Després del número 400 ve el 401
Xavier Besalú
Director de Perspectiva Escolar
A dia d’avui Perspectiva Escolar compta amb 937 subscriptors. Fa cinc anys en tenia 1.008: és a dir que, en una dinàmica lenta però continuada, n’ha perdut 71 aquests darrers anys. No és una bona notícia, però és un vigorós punt de partida que ens permet encarar el futur amb realisme i esperança. No tenim dades precises del nombre de lectors de la revista, però sí que sabem que un 42% de les subscripcions són institucionals (biblioteques, escoles, centres de recursos…) i això podria voler dir que són força més les persones que la coneixen i que la llegeixen parcialment o total. També sabem del cert que almenys un 36% d’aquests subscriptors són socis de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i aquesta és una dada que reforça la identitat de l’associació i compromet la revista a ser fidel als objectius, a l’herència de Rosa Sensat.
En aquests gairebé quaranta-quatre anys d’història, Perspectiva Escolar ha canviat diverses vegades de periodicitat i de disseny, de direcció i de consellers, però ha servat una coherència i una continuïtat notables, tant en la seva orientació pedagògica i ideològica com en la seva estructura interna. I comptar amb aquests quasi mil subscriptors —pocs, si tenim en compte el nombre de docents que exerceixen a dia d’avui a Catalunya— és una base sòlida de lectors i amics que cal posar en relació amb les audiències actuals dels mitjans impresos (diaris i revistes), amb la poderosa i omnipresent existència d’internet, una tecnologia curulla d’informació, textos i hipertextos de tota mena, i el canvi d’hàbits i prioritats que propicia una societat accelerada, canviant i immersa en un canvi d’època com la nostra.
Encara una darrera dada per fer el dibuix de l’audiència de Perspectiva Escolar: si bé Rosa Sensat va néixer a Barcelona, fundada per mestres i escoles de Barcelona ciutat, sempre s’ha comportat i ha volgut ser una institució de país, i la seva influència i el seu impacte, a través sobretot de les Escoles d’Estiu però també de la seva presència pública i de les nombroses activitats que organitza, ha tingut un abast nacional. Rosa Sensat no és el moviment de renovació pedagògica de Barcelona ciutat, sinó que és el primer moviment de renovació pedagògica de Catalunya, que d’alguna manera ha estimulat i promogut el naixement d’un bon nombre de moviments de renovació pedagògica arrelats i compromesos amb diverses comarques i ciutats catalanes, i que sempre ha volgut col·laborar i compartir amb tots ells la lluita per una escola de qualitat per a tothom i per una societat catalana més justa, i l’esforç per garantir uns professionals de l’educació més ben formats. No obstant això, el 33% dels subscriptors de la revista són de Barcelona ciutat i un 38% de la resta de la província; un 22% són de l’àrea de Tarragona, Girona i Lleida, i només un 3% dels subscriptors són de la resta de països de parla catalana. Un 4% són lectors de diverses parts d’Espanya o d’altres països.
Una revista d’educació en paper a la segona dècada del segle xxi? Les generacions joves estan acostumades a seguir i llegir l’actualitat sobretot a través del mòbil, que porten sempre a sobre i, doncs, disponible a qualsevol lloc i moment. La lectura de premsa es fa molt majoritàriament a través de l’edició electrònica dels diaris impresos o directament a través de diaris que només s’editen digitalment. Segons el darrer estudi de mitjans, només un 7,5% de la població llegiria únicament premsa impresa. Diu aquest mateix estudi que les revistes són més llegides per les dones que pels homes i que no hi ha massa diferèn-cies si ens fixem en les franges d’edat dels lectors; en canvi, sí que es constata que la lectura de revistes varia en funció del nivell socioeconòmic de les persones… També sabem que el que es llegeix en línia són sobretot els titulars i les notícies, molt més que els articles d’opinió o els reportatges, sobretot si tenen una certa extensió. La lectura de llibres electrònics va en augment, però molt més lentament del que s’anunciava, i molts d’aquests lectors compaginen harmònicament la lectura en paper i en e-book. Els universitaris —estudiants i professors— solen llegir les revistes especialitzades electrònicament i en obert i, de fet, moltes d’elles ni tan solament s’editen en paper.
Perspectiva Escolar, doncs, s’ha de seguir publicant només en paper? Alguns amics consultats ens han comentat amablement que això és un anacronisme amb data de caducitat i que més valdria fer una publicació íntegrament digital abans no sigui massa tard. D’altres hi afegeixen que la revista s’hauria de convertir en un producte multimodal, amb notícies, articles, fòrums, xats, vídeos, debats en directe, enquestes i conferències, etc. Uns tercers creuen que la revista hauria de ser una mena de diari, a l’estil del que és a dia d’avui el Diari de l’educació… Per contra, alguns experts afirmen taxativament que la lectura en paper estimula la reflexió, l’anàlisi crítica, el diàleg intel·lectual i una millor comprensió; que la lletra impresa demana una atenció més pausada i rigorosa i ens fa més conscients de l’esforç cognitiu que vol anar més enllà de fer-se una idea general del contingut o del poder dir que ja s’ha llegit, com si es tractés d’una obligació imposada; en definitiva, que la informació és una cosa i el coneixement, la formació, n’és una altra de diferent.
Marina Garcés ens adverteix que el combat contra la credulitat i a favor del pensament autònom i crític demana temps, atenció i esforç, i que hi ha diversos mecanismes que neutralitzen la llibertat de pensament i la crítica. Un és la saturació d’informació que fàcilment pot portar a la paràlisi, a la ignorància més enllà dels llocs comuns, davant la incapacitat de processar, digerir, elaborar i contrastar l’allau de dades, comentaris i coneixements a l’abast. Un altre és la subjectivitat interpassiva, una forma d’activitat transferida (a una màquina, a un futur indefinit) que emmascara la pròpia passivitat: quan fotocopiem o imprimim articles o llibres que probablement no llegirem mai; quan ens descarreguem pel·lícules o vídeos o músiques i no acabem mai de trobar el moment per visionar-les o escoltar-les. És una informació que probablement ens interessa, que assenyalem, però que difícilment generarà saber, reflexió o experiència. I encara un tercer mecanisme: el solucionisme, allò de reduir la complexitat a un dilema binari sense matisos, allò de cercar i trobar respostes ràpides i definitives a problemes complexos, allò de deixar en mans d’aplicatius o de programes tècnicament impecables situacions singulars, que demanen abordatges prudents i òptiques diversificades.
Des del seu número 0 —desembre de 1974— Perspectiva Escolar ha tingut clar quin és el seu públic: els mestres, entesos com tots aquells que exerceixen la docència en escoles, instituts i col·legis, i totes aquelles persones interessades per l’educació en general, i aquí hi entrarien tots aquells que treballen, voluntàriament o professionalment, en el camp del lleure i en l’àmbit social i, per descomptat, els interessats en la pedagogia, la formació dels docents i la renovació pedagògica.
Des del número 0 s’explicitava la voluntat de fer un periodisme especialitzat, en la línia dels Quaderns d’Estudi i del Butlletí de Mestres, ja en temps de la Mancomunitat de Catalunya. I s’apostava per abordar en cadascun dels seus números un tema monogràfic, des de la pràctica i des de la teoria, és a dir, amb voluntat de ser útil als mestres, d’abordar els problemes i els interrogants que els preocupen, però també de fer-ho amb la llum i la profunditat que aporten les ciències, la recerca i el pensament reposat. Uns monogràfics que no han faltat mai a la revista.
Perspectiva Escolar, com es diu també en l’editorial d’aquell número fundacional, no és una revista neutral, ni des del punt de vista ideològic ni del pedagògic. No és el portaveu oficial de Rosa Sensat i sempre ha gaudit d’una notable autonomia, no només en els continguts i temes que aborda, sinó també en la seva línia editorial. Però tant la Direcció com el Consell són plenament conscients que visualitzen una de les imatges més potents, permanents i duradores de l’Associació i, doncs, s’esforcen «a deixar constància de la perspectiva del món escolar de Rosa Sensat». Ideològicament, Perspectiva Escolar té plena consciència que vivim en un món ple de desigualtats i injustícies, condicionat per unes estructures de poder —econòmiques, socials, mediàtiques, culturals— que fan molt feixucs, arriscats, lents i difícils els canvis que facin possible una societat més equitativa i més justa. Des d’aquesta òptica, els mestres, en tant que ciutadans, han de contribuir a aquesta transformació social sense la qual l’estricta acció professional tindrà sempre un impacte limitat. Però, com a professionals de l’educació, tenen una funció molt rellevant en l’alfabetització conscienciadora —en el sentit freirià del terme— de cadascuna de les persones, en la desocultació de la realitat des de paràmetres científics i racionals, en la conformació d’un pensament rigorós i crític, capaç de resistir el poder de seducció de tantes agències sistèmiques, i en el testimoni, l’estima i l’ajuda autoritzada per formar subjectivitats lliures, madures, sòlides i flexibles alhora.
Pedagògicament, Perspectiva Escolar fa bandera de la renovació pedagògica, això és: del respecte incondicional per l’educand, del reconeixement i la col·laboració amb les famílies com a primeres educadores i responsables del benestar i desenvolupament dels seus fills; del protagonisme dels infants i joves en la seva pròpia formació, com a éssers lliures que són i perquè l’aprenentatge demana la implicació, les ganes i l’esforç dels aprenents; d’uns objectius, unes competències i uns continguts actualitzats, funcionals, aquells que són imprescindibles per portar dignament les regnes de la pròpia vida, per ser autènticament sobirans i no súbdits i per poder seguir aprenent al llarg de tota la vida; d’uns recursos i materials tecnològicament al dia, sense descuidar, però, aquells que fan més humana la vida i que ensenyen els hàbits i les arts de la feina feta amb cura i dedicació; de l’arrelament i el sentiment de pertinença a un territori, a una ciutat, a un poble, però també de la consciència de pertànyer a un món profundament interrelacionat
