Aquest 2023 el comencem amb un número rodó. Dos-cents cinquanta números d’Infància es mereixen poder fer una aturada per adonar-nos de la importància del patrimoni que hem acumulat al llarg d’aquests més de quaranta anys en forma d’experiències escrites.
Revista Infància
Infància en xarxa. Quins són els vostres referents pedagògics imprescindibles per a l’etapa 0-6?
A Twitter i Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer infància en xarxa.
Revista Infància
Plana oberta. Illes de certesa. Els referents en educació
L’abisme sempre fa por, navegar sense rumb, també. Però quedar-se quiet, sense un refugi, esperant que vinguin les tempestes encara més. No podem esperar, hem d’avançar amb uns eixos referencials, reprendre el rumb si el corrent ens ho posa difícil o si una tempesta, política, social o educativa, ens capgira tot el que havíem avançat o ancorat. Perquè les remogudes i les revoltes serveixen per desmuntar els nostres pensaments, accions i sentiments. Ens fa por perdre’ns, però encara és més vertiginós abandonar o, encara pitjor, mirar-nos al mirall i no reconèixer-nos.
Cristina Salamanca
La labor científica de Jean Piaget és una de les més vastes del segle passat. Entronca el coneixement de la natura amb el coneixement de l’home i sobretot de l’home-infant. Jean Piaget, el gran savi genebrí, va morir l’estiu de l’any 1980. Pocs mesos abans, la revista Zerosei de Milà li va fer l’entrevista que reproduïm, on s’evidencia la seva extraordinària humanitat i capacitat científica.
Revista Zerosei
Escola 0-3. Emmi Pikler i l’educació dels més petits
El pensament d’Emmi Pikler es construeix sobre la base de la confiança i el respecte per l’infant, el qual és considerat una persona des del naixement, una persona que és part activa de la seva evolució, la qual es basa en l’activitat i l’autonomia de la criatura.
Pepa Òdena
Escola 0-3. Com parlem als infants
Parlar al que no parla és una de les descobertes que els mestres dels més petits han fet amb la seva pràctica quotidiana. La primera gran descoberta ha estat que els infants, des del primer dia de la seva vida, parlen, es comuniquen amb els que els envolten. En conseqüència, els mestres s’han plantejat com escoltar i com respondre al que tant parla aparentment sense parlar. Una qüestió recur-rent en les converses que Tere Majem i l’autora mantenien com a mestres.
Montserrat Fabrés
Bones pensades. Què aprenen els infants amb la manipulació dels objectes?
Molts mestres creuen que els infants aprenen més manipulant objectes que fent fitxes. Però quan els pregunto per què la utilització d’objectes és millor, expliquen només que les fitxes són massa abstractes i que necessiten objectes per aprendre en el seu nivell concret. Si seguim preguntant què és exactament el que els nens aprenen mitjançant la manipulació d’objectes i com ho aprenen, la resposta és generalment el silenci, de vegades acompanyat d’un arronsament d’espatlles de compromís. Intentaré respondre aquestes preguntes basant-me en la teoría de Piaget.
Constance Kamii
Escola 3-6. La formació en una escola de l’educació
La formació per al canvi, la formació com a canvi, no es planteja sota la idea de “modelar”, sinó com un procés permanent. Aquesta qualitat ho envaeix tot. L’escola l’ha de tenir i concedir a tots. A l’escola de l’educació, es transmeten valors, se’n debat i se’n creen.
Carla Rinaldi
Entrevista. Conversa amb Jerome S. Bruner Quan el joc és imaginació
Vam aprofitar la visita del filòsof i psicòleg Jerome S. Bruner per ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona perquè concedís uns pocs minuts de la seva agenda atapeïda a la revista Infància. En la breu entrevista mantinguda amb ell, Bruner insistí en la importància d’educar en el diàleg i la cooperació, i naturalment en el paper decisiu del joc per al desenvolupament de la imaginació, element definitori per excel·lència segons Bruner de l’ésser humà.
Puri Binié
Infant i societat. La súplica d’un pare indígena
La diversitat com a qüestió positiva és quelcom que hem anat tractant. Judit Falk, en un article, ja ens parlava de la diversitat en el desenvolupament. Ara se’ns planteja des de la perspectiva cultural. De manera gairebé poètica, l’autor descriu com el seu fill aprèn, què aprèn i de quina manera, i com aquests aprenentatges amplis, profunds i complexos són menystinguts per l’escola i el sistema escolar. Tant una reflexió com l’altra, «etiquetatge» sobre l’aprenentatge o desenvolupament «lent» encobreixen o oculten la dificultat d’acceptar la diversitat.
Robert Lake
Llibres a mans. Què entenc per literatures d’infant? …i deu llibres excel·lents
Les literatures d’infant són per a mi les peces verbals pertanyents als diferents gèneres literaris que els adults adrecem als menuts amb ganes de relacionar-nos-hi i que transmeses repetidament acaben tenint aquell ritme i cadència que tant sol agradar a les orelles que les escolten, fins al punt d’enamorar-les!
Roser Ros, Amàlia Ramoneda
Poesia. Un poema de Loris Malaguzzi
El mestre i pedagog italià Loris Malaguzzi, impulsor del projecte pedagògic que la ciutat de Reggio Emilia ha dedicat als infants més petits, va escriure aquest poema com una declaració, una reivindicació de la potencialitat de tots els infants i com un clam per fer una escola respectuosa amb aquesta identitat que, malauradament, sovint l’escola ofega.
Revista Infància
Informacions. XLII Premi de Pedagogia i Guardons Marta Mata 2022
Dijous 1 de desembre de 2022 es va celebrar l’acte de lliurament dels Guardons Marta Mata i del Premi Marta Mata de Pedagogia, que va conduir la periodista Elisabet Pedrosa.
Revista Infància
Informacions. Ocupar les places
Primer, va ser el confinament, la reclusió, el replegament a la closca dels espais domèstics, l’aïllament. Una estranya i paradoxal barreja de buidatge policial de l’espai públic compartit i d’autoprotecció solidària per evitar el contagi: militars i policia, d’una banda, i, d’una altra, xarxes de suport fraternal. I, amb això, l’apagada, el block out, la interrupció de tots els fluxos econòmics i productius, laborals i escolars mentre l’emergència sanitària era la notícia i els espais clínics, el reducte d’una socialitzat entubada, amb respiració assistida. A cada lloc, s’ha viscut de manera diferent. A Ciutat Vella, el barri més turistitzat de Barcelona, on la població veïnal s’havia acostumat a viure com a estranya en la pròpia ciutat, amb una densitat d’hotels i pisos turístics que fa feredat, la imatge del desert urbà va ser més intensa i eloqüent que a cap altre lloc. De cop, places i carrers apareixien més que buits, buidats: buida la Rambla, buida la plaça Nova, la plaça Reial, buit el Barri Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera, la Barceloneta. Sense turistes i amb veïnes i veïns a casa seva, Ciutat Vella era un desert més propi d’un western que del centre d’una gran metròpoli.
Xavier Antich
Blogs, llibres i més. Els vaig prometre el mar
Antoni Benaiges va prometre als seus alumnes que a l’estiu anirien a veure el mar. La Guerra Civil va truncar aquest somni i es va endur la vida d’aquell mestre, com tants somnis i tantes vides. El fotògraf i historiador Sergi Bernal ha seguit la pista d’aquell mestre que havia dut una nova manera de fer escola a un poblet de Burgos.
Revista Infància
