Escola 0-3. Tocar de peus a terra

Parlem de la importància de deixar que els infants vagin descalços. Durant els primers anys de vida els infants exploren i descobreixen el seu cos i el món que els envolta. Els peus són una part primordial per fer aquest descobriment. Anar descalços vol dir descobrir-nos i descobrir el món, i afavoreix el desenvolupament motriu i mental dels infants.

El peu: 26 ossos, 33 articulacions i més de cent tendons, músculs i lligaments.

Durant els primers anys de vida, els infants exploren i descobreixen el seu cos i el món que els envolta. Els peus són una part primordial per fer aquest descobriment. Amb els peus, l’infant obté informació del món exterior, com ara temperatures, textures o sensacions, i, alhora, els peus també són a la base del seu suport, els serveixen per empènyer-se i els ajuden en els seus primers desplaçaments.

Fa anys, a l’escola vam observar que molts dels infants es treien les sabates tant a dins com al jardí. Aquesta situació tenia respostes diferents per part de l’equip: hi havia educadores que els les tornaven a posar, d’altres que els deixaven anar descalços per dins, però no al jardí, per por que es fessin mal, i també d’altres que els donaven llibertat per decidir ells mateixos si volien portar-les o no. El tema era prou important per reflexionar-hi amb l’equip, a partir de l’observació dels infants i les seves necessitats. Per què es treuen les sabates? Què necessiten? Pensem que necessiten alliberar-se, experimentar, descobrir i per fer-ho necessiten tot el seu cos.

Tot i que no sempre és fàcil arribar a un consens, atès que cada membre de l’equip té les seves raons, es va arribar a la conclusió que els peus haurien d’estar en llibertat i en contacte amb el món i amb les sensacions que n’arriben, i que l’infant hauria de poder estar a dins descalç, amb mitjons o amb sabates. Ell és qui està descobrint i coneixent el seu cos, la temperatura que sent i les seves necessitats.

Què passa si els deixem que es treguin les sabates? Hem confiat en els infants i la resposta que hem rebut és que es treuen les sabates sobretot quan fa calor, tot i que n’hi ha que també se les treuen encara que faci fred. Tot i això, no hem observat que aquest fet comporti que l’infant es posi malalt.

Si ens parem a observar, ja des de nadons els infants es treuen les sabates i els mitjons perquè tenen la necessitat de descobrir el seu cos i el seu entorn a través dels peus i de les percepcions que reben pel tacte de la planta. La primera cosa que ha de conèixer un nadó és el propi cos, saber quins són els seus límits i més tard la seva relació amb el món. Agafar-se els peus i portar-se’ls a la boca l’informa dels límits del seu cos, per això els peus descalços ajuden a la maduresa de la propiocepció –la consciència de la pròpia postura– i exterocepció -la percepció del món exterior a través dels sentits.

Les sabates ens serveixen per caminar, per protegir-nos de factors externs com un sòl perillós o temperatures extremes, però també ens priven de sensacions agradables com trepitjar la sorra o la gespa, sentir la fredor de l’aigua o les pessigolles…

Hi ha molts avantatges a caminar descalç i s’estimulen tots els músculs del peu, ja que s’evita la pressió que provoquen les sabates. En certa manera les sabates ens anul·len i atrofien els músculs. Les plantes dels peus contenen més terminacions nervioses sensorials per centímetre quadrat que qualsevol altra part del cos, i creiem que aquest fet és suficientment rellevant per deixar anar descalç l’infant.

Així doncs, deixem que els infants vagin descalços? Al jardí també? I si fa fred? Considereu important tocar de peus a terra?

Equip educatiu E. B. M. Els Garrofers, Sant Vicenç de Montalt.
Instagram: @elsgarroferssvm

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!