Escola. Caminant cap a la mediació escolar. Caminant cap a una resolució pacífica dels conflictes

Hem imaginat una escola on la paraula siga el mitjà i l’eina de comunicació, de relació, de resolució de conflictes. Per això hem engegat un projecte de mediació, un camí dialèctic cap a la millora del clima escolar. I no és que la nostra escola siga especialment problemàtica ni conflictiva, senzillament volem que siga millor.

El curs passat vàrem iniciar la formació de centre en Actuacions d’Èxit i en Mediació Escolar, aquesta última de manera conjun­ta: personal docent i alumnat. Tot un repte, a la vegada que un al·licient, reunir en un mateix espai i amb uns mateixos objectius pedagògics persones amb una bretxa ge­neracional tan diversa. Però ens va unir el mateix sentir, la il·lusió per descobrir un camí nou que no sabíem ben bé on ens duria, però que esperàvem i desitjàvem que fora la porta d’una nova i apassionant aventura a l’escola.

Els continguts que hem desenvolupat a les sessions de formació arranquen amb un pensament de Marshall Rosenberg: «El conflicte no es resoldrà per la qualitat del mètode, sinó per la qualitat del diàleg».

Per tant, entenem que la mediació és un procés on la paraula cobra un sentit protagonista i és el mitjà que ens ajudarà a resoldre el conflicte. Però malgrat el seu mètode, la clau de l’èxit estarà en la capacitat de les persones per a establir un diàleg conciliador i obert a l’entesa així com d’aproximació de posicions.

Així doncs, la mediació representa un pro­cés voluntari i confidencial que tracta de facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte que volen arribar a un acord amb l’assistència d’una o diverses persones mediadores.

Fent un poc d’història, cal recordar que els inicis d’aquest mètode es remunten als anys setanta, a Nova York, on es va engegar un programa de respostes creatives dels xiquets i xiquetes davant dels conflictes. Aquests havien de construir una comu­nitat segons els seus desitjos, on foren capaços de tindre una bona comunicació, on fora possible compartir els sentiments i es promoguera abordar els conflictes de manera creativa.

Al llarg dels anys vuitanta, als EUA nom­brosos programes al voltant de la mediació escolar es van anar desenvolupant pels diversos estats. Una dècada després, als anys noranta, comencen a estendre’s a tot el món: Argentina, Canadà, Europa (Fran­ça, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, Polònia, Espanya…). A l’estat espanyol —concre­tament concre­tament al País Basc i a Catalunya— es van començar a aplicar aquests programes cap al 1993. I el 2001 a la Comunitat Valen-ciana es presentà la Llei 7/2001, de 26 de novembre, de la Generalitat, reguladora de la mediació familiar. Però no serà fins al 2007 quan apareixerà el Decret 41/2007, de 13 d’abril, del Consell, pel qual es desenvolupa aquesta Llei.

A hores d’ara, nombrosos centres educa­tius, tant de Primària com de Secundària, a l’estat espanyol, estan treballant en la línia del tema de la mediació escolar i la posada en funcionament d’aquest servei com a vehicle de la resolució pacífica de conflictes.

Fet un breu recorregut de com hem arribat fins on estem en aquest terreny, cal refle­xionar al voltant d’allò que signifiquen els programes de mediació escolar i en quina idea se sostenen.

Nosaltres considerem que els conflictes formen part de la nostra vida, no són ni bons ni roïns. Hem d’aprendre a conviure-hi i afrontar-los de forma positiva i pacífica. Els conflictes poden representar una oportuni­tat de creixement si en sabem fer una bona gestió. També són una ocasió per analitzar la nostra vida social, per conèixer-nos com a societat i fer-nos destres en l’examen de com som i com ens relacionem.

Els programes de mediació als centres docents suposen, actualment, una eina per a millorar la convivència i un dels procedi­ments que s’ha revelat com a més eficaç i constructiu per a resoldre els conflictes.

Però, a quins tipus de conflictes ens referim? Són «mediables» tot tipus de problemàtiques?

Evidentment no tots els conflictes són susceptibles de mediació, així que cal discriminar els uns dels altres. Les pro­blemàtiques més freqüents que es tracten a mediació són: disputes entre l’alumnat, insults, situacions que semblen injustes, relacions deteriorades o dolentes, conflictes en els jocs, bromes pesades, gelosia, ús de

malnoms, prejudicis (cap a altres països, cultures, gènere…), entre daltres.

I aquells que no serien «mediables» són els que tenen a vore amb violència de gènere, racisme i xenofòbia, alumnat d’educació especial implicat (alumnat amb diversitat funcional), alumnes amb gran diferència d’edat (un alumne de sisè i un altre de primer de Primària), assetjament escolar…

Què pot significar per a un centre comptar amb un servei de mediació?

La mediació representa un recurs més per a la gestió de la convivència i per a la resolució de determinats conflictes. Per a donar-li un «suport legal» i un major pes es pot incloure a l’RRI (Reglament de Règim Intern) i al Pla de Convivència del centre.

Els beneficis que es poden obtindre poden ser, entre daltres, la millora de l’ambient escolar, la minva del nombre de conflictes, la millora de les relacions estudiant-mestre, així com l’afavoriment de l’autoregulació; a més a més, ajuda a resoldre els conflictes d’una manera més ràpida i menys costosa, afavoreix el desenvolupament d’activitats
cooperatives, millora l’autoestima, ajuda a reconèixer i a valorar els sentiments, les necessitats i els valors propis i d’altres persones, desenvolupa el pensament crític i representa una mesura preventiva de futurs conflictes. I, sobretot, ajuda a crear un cli­ma deliberatiu, dialogant, reflexiu. Perquè tant l’alumnat mediador com aquell que participa en un procés de mediació vivencia la importància i el poder de la paraula, el valor real de l’exercici del diàleg.

Com podem implantar al centre un programa de mediació?

Els inicis no solen ser senzills, però ca­minant es va fent camí. El primer pas que caldria fer seria la sensibilització del personal docent i de tota aquella persona que hi vaja a intervindre. Cal aprovar-ho al claustre, a la Comissió de Coordinació Pedagògica i després… mans en l’obra. A continuació constituirem una comissió de mediació, preferentment mixta (alumnat, docents i altres persones interessades de l’entorn educatiu), farem unes jornades de formació, avaluarem el desenvolupament del procés i, finalment, unes jornades d’aprofundiment. Una vegada hem fet aquestes passes es pot dir que, si les ava­luem positivament, estem preparats per a passar a l’acció. Farem mediació!

En el present curs ja és una realitat. El nostre somni va prenent forma. S’ha constituït una Comissió de Mediació en què docents des d’Infantil fins a sisè, així com l’educadora, l’orientadora i l’alumnat dels darrers cursos de Primària, dediquen una part del seu temps, una mica del seu esforç i una gran quantitat d’il·lusió a l’apassionant tasca de construir una escola on les persones se senten cuidades, ateses i aprenen a gestionar els seus conflictes pacíficament, mitjançant el diàleg.

Quina acció estem portant a terme des de la Comissió de Mediació?

Després de completar la formació per a totes les persones que faran mediacions, hem instal·lat una bústia al passadís prin­cipal de l’escola on qualsevol persona que necessite els nostres serveis pot dipositar un full de sol·licitud. Diàriament un parell de mestres revisen la bústia i es posen en contacte amb la persona que ho sol·licita i amb l’altra part implicada. Preguntem si volen iniciar un procés de mediació de manera voluntària, i si és així, acordem la data i l’horari de la cita.

Prèviament, es decideix a la Comissió de Mediació quines persones s’encarregaran de dur-la a terme (un mestre, una mestra, una orientadora… i un alumne o una alumna formats en mediació).

Una volta encetat el procés, en primer lloc preguntem si acudeixen a la sessió de mediació de manera voluntària, i en cas afirmatiu els informem de les normes que cal tindre en compte per al bon desenvo­lupament d’aquesta. I aleshores ja es du a terme la mediació.

Finalment, les parts decideixen uns acords que registrem per escrit i que totes les persones que hem intervingut en el pro­cés signem. Aquests acords es guarden al nostre armari de la confidencialitat i ens citem per tornar-nos a vore i comprovar que els esmentats acords s’estan complint.

A més de la realització de mediacions, la nostra comissió té una tasca fonamental d’informació i promoció d’aquest servei, per la qual cosa tots els dies una parella d’alumnat mediador es posa els jupetins diferenciadors i passeja pels patis d’In­fantil i Primària per si qualsevol persona necessita ajuda o assessorament.

També, es van fent mediacions «exprés», que són aquelles que es duen a terme en el mateix moment que ocorre el conflicte al pati i que són susceptibles d’aquesta acció.

Diàriament, el personal docent d’aquest servei estem en contacte i estem assa­bentats dels nous casos que puguen sortir. Quinzenalment es reuneix tota la Comissió per revisar les nostres tasques, possibles propostes de millora, programacions, noves activitats (campanyes de sensibilització, celebració de dies assenyalats de caràc­ter social, formació dels nous cursos de mediadors i mediadores, etc).

El nostre projecte de mediació està obert a tota persona que en vulga formar part. Igual que volem que siga la nostra escola, oberta a qui l’estime i desitge compartir bons valors amb nosaltres.

Així doncs, us animem a tots i totes a obrir les portes de la vostra escola a aquesta emocionant aventura. Podeu dissenyar-la i adaptar-la a les característiques i ne­cessitats de la vostra realitat. Però, per si us serveix d’ajuda, vos deixem la nostra recepta. Necessitem, doncs:

  • Sensibilitzar la nostra escola
  • Una formació adequada
  • Una bona presentació del servei (per­formance)
  • Els nostres fulls de sol·licitud de me­diació
  • Una bústia on dipositar-los
  • Un espai i un horari on trobar-nos
  • El nostre armari de la confidencialitat
  • Els jupetins diferenciadors
  • Les carpetes registradores
  • I el més important: la força de ser moltes moltes, que no totes però sí suficients, les persones que desitgem moure la nos­tra escola cap a una filosofia de bona convivència, cap a un espai on totes i tots puguen sentir-se’n part.

La paraula màgica: diàleg. L’emoció sub­jacent: il·lusió.

ESTELA BURGOS GINER
Coordinadora de la Comissió de Mediació
CEIP Pare Jofré del Puig (L’Horta Nord)

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!