Monogràfic. Ventilem els armaris escolars Prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar homofòbic i transfòbic

Com a persones formadores, contínuament revisem la nostra pràctica educativa i anem incorporant noves ulleres, o ampliant les que ja tenim, per incloure perspectives que ens ajuden a comprendre el món. Incorporar la perspectiva de la diversitat afectivosexual i de gènere ens ajuda a construir persones respectuoses amb totes les formes de ser, sentir i estimar i prevenir les violències derivades de la intolerància i la incomprensió, com són l’assetjament escolar homofòbic i transfòbic.

Per poder entendre aquesta perspectiva, necessitem distingir quatre aspectes: el sexe, la identitat de gènere, l’expressió de gènere i l’orientació afectivosexual. Prenent com a referència les definicions recollides en la Guia per a l’elaboració de plans locals LGBTI de la Diputació de Barcelona (2017), entenem que:

  • El sexe és la categoria que defineix les característiques sexuals primàries i se­cundàries del nostre cos (cromosomes, gònades, càrrega hormonal, genitals…). La biologia ha classificat tradicionalment els cossos en dues categories, mascle i femella, però no tots els cossos s’hi encabeixen. Les persones que neixen en cossos que no encaixen en aquesta lògica binària es denominen persones intersexuals.
  • La identitat de gènere és el gènere amb el qual una persona s’identifica. Es ge­neralitza en la idea que les femelles s’han d’identificar com a dones i els mascles com a homes. Tot i això, les persones trans mostren que el gènere atribuït en néixer en funció del sexe no ha de correspondre’s necessàriament amb la identitat sentida. A més, les formes d’identificació no es limiten al binomi dona/home, ja que hi ha persones que no se senten ni dones ni homes.
  • L’expressió de gènere es refereix als com­portaments, rols, vestimenta, aficions i gestualitat d’una persona. Aquests com­portaments no serien problemàtics si no es donessin en un entorn social que s’organitza de forma binària i dicotòmica en què s’atribueixen uns comportaments determinats als homes i uns altres a les dones i es penalitza les persones que s’allunyen d’aquesta normativa.
  • L’orientació afectivosexual té a veure amb el subjecte desitjat (heterosexual, bisexual, pansexual, homosexual, ase­xual…), amb qui t’agrada en un sentit afectiu o qui t’atrau sexualment.

El nostre sistema social hi ha unes normes implícites que pressuposen que les perso­nes nascudes amb un sexe mascle, han de tenir una identitat de gènere home, una expressió de gènere masculina i una orien­tació sexual heterosexual. En contraposició, les persones nascudes amb un sexe femella, han de tenir una identitat de gènere dona, una expressió de gènere femenina i una orientació sexual heterosexual. Aquestes normes exclouen formes de ser, sentir i estimar, generen desigualtats entre homes i dones i perpetuen les violències de gènere.

Per què és important parlar de bullying LGBTI-fòbic?

Les LGBTI-fòbies són un problema de discriminació arrelat a la nostra societat: el 47% de les persones LGBTI de la Unió Europea ha estat objecte de discriminació o assetjament i el 66% de les persones LGB procuren no anar agafades de la mà de la seva parella del mateix sexe per por que els assetgin (Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, 2009). Si parlem dels centres educatius, s’ha detectat que els infants i joves s’enfronten contínuament a manifestacions de LGBTI-fòbia, i que en casos d’infants transgènere el percen­tatge augmenta. Un 60% de les persones homosexuals de la Unió Europea declara haver patit comentaris o conductes homo­fòbiques al centre escolar (FRA, 2009). A nivell d’estat espanyol, diversos estudis conclouen que:

  1. els centres educatius no són segurs per als infants i joves LGBTI;
  2. existeix un índex elevat d’assetjament escolar per homofòbia i transfòbia; i
  3. un percentatge alt de noies i molt major de nois pateix violència psicològica i/o física a causa de la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere en l’àmbit educatiu.

L’assetjament escolar apareix els primers anys d’escolarització, entre els 5 i 9 anys i, en la fase preadolescent i l’adolescència és on solen donar-se els episodis més greus. La quotidianitat i continuïtat de l’assetja­ment fa que les víctimes ocultin la seva orientació sexual o identitat de gènere, que empetiteixin, perdin la capacitat de prendre decisions i visquin un permanent sentit d’impotència i falta d’horitzó vital, i entrin en una espiral emocional en què pateixen angoixa, ansietat, depressió, desesperança i sentiment de culpabilitat. El 43% de persones que viuen aquestes situacions han tingut idees suïcides i un 17% ha in­tentat el suïcidi (Generelo i altres, 2012). A més, les LGBTI-fòbies no només afecten qui les pateix directament, sinó que també ordena com cal viure l’heterosexualitat: limitant la llibertat d’expressió de la resta d’infants i adolescents, controlant els rols dins les relacions afectives i restringint la llibertat sexual.

Com definim una situació d’assetjament escolar LGBTI-fòbic?

Un estudiant és assetjat o victimitzat quan està exposat de manera repetitiva a accions negatives per part d’un o més estudiants (Dan Olweus, 2007). Les característiques d’una situació d’assetjament escolar són: s’infligeix mal a l’altra persona amb inten­ció; es dirigeix l’assetjament cap a una o cap a un grup de persones; existeix un desequilibri de poder entre qui exerceix la violència i qui la pateix; i sovint es repeteix fins i tot fora de l’horari escolar. Aquest assetjament pot prendre diferents formes: psicològic (insults, menyspreus, difondre rumors, etc.), físic (pallisses, empentes, trencar objectes, etc.), exclu­sió social (aïllar, ignorar, excloure, etc.) i/o digital (difusió d’imatges, suplantació de la identitat, humiliacions públiques a internet, etc.).

S’anomena assetjament LGBTI-fòbic a aquelles conductes de maltractament que tenen com a objecte l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere de la víctima o aquelles més genèriques que es pretenen justificar per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Aquest tipus d’assetjament no només es pot donar cap a persones LGBTI, sinó cap a qualsevol infant que mostri alguna expressió disconforme amb les normes de gènere, nens que els agradin esports, jocs o que tinguin gestos associats a les nenes, o nenes que els agradin o facin coses asso­ciades tradicionalment als nens. Aquestes situacions afecten l’ambient i el clima de l’aula i generen malestar i inseguretats a totes les persones del centre educatiu.

Què fer davant de l’assetjament?

Una de les principals eines per prevenir l’assetjament LGBTI-fòbic és la coeducació. Tenir una perspectiva coeducativa implica revisar tant el currículum explícit (allò que ens proposem ensenyar conscientment), com el currículum ocult (els continguts que utilitzem, les nostres interaccions a l’aula i l’organització escolar en si mateixa), per tal de: 1) construir una pràctica educativa equitativa que no discrimini ningú ni creï desigualtats; 2) treballar pel respecte a la diversitat sexual, afectiva i de gènere i visibilitzar formes de ser, sentir o estimar excloses tradicionalment; i 3) revaloritzar els valors considerats femenins.

Qüestions que ens ajuden a prevenir l’as­setjament escolar LGBTI-fòbic són: treballar sobre els secrets i la cultura del «xivato»; dis­tingir les bromes de les agressions; educar en la gestió dels conflictes, la gestió emocional i en habilitats personals com l’empatia o l’assertivitat; crear un clima respectuós i de rebuig a les conductes de discriminació a l’aula; i implicar l’alumnat en la creació d’un marc protector, preventiu i corrector de l’aïllament i la victimització (tutories entre iguals, equips de mediació, etc.).

Un cop detectem una situació és bàsic: 1) protegir i donar seguretat a l’infant que pateix la situació i treballar per la re­paració del dany causat, 2) treballar amb els infants que han provocat la situació perquè identifiquin la violència exercida i les seves conseqüències, se’n responsabi­litzin i aprenguin a gestionar els conflictes i les emocions de forma respectuosa, 3) intervenir amb el grup sobre la responsa­bilitat col·lectiva de poder aturar aquestes situacions, trencant amb posicionaments que encobreixen, perpetuen o silencien la situació, i 4) intervenir amb les famílies, valorant la seva pertinença en cada cas.

És important a l’hora d’acompanyar aques­tes situacions tenir en compte alguns principis: formar-nos en la problemàtica (l’honestedat amb els nostres límits és imprescindible); mantenir la confidenci­alitat i la protecció de la dignitat de la persona; no justificar ni minimitzar les violències; no qüestionar la veu de la per­sona agredida, realitzant una escolta activa i empàtica; evitar reforçar els estereotips i les normes de gènere; treballar amb la urgència necessària; garantir la seguretat de la persona víctima i vetllar per la seva recuperació integral; respectar la voluntat de la persona; i corresponsabilitzar-nos i comprometre’ns com a institució i perso­nes en la construcció d’espais lliures de violència.

Recursos a l’abast són: el protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament escolar a persones LGTBI de la Generalitat de Catalunya, el programa d’atenció a persones LGBTI en situacions de violència de l’Associació Conexus, la xarxa de serveis d’atenció integral i les entitats LGBTI. També existeix el telèfon contra assetjament escolar: 900 018 018.

Per saber-ne més

Agència dels drets fonamentals de la Unió Europea (FRA). Homofobia y discri­minación por motivos de orientación sexual e identidad de género en los estados miembros de la UE. Parte II: La situación actual. Viena: FRA, 2009.

Generelo, Jesús; Gómez, Ana; Ferrándiz, José Luis; Garchitorena, Marta; Mon­tero, Patricia; Hidalgo, Pilar. Acoso escolar homofóbico y riesgo de suici­dio en adolescentes y jóvenes LGB. Madrid: FELGTB, 2012.

Olweus, Dan. Acoso escolar, bullying, en las aulas: hechos e intervenciones. Noruega: Centro de Investigación para la Promoción de la Salud, Uni­versidad de Bergen, 2007.

MARIA MENA I YUSTE
Psicòloga
ORIOL GINÉS
Coordinador
Servei d’Atenció a Persones LGBTI en Situacions
de Violència de l’Associació Conexus

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!