Els records són quelcom molt personal i a vegades imprecís. Sovint m’he adonat que una mateixa situació és recordada de manera diferent per cadascuna de les persones que la van viure. L’escriptor Lawrence Durrell ens n’ofereix un exemple exquisit en la seva obra El quartet d’Alexandria. Per això, en aquest article, i sense cap afany literari, només intento fer memòria dels meus records del pas de la Irene Balaguer per l’escola bressol Nenes i Nens, on vàrem coincidir i on la Irene va aportar el seu granet de sorra compost a parts iguals d’il·lusió, empenta, coneixements i experiència per tirar endavant el projecte al qual s’havia sumat.
Vols llegir aquest article? No esperis més i fes-te subscriptor de les nostres revistes!
