Sobre educació, aquest 2020 se’n parlarà, i molt. En aquest editorial volem destacar i divulgar dues actuacions que ens afecten de ple.
La primera és el desenvolupament dels debats que fins al mes de maig s’estan portant a terme en el marc del Primer Congrés d’Educació Pública a Catalunya. És una oportunitat de participar i d’escoltar-nos, per arribar a consensuar un model d’escola pública. Un model que haurà d’estar definit pel compromís amb la realitat social d’avui i per la seva lluita contra la segregació i la discriminació, i sempre amatent a la diversitat, les capacitats i les possibilitats dels infants.
A la segona actuació que ens afecta, i molt vinculada a la primera, a més de difondre-la també pensem que hem de denunciar les injustícies laborals i professionals que es poden generar.
Es tracta del recorregut que tindrà la Llei de contractes de serveis a les persones, pel que fa a l’aplicació de polítiques de privatització a l’educació infantil. En aquests moments encara s’està negociant. I és cert que, per ara, no ha tingut gens de ressò mediàtic.
Pensem que la Llei de contractes de serveis a les persones vulnera el dret fonamental a l’educació en igualtat de condicions.
Aquesta llei, com a marc jurídic, encobreix els concursos públics als quals podran optar les empreses privades per gestionar serveis públics i que portaran a una més que precarització de les condicions laborals de les persones que tenen un lloc de treball a les escoles bressol. Una empresa privada per se ha d’aconseguir uns beneficis, i aquests s’aconsegueixen o bé reduint sous o bé abaixant la qualitat del servei.
Aquesta llei és una negligència política compartida per quasi tots els grups parlamentaris, a més del Govern. En contra, s’hi ha manifestat algun partit polític i també ho han fet diferents entitats.
Cal estar alerta per si, com ens temem, l’aplicació oculta d’aquesta llei s’inicia ja en la convocatòria del procés de borsa oberta de personal docent per cobrir, en règim d’interinitat, les places vacants o les substitucions. Aquesta situació podria crear molt malestar entre els professionals de l’educació i repercutiria en la dèbil estructura funcionarial de les escoles bressol. És això el que es busca? Tornar a la casella de sortida i donar la partida per acabada?
Amb aquesta llei, els partits polítics es treuen la careta del que veritablement els interessa. I no és precisament l’oferta pública i de qualitat per a tothom, ni tan sols entendre què significa un servei bàsic i essencial, ni comprendre l’obligació educativa que té la societat vers la primera infància. Tant és així que no s’han pres ni la molèstia d’anomenar l’educació infantil amb el nom que defineix clarament la Llei d’educació de Catalunya, en l’article 56 del capítol ii, de la llei que regula el sistema educatiu de Catalunya.
