Monogràfic. L’escola com espai de salut i benestar: cap a un abordatge integral en la prevenció de l’assetjament escolar.

Segurament tots nosaltres compartim la idea que tractar l’assetjament escolar de manera integral no sempre ha sigut una tasca senzilla i fàcil. Donar resposta als diferents nivells d’intervenció (individual, social i institucional) esdevé un dels reptes més grans per a totes aquelles persones que s’impliquen en processos d’aquest tipus.

L’escola com a espai de salut i benestar

Entenem que l’escola té un paper fonamen­tal en la formació de les noves generacions. La societat confia que tant aquesta insti­tució com els professionals que hi estan vinculats procuren establir les condicions necessàries per promoure l’aprenentatge de tots aquells coneixements, habilitats i, principalment, actituds imprescindibles que ajuden a viure i conviure en societat. Per tant, l’escola no és només un espai on l’alumnat adquireix competències acadèmiques, també és un espai on es desenvolupen moltes de les competències socials, personals i emocionals que es ne­cessiten per capacitar-se com a ciutadans i ciutadanes de societats obertes i plurals.

Per aquest motiu, pensem i articulem l’esco­la com a espai de salut i benestar per a les persones, és a dir, com a espai que permet el creixement personal a través de l’autoco­neixement i que fomenta l’establiment de re­lacions positives i saludables entre persones de diferents contextos, realitats o itineraris personals, socials, ètnics, religiosos o de gènere. En aquest sentit, considerem que la nostra funció com a figures educadores és garantir la construcció d’aquests ambients o entorns d’aprenentatge saludables i de benestar a l’escola que previnguin de qual­sevol situació de violència o maltractament com l’assetjament escolar i els casos d’odi i discriminació.

Entendre l’escola com a espai de salut i benestar implica promoure unes condici­ons que afavoreixin un entorn d’atenció i cura adient a les necessitats cognitives, afectives, socials i, fins i tot en alguns casos, fisiològiques de les persones que en formen part. L’escola s’erigeix com a espai on tothom, ja sigui infant o adult, se senti reconeguda, acollida, atesa, valorada i respectada en cada un dels seus processos de creixement i desenvolupament com a persona. Aquest èmfasi en la necessitat de crear i potenciar vincles des d’una dimensió més socioemocional resulta cabdal per a la creació d’un clima institucional favorable i positiu que incideix tant en les actituds, comportaments i aprenentatges de les per­sones com construir les bases fonamentals per a la prevenció de l’assetjament escolar.

La prevenció de l’assetjament escolar des d’una mirada integral

Des de la nostra perspectiva i experiència considerem que la manera més eficaç i eficient per tractar l’assetjament escolar amb una vessant preventiva és si impliquem tota la comunitat educativa. Ens referim a comprometre alumnat, professorat, perso­nal administratiu i de serveis, personal de lleure i serveis (com menjador), famílies i entorn. La nostra valoració és que si tota la comunitat educativa s’orienta cap a una estratègia comuna, els factors de risc disminueixen tant a curt com a mitjà i llarg termini; en canvi, si mirem d’afrontar-lo amb estratègies aïllades, no aportem cap mena de solució o millora a la convivència dels centres i a les relacions que s’hi creen.

Per bastir aquesta estratègia comuna i iniciar un procés preventiu de l’assetjament escolar al centre educatiu, és cabdal treballar de manera gradual però sistemàtica dos aspec­tes com són la provenció i la sensibilització. Així, per una banda, la provenció implica educar des dels propis potencials (experi­ències, coneixements, habilitats, fortaleses, entre d’altres) dels diferents membres de la comunitat educativa amb la finalitat de desenvolupar aquestes respostes positives als conflictes ja siguin personals, socials o institucionals. En canvi, per altra banda, la sensibilització pretén prendre consciència, des del sentir-se i sentir l’altre, per copsar la importància del fenomen de l’assetjament escolar, així com el valor que té dins el grup.

Assegurant-nos aquests dos tipus de treball previ garantirem les condicions òptimes per a la construcció d’aquests ambients o entorns d’aprenentatge saludables i de benestar a l’escola i, per tant, reforçarem les bases i els fonaments d’una estratègia comuna que ens ajudi a prevenir, detec­tar i, en el pitjor dels casos, actuar sobre situacions de violència, maltractament, odi i discriminació. Per desplegar aques­ta estratègia, vehiculem tres línies de treball: micro (des de Tutoria), meso (des del Projecte Educatiu de Centre) i macro (des del Projecte educatiu col·laboratiu i comunitari). Apropar-nos al fenomen del maltractament escolar des d’aquesta tríada considerem que ens ajuda, donant-nos un gran factor d’èxit, en la implicació i satis­facció de les necessitats de l’alumnat, el professorat, les famílies i l’entorn.

La via micro, propostes de provenció i sensibilització des de la tutoria

Considerem que la tutoria és un espai òptim per fer cada curs un treball de resposta davant tot allò que trenca o pot trencar la convivència del nostre centre. Tenim present que, tot i que aquest article està centrat en l’assetjament, la nostra funció educadora és abordar també tot allò que succeeixi al centre vinculat a altres tipus de violències. La tutoria ens serveix per sensi­bilitzar, formar i abordar també conflictes generals de centre (com l’absentisme o el vandalisme), maltractaments de qualsevol tipus (com agressions físiques i verbals, abusos sexuals i situacions d’exhibicionis­me, per exemple), qualsevol mena d’odi i discriminació (com LGTBIfòbia, xenofòbia, islamofòbia, entre d’altres), violències de gènere (violències de control o dating violence), i, finalment, situacions d’emer­gència social (dol, catàstrofe o altres).

Per al tractament d’aquestes temàtiques comptem amb un gran nombre de recur­sos i propostes que ens poden servir de suport. Per una banda, és interessant tenir detectades totes aquelles bones pràctiques i materials que ofereixen bancs de recursos com els de les entitats Edualter (www. edualter.org) o la plataforma PDA Bullying (www.pdabullying), entre d’altres. Per altra banda, òbviament, podem fer propostes pròpies que poden anar des de la lectura i reflexió de contes o llibres, el visionat i discussió de pel·lícules, la preparació de debats o, fins i tot, propostes tan senzilles com la redacció sobre actes de violència que hagin vist i, a partir d’aquí, treure’n el màxim de profit pedagògic possible. Finalment, des de la tutoria, també podem plantejar propostes com l’Aprenentatge i Servei a la comunitat que facilitaran encara més el treball proventiu i de sensibilització abans esmentat.

La via meso, propostes de provenció i sensibilització des del Projecte Educatiu de Centre

El treball dins del grup no és suficient per si sol. Ens cal la força del centre per poder construir espais d’atenció i cura tant indi­viduals com comunitaris. En aquesta via meso preveiem incorporar una estratègia de prevenció de l’assetjament escolar en la documentació que regula la vida del centre (Pla d’Acció Tutorial, Programació General Anual, Normativa d’Organització i Funcionament del Centre, Projecte Edu­catiu de Centre, entre d’altres) mitjançant l’organització i la promoció de jornades vinculades a la superació de l’assetjament i similars que impliquin tota la comunitat educativa. En aquesta línia, hi ha dates del curs que són ideals per a propostes que impliquin tot el centre. A continuació oferim un recull de dies internacionals en els quals es motiven moviments globals per a la superació de diferents temàtiques que es poden relacionar amb l’assetjament escolar d’una o altra manera.

  • 28 de gener: Dia Europeu de la Protecció de Dades.
  • 30 de gener: Dia Mundial de la No- Violència (Dia de la Pau).
  • 6 de febrer: Dia Internacional d’Internet Segura (Safer Internet Day).
  • 21 de març: Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial.
  • 6 d’abril: Dia Internacional de l’Esport per al Desenvolupament i la Pau.
  • 2 de maig: Dia Mundial de la Lluita contra el Bullying.
  • 17 de maig: Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia.
  • 21 de maig: Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolu­pament.
  • 2 d’octubre: Dia Internacional de la No- Violència.
  • 10 de novembre: Dia Mundial de la Ciència al Servei de la Pau i el Desen­volupament.
  • 16 de novembre: Dia Internacional de la Tolerància.
  • 20 de novembre: Dia Internacional dels Drets dels Infants.
  • 25 de novembre: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra la Dona.
  • 30 de novembre: Dia Internacional de la Seguretat de la Informació.
  • 10 de desembre: Dia Internacional dels Drets Humans.

La via macro, propostes de provenció i sensibilització des del Projecte educa­tiu col·laboratiu i comunitari

Com esmentàvem en el punt anterior, és imprescindible integrar les propostes que abordin l’assetjament dins de l’estratègia global de centre tenint en compte el mapa d’actius que tenim al voltant de l’escola en què treballem. Els actius són tots aquells partners o stakeholders (associacions, entitats, empreses, institucions) que po­tencialment poden col·laborar amb l’escola i, per tant, milloren la proposta educativa i pedagògica. Fer un mapa d’actius d’escola va més enllà de recollir dades i informaci­ons de la xarxa que ens rodeja, és iniciar el procés de construcció d’una eina de des­envolupament comunitari i d’apoderament que ens ajudarà a resoldre les necessitats, debilitats i amenaces mitjançant la creació de relacions i col·laboracions conjuntes.

En l’actualitat podem trobar diferents col·laboradors externs, privats i públics, que es dediquen a la temàtica de l’assetjament des de diferents perspectives. A nivell públic, segons el municipi o localitat, podem establir llaços i sinergies amb ins­titucions com Serveis de Benestar Social, Infància o Joventut que tenen propostes pròpies per treballar l’assetjament. També és interessant la implicació dels cossos de seguretat que s’hi dediquen com els Mossos d’Esquadra, que tenen propostes d’abordatge a nivell de xarxes, i altres policies locals tenen propostes pròpies en temàtiques vinculades a les violències, l’odi i la discriminació. En aquest sentit, destaquem el programa La Guàrdia Urbana a les escoles del Servei d’Educació per a la Seguretat (SES) de la Guàrdia Urbana de Barcelona com a referent.

Per saber-ne més

Ortegón, R. A.; Julià, O.; Torrella, L. (2018). «Programa PDA BULLYING, una proposta de bones pràctiques per a superar l’assetjament esco­lar». Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 49, p. 112-122.

Julià, O.; Ortegón, R. (2016). «Model SEER de Prevenció Integral de la Violència». PDA Bullying. <http:// pdabullying.com/model-positiu-promocio-de-benestar/>.

SaveTheChildren (2016). Informe: Yo a eso no juego; bullying y ciberbullying en la infancia: España.

RAMIRO ORTEGÓN DELGADILLO
Equip Salut i Educació Emocional (SEER)
(ortegon.ra@gmail.com)
ALEX EGEA ANDRÉS
Pedagog, Universitat de Barcelona
(alexegea@ub.edu)

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!