Com cada setembre, com cada inici de curs, els mestres fem la nostra particular carta amb els propòsits i desitjos per als deu mesos que tenim per davant.
En aquesta carta fem una llista, no gaire llarga (sabem que val més poc, però assumible), amb aquelles idees i aquells reptes que hem anat projectant al llarg de les setmanes d’estiu. Per poc que vulguem, tot mestre, tot equip de mestres, mira al retrovisor del curs passat per prendre l’impuls suficient per iniciar el nou que se’ns obre al davant.
En aquesta mirada enrere, el que tenim més proper és l’Escola d’Estiu. Enguany ens hem aplegat per reflexionar i formar-nos sota el tema Educar per comprendre el món de manera crítica. El nostre ofici no es pot entendre sense una anàlisi del vincle entre la pròpia ètica individual i com la fem dialogar amb les altres persones, siguin infants, joves o adults.
Les persones que eduquem estem immerses en una societat canviant, amb escenaris i claus d’interpretació a vegades concomitants i a vegades divergents amb la resta de l’equip. Rebem influències a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, que massa sovint ens porten a una reacció compulsiva de posicionament que deixa de banda la reflexió col·lectiva, pausada i necessària per poder sortir de la sensació de buidor i de solitud que de vegades ens acompanya.
Amb un panorama poc encoratjador i a voltes pervers, l’educació és una baula aferrissadament i pretensiosament sòlida, un enclavament precís i ferm, delit de les estructures socials i polítiques, sacsejada a gust, però aferrada pel compromís d’un col·lectiu decidit.
Davant dels envits que volen fer trontollar mestres i escola, més que mai cal reivindicar la necessitat de comprendre el món per no perdre la consciència crítica i, en qualsevol cas, generar-la entre els mestres i professors, fent-los capaços de construir noves significacions que donin sentit a l’educació des del raonament, la coherència i el seny.
Només des d’aquesta consciència es podrà estimular la capacitat crítica dels infants i els joves, i l’impuls intencionat dels valors i el sentit de la democràcia, de la pluralitat i de la justícia. I tot això ja des de ben petits, des de la possibilitat i la capacitat de donar sentit a tot el que ens envolta, amb les relacions i l’exploració del jo i dels altres, actuant i interaccionant, fent i teixint vincles en múltiples contextos, avançant cap a un pensament més abstracte i desenvolupant possibilitats emocionals, d’afectivitat, de relació i de regulació. Cal acompanyar els infants perquè es comuniquin des de tots els seus cent llenguatges i des del sentit de promoure el benestar amb un mateix i amb els altres.
Potser ara ens sembla veure-la lluny, l’Escola d’Estiu, i el tema que hem afrontat. Però tenim pel davant molts mesos per saber quin és el paper que ens toca. Endavant amb el nou curs!
