc i cuidar-se de fer complir la normativa fent d’àrbitres.
És un moment molt ben rebut per tots els alumnes, tant pel que fa als grups impulsors com als participants. Uns per compartir allò que han creat durant les últimes setmanes i els altres per gaudir d’una bona estona fent una pràctica esportiva poc convencional però carregada de bon ambient i diversió.
Pel que fa a l’avaluació del projecte, cal tenir en compte l’anàlisi del procés que s’ha dut a terme al llarg de les cinc fases, la fitxa definitiva penjada a la plataforma digital de l’escola, la valoració dels participants en la jornada de cloenda i, per últim, l’instrument d’autoavaluació que ha d’omplir cada grup quan finalitza la unitat.
El projecte Creem esports fa tres anys que es porta a terme a l’escola i l’experiència és molt positiva des de la perspectiva dels alumnes i també des de l’àrea d’educació física. En aquests tres anys han sorgit més de seixanta esports, uns ben diferents d’altres, però tots amb un objectiu comú: que es puguin portar a terme. És un projecte molt motivador d’inici a fi, i fins i tot permet que hi hagi esports que es converteixin en pràctiques habituals durant les estones lliures. Quan això passa és fantàstic, ja que un dels objectius que persegueixo des de l’educació física és, juntament amb la presa de consciència de fer activitat física de forma continuada per mor de la salut, el gaudi de l’activitat física en si com una de les maneres d’ocupar el temps d’oci. Els mestres tenim la necessitat de plantejar-nos objectius a assolir per part dels nostres alumnes i quan aquest assoliment apareix de forma espontània i autèntica, la satisfacció és total.
A continuació us presento un dels esports que s’ha creat, que es diu «kill ball». Aquest esport es juga en un terreny de joc de 18 x 9metres amb una línia que separa l’espai en dues meitats de 9 x 9. Hi juguen sis jugadors per equip, que obligatòriament han de ser mixtos, i que consisteix a fer que una pilota gegant d’uns 80-100 cm de diàmetre contacti amb el terra del camp de l’equip contrari. Per fer-ho, un mínim de tres persones del mateix equip hauran de fer un llançament conjunt, per tant, requereix coordinació i col·laboració. L’altre equip haurà de ser capaç d’agafar la pilota abans que caigui a terra, també mitjançant tres membres de l’equip com a mínim. Si la pilota toca a terra, dins dels límits establerts, es considera punt per a l’equip atacant, i si no, el joc continua. Si, en canvi, la pilota va a fora dels límits, el punt és per a l’equip defensor. Guanya l’equip que aconsegueix fer 10 punts.
Aquest esport va ser un dels primers que es va crear dins del projecte, i la veritat és que s’hi segueix jugant, a l’escola. Té un component cooperatiu molt interessant, a més d’incorporar equips mixtos, i requereix una combinació de coordinació, velocitat i força que el fa molt complet pel que fa a la vessant d’activitat física.
Com a conclusió, a nivell personal aquest projecte m’ha aportat molt, ja que es posa de manifest que any rere any els alumnes segueixen sorprenent-te amb la seva creativitat i imaginació. Analitzant els esports creats fins ara, en ocasions no hi ha possibilitat de classificar-los en més o menys destacables, ja que simplement són pràctiques esportives diferents. Hi haurà participants que escolliran sense dubtar una pràctica concreta i, en canvi, d’altres es decantaran per un esport totalment diferent i oposat. Aquí és on rau una de les essències fonamentals de l’esport, saber escollir quina pràctica esportiva d’una llista enorme satisfà les teves necessitats i els teus interessos i, sobretot, saber gaudir-ne.
Per tal que la pràctica esportiva s’homogeneïtzés es va haver d’elaborar una normativa clara i específica que reglava el funcionament de l’esport i permetia poder-lo exportar a altres territoris.
Aquesta petita ressenya històrica de l’esport es treballa a 1r i 2n d’ESO a l’escola Cor de Maria Sant Celoni a l’àrea d’educació física, amb la intenció que els alumnes prenguin consciència de quina ha estat l’evolució de l’esport al llarg dels anys. Aquí és on s’inicia el projecte Creem Esports.
Creem Esports és un projecte que es duu a terme en grups cooperatius. El treball cooperatiu és aquell que permet integrar el treball individual de cadascun dels membres del grup en un projecte comú. El projecte té un doble objectiu. El primer és treballar la creativitat dels alumnes en relació amb la creació de les bases d’un nou esport que no existeixi. El segon, i no menys important, és la posada en pràctica dels esports creats, tot gaudint de l’experiència compartint-la amb altres cursos.
El projecte té cinc fases d’execució:
- Estudi de l’evolució de la normativa d’un esport en concret des dels seus orígens fins a l’actualitat.
- Creació de la fase beta de l’esport.
- Provar l’esport creat amb els companys del propi curs.
- Creació del marc teòric i definitiu del nou esport.
- Compartir la pràctica esportiva amb altres cursos.
Cada grup disposa de trenta minuts per posar en pràctica l’esport. Explica a un grup escollit en què consisteix i inicia la pràctica. Els integrants del grup impulsor de l’esport prenen notes del desenvolupament de la pràctica esportiva i van fent interrupcions per introduir les variants necessàries per optimitzar l’esport en qüestió.
Quan han acabat la pràctica, els integrants del grup impulsor han de posar en comú tot el que han vist i modificar tot allò que calgui de l’esport inicial que havien creat. Tal com dèiem en la fase anterior, hi ha grups que quan ho posen en pràctica, tenen força problemes, ja que són incapaços de visualitzar-ho en funcionament. En aquesta fase apareixen discussions entre el grup, però també passa una cosa fantàstica. Els participants mateix fan propostes de millora i enriqueixen el producte. És genial veure com un esport en fase beta es modifica i es reconstrueix, no només per analitzar què és el que funciona i què cal canviar, sinó també per l’aportació dels participants.
Fase 4. Creació del marc teòric definitiu del nou esport (1 sessió).
En aquesta fase l’objectiu és generar el marc teòric definitiu del nou esport. Per fer-ho es tornarà a facilitar a l’alumnat la fitxa utilitzada en la fase de la creació beta de l’esport perquè els guiï en el procés. El grup haurà de tornar a omplir la fitxa utilitzant el model fet en la fase beta, les anotacions que han fet durant la pràctica i les aportacions fetes pels participants.
Quan finalitzin el procés d’omplir la fitxa, hauran de penjar-la a la plataforma digital que tenim a l’escola, amb una doble intenció: compartir-la amb els altres grups de la seva classe i també d’altres cursos, i poder-la utilitzar com un element més de l’avaluació de la unitat didàctica.
Fase 5. Compartir la pràctica esportiva amb altres cursos (1 sessió)
Aquesta última fase és de cloenda de la unitat didàctica i consisteix a fer una jornada esportiva al camp de futbol del poble on participen tots els alumnes de l’ESO de l’escola. Prèviament, el departament d’educació física selecciona aquells esports més susceptibles de ser posats en pràctica, ja sigui per la qualitat del treball o per la facilitat que suposa explicar en què consisteixen. També s’elaboren el quadrant d’espais i el corresponent a la rotació d’esports, i per últim, els equips.
Els grups impulsors dels diferents esports seleccionats preparen el material i l’espai de joc, juntament amb els professors d’educació física. Ells hauran d’explicar en què consisteix l’esport als diferents equips que vagin passant pel seu espai de joc i cuidar-se de fer complir la normativa fent d’àrbitres.
És un moment molt ben rebut per tots els alumnes, tant pel que fa als grups impulsors com als participants. Uns per compartir allò que han creat durant les últimes setmanes i els altres per gaudir d’una bona estona fent una pràctica esportiva poc convencional però carregada de bon ambient i diversió.
Pel que fa a l’avaluació del projecte, cal tenir en compte l’anàlisi del procés que s’ha dut a terme al llarg de les cinc fases, la fitxa definitiva penjada a la plataforma digital de l’escola, la valoració dels participants en la jornada de cloenda i, per últim, l’instrument d’autoavaluació que ha d’omplir cada grup quan finalitza la unitat.
El projecte Creem esports fa tres anys que es porta a terme a l’escola i l’experiència és molt positiva des de la perspectiva dels alumnes i també des de l’àrea d’educació física. En aquests tres anys han sorgit més de seixanta esports, uns ben diferents d’altres, però tots amb un objectiu comú: que es puguin portar a terme. És un projecte molt motivador d’inici a fi, i fins i tot permet que hi hagi esports que es converteixin en pràctiques habituals durant les estones lliures. Quan això passa és fantàstic, ja que un dels objectius que persegueixo des de l’educació física és, juntament amb la presa de consciència de fer activitat física de forma continuada per mor de la salut, el gaudi de l’activitat física en si com una de les maneres d’ocupar el temps d’oci. Els mestres tenim la necessitat de plantejar-nos objectius a assolir per part dels nostres alumnes i quan aquest assoliment apareix de forma espontània i autèntica, la satisfacció és total.
A continuació us presento un dels esports que s’ha creat, que es diu «kill ball». Aquest esport es juga en un terreny de joc de 18 x 9metres amb una línia que separa l’espai en dues meitats de 9 x 9. Hi juguen sis jugadors per equip, que obligatòriament han de ser mixtos, i que consisteix a fer que una pilota gegant d’uns 80-100 cm de diàmetre contacti amb el terra del camp de l’equip contrari. Per fer-ho, un mínim de tres persones del mateix equip hauran de fer un llançament conjunt, per tant, requereix coordinació i col·laboració. L’altre equip haurà de ser capaç d’agafar la pilota abans que caigui a terra, també mitjançant tres membres de l’equip com a mínim. Si la pilota toca a terra, dins dels límits establerts, es considera punt per a l’equip atacant, i si no, el joc continua. Si, en canvi, la pilota va a fora dels límits, el punt és per a l’equip defensor. Guanya l’equip que aconsegueix fer 10 punts.
Aquest esport va ser un dels primers que es va crear dins del projecte, i la veritat és que s’hi segueix jugant, a l’escola. Té un component cooperatiu molt interessant, a més d’incorporar equips mixtos, i requereix una combinació de coordinació, velocitat i força que el fa molt complet pel que fa a la vessant d’activitat física.
Com a conclusió, a nivell personal aquest projecte m’ha aportat molt, ja que es posa de manifest que any rere any els alumnes segueixen sorprenent-te amb la seva creativitat i imaginació. Analitzant els esports creats fins ara, en ocasions no hi ha possibilitat de classificar-los en més o menys destacables, ja que simplement són pràctiques esportives diferents. Hi haurà participants que escolliran sense dubtar una pràctica concreta i, en canvi, d’altres es decantaran per un esport totalment diferent i oposat. Aquí és on rau una de les essències fonamentals de l’esport, saber escollir quina pràctica esportiva d’una llista enorme satisfà les teves necessitats i els teus interessos i, sobretot, saber gaudir-ne.
XAVI BECERRA Escola Cor de Maria de Sant Celoni (Vallès Oriental)