Infància 261

Infància 261
Infància
30 de octubre de 2024

Títol

Autor


Revista Infància


Editorial. Drets que deixen petjada

Si haguéssim de comptar les vegades que s’ha escrit i parlat sobre els drets dels infants ens caldrien, probablement, els dits de les mans de tots els que ara mateix llegim aquest text. 

Revista Infància


Experiències. El diable és en els detalls

Diu Mercè Rodoreda que «les coses importants són sempre les que no ho semblen» i és realment en els petits gestos on s’amaguen aquelles situacions que, per més que disfressem amb adjectius com dolces, petites o subtils, responen a formes de violència. Detectar-les i apartar-les de la nostra pràctica és tot un repte, però també una obligació.

Equip educatiu del CEIF Arraona


Revista Infància

Títol


Sumari 261

Autor


Revista Infància


Títol


Editorial. Drets que deixen petjada

Si haguéssim de comptar les vegades que s’ha escrit i parlat sobre els drets dels infants ens caldrien, probablement, els dits de les mans de tots els que ara mateix llegim aquest text. 

Autor


Revista Infància


Títol


Experiències. El diable és en els detalls

Diu Mercè Rodoreda que «les coses importants són sempre les que no ho semblen» i és realment en els petits gestos on s’amaguen aquelles situacions que, per més que disfressem amb adjectius com dolces, petites o subtils, responen a formes de violència. Detectar-les i apartar-les de la nostra pràctica és tot un repte, però també una obligació.

Autor


Equip educatiu del CEIF Arraona


Títol


Vols comprar aquest exemplar ?

Autor


Revista Infància

Títol

Autor


I tu, què en penses? Quina utilitat creus que han de tenir les xarxes socials dins els centres?

Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.

Revista Infància


Referents. Els temps i els dies d’Alexandre Galí (1886-1969)

Nascut a Camprodon, Alexandre Galí i Coll és un dels pedagogs catalans del primer terç del segle XX de més relleu. El 1909 fa de professor a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. A Terrassa dirigeix l’Escola Vallparadís, una de les primeres escoles noves de Catalunya. Prat de la Riba li proposa d’iniciar les Escoles d’Estiu des del Consell d’Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia. Des d’aquest organisme crea i dirigeix el Butlletí dels Mestres. L’any 1922 dirigeix l’Escola Montessori i el 1924, amb la dictadura de Primo de Rivera, crea l’Escola Blanquerna. Col·labora amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i és autor de diversos llibres de didàctica de la llengua. La mesura objectiva del treball escolar és un llibre que, amb adaptacions, continua essent actual. Fa de secretari del Consell de Cultura de la Generalitat i el 1936 ocupa la càtedra de Metodologia de l’Ensenyament del Llenguatge a la Universitat de Barcelona. Després de la guerra s’exilia i, en tornar, es dedica a feines editorials, el principal fruit de les quals és la monumental Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Xavier Besalú l’encerta de ple quan diu que amb ell neix la pedagogia catalana contemporània i que va ser la baula que va propiciar que, durant el franquisme, els mestres renovadors connectessin amb la rica tradició pedagògica d’abans de la guerra.

David Pujol i Fabrelles


Plana oberta. Benestar?

L’escola té la seva manera de fer, s’escolta, es revisa i es repensa contínuament, però cal un respecte per les seves normes perquè no són arbitràries. Una de les necessitats dels infants és aprendre a viure en grup i això comporta avantatges, però també límits.

Sílvia Majoral


Educar de 0 a 6 anys. El benestar a l’educació infantil

L’evolució dels infants no és immediata, necessiten temps i cal que els el garantim. Respectar els ritmes dels infants és condició indispensable per procurar-los seguretat i benestar emocional.

Maria Vinuesa


Experiències. Reflexions entorn de l’autonomia

Treballar amb criatures petites és una gran responsabilitat que comporta el compromís de reflexionar sobre el perquè de les nostres pràctiques educatives. I és que creiem important raonar què hi ha al darrere del que fem amb els infants, per adonar-nos així de què estem prioritzant exactament quan fem determinades actuacions amb ells.

Nora Hernández Herrera


Experiències. La participació o la cooperació primerenca, clau de l’autonomia al 0-3

Si l’entorn del bebè respecta, protegeix i dona suport a aquesta capacitat incipient de participar, donant espai i temps perquè intervingui en la tasca que la persona adulta li proposa, la seva resposta serà inicialment un gest mínim d’acceptació, interès o col·laboració, però es convertirà aviat en atenció mantinguda, consciència de si mateix i de l’entorn, aprenentatge autònom, respecte, curiositat, iniciativa, personalitat proactiva, etc.

Inge Axpe et al.


Bones pensades. Amb dedicació i gaudi: jocs de dits

El “Ralet, ralet”, l’“Aquest és el pare…” i altres jocs de falda són rituals que al juny, quan vaig començar les meves pràctiques amb els nens i les nenes d’Infantil 1 Petits de la Llar d’Infants Els Pins, ens van servir per començar a crear vincle.

Sofía Lourdes Hualde Correa


Experiències. La petita infància i els seus drets

L’equip educatiu de la Llar d’Infants el Rajolet teníem moltes ganes de reivindicar la importància de l’etapa educativa 0-3 anys. Creiem que aquesta etapa està molt poc valorada, i a la vegada observem que la funció de les escoles bressol encara està molt poc reconeguda per la societat en general.

Judit Campàs


L’entrevista. Conversa amb Anna Salvia «L’educació sexual comença en el moment en què l’infant arriba en aquest món.»

Psicòloga especialitzada en educació i salut sexual i escriptora de llibres de divulgació sobre sexualitat per a grans i petits, Anna Salvia atansa i aclareix alguns dubtes sobre com i quan cal portar l’educació sexual a l’escola.

Annia Vilaró


Infant i societat. Desenvolupament psicomotriu en atenció primerenca. La meravellosa experiència de treballar amb famílies basada en el respecte i l’autonomia

Em va impactar conèixer la doctora Emmi Pikler i els seus treballs. Els qui ens formem amb aquesta nova mirada treballem fonamentalment amb la família i, per descomptat, amb l’infant, però hi ha també una altra gran diferència: el nostre treball parteix de les competències del bebè. No neguem la deficiència, però busquem afavorir allò que pugui fer.

Liliana Briatore


Poesia. Poesia per al benestar

La poesia no només ajuda els més petits a adquirir el llenguatge, també fomenta el benestar en tots els àmbits: físic, psicològic i social, i contribueix a una relació positiva amb l’entorn.

Júlia Ferrer, Isabel Minguillón, transVersant la poesia


Llibres i benestar. Quan t’endinses en el teu refugi literari… i onze llibres on refugiar-nos

Existeix un instant gairebé màgic que sovint passa desapercebut quan llegim: aquell moment en què el món exterior es dissipa i només persisteixen les paraules impreses en el llibre. Aquest moment de lectura plena pot transformar-se en una font inesperada de benestar. Aquest espai íntim, gairebé sagrat, l’anomena­rem «refugi literari».

Arianna Domínguez Gil, Queralt Girbau, Pol Asensio


Informacions

Neix l’Associació Pikler Catalunya i Balears
Les comunitats autònomes de Cata­lunya i les Illes Balears s’han agrupat, juntament amb la Casa Pikler Lóczy de Budapest, amb el desig d’apropar la mirada pikleriana als nostres territoris.

Revista Infància


Revista Infància

Títol


I tu, què en penses? Quina utilitat creus que han de tenir les xarxes socials dins els centres?

Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.

Autor


Revista Infància


Títol


Referents. Els temps i els dies d’Alexandre Galí (1886-1969)

Nascut a Camprodon, Alexandre Galí i Coll és un dels pedagogs catalans del primer terç del segle XX de més relleu. El 1909 fa de professor a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. A Terrassa dirigeix l’Escola Vallparadís, una de les primeres escoles noves de Catalunya. Prat de la Riba li proposa d’iniciar les Escoles d’Estiu des del Consell d’Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia. Des d’aquest organisme crea i dirigeix el Butlletí dels Mestres. L’any 1922 dirigeix l’Escola Montessori i el 1924, amb la dictadura de Primo de Rivera, crea l’Escola Blanquerna. Col·labora amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i és autor de diversos llibres de didàctica de la llengua. La mesura objectiva del treball escolar és un llibre que, amb adaptacions, continua essent actual. Fa de secretari del Consell de Cultura de la Generalitat i el 1936 ocupa la càtedra de Metodologia de l’Ensenyament del Llenguatge a la Universitat de Barcelona. Després de la guerra s’exilia i, en tornar, es dedica a feines editorials, el principal fruit de les quals és la monumental Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Xavier Besalú l’encerta de ple quan diu que amb ell neix la pedagogia catalana contemporània i que va ser la baula que va propiciar que, durant el franquisme, els mestres renovadors connectessin amb la rica tradició pedagògica d’abans de la guerra.

Autor


David Pujol i Fabrelles


Títol


Plana oberta. Benestar?

L’escola té la seva manera de fer, s’escolta, es revisa i es repensa contínuament, però cal un respecte per les seves normes perquè no són arbitràries. Una de les necessitats dels infants és aprendre a viure en grup i això comporta avantatges, però també límits.

Autor


Sílvia Majoral


Títol


Educar de 0 a 6 anys. El benestar a l’educació infantil

L’evolució dels infants no és immediata, necessiten temps i cal que els el garantim. Respectar els ritmes dels infants és condició indispensable per procurar-los seguretat i benestar emocional.

Autor


Maria Vinuesa


Títol


Experiències. Reflexions entorn de l’autonomia

Treballar amb criatures petites és una gran responsabilitat que comporta el compromís de reflexionar sobre el perquè de les nostres pràctiques educatives. I és que creiem important raonar què hi ha al darrere del que fem amb els infants, per adonar-nos així de què estem prioritzant exactament quan fem determinades actuacions amb ells.

Autor


Nora Hernández Herrera


Títol


Experiències. La participació o la cooperació primerenca, clau de l’autonomia al 0-3

Si l’entorn del bebè respecta, protegeix i dona suport a aquesta capacitat incipient de participar, donant espai i temps perquè intervingui en la tasca que la persona adulta li proposa, la seva resposta serà inicialment un gest mínim d’acceptació, interès o col·laboració, però es convertirà aviat en atenció mantinguda, consciència de si mateix i de l’entorn, aprenentatge autònom, respecte, curiositat, iniciativa, personalitat proactiva, etc.

Autor


Inge Axpe et al.


Títol


Bones pensades. Amb dedicació i gaudi: jocs de dits

El “Ralet, ralet”, l’“Aquest és el pare…” i altres jocs de falda són rituals que al juny, quan vaig començar les meves pràctiques amb els nens i les nenes d’Infantil 1 Petits de la Llar d’Infants Els Pins, ens van servir per començar a crear vincle.

Autor


Sofía Lourdes Hualde Correa


Títol


Experiències. La petita infància i els seus drets

L’equip educatiu de la Llar d’Infants el Rajolet teníem moltes ganes de reivindicar la importància de l’etapa educativa 0-3 anys. Creiem que aquesta etapa està molt poc valorada, i a la vegada observem que la funció de les escoles bressol encara està molt poc reconeguda per la societat en general.

Autor


Judit Campàs


Títol


L’entrevista. Conversa amb Anna Salvia «L’educació sexual comença en el moment en què l’infant arriba en aquest món.»

Psicòloga especialitzada en educació i salut sexual i escriptora de llibres de divulgació sobre sexualitat per a grans i petits, Anna Salvia atansa i aclareix alguns dubtes sobre com i quan cal portar l’educació sexual a l’escola.

Autor


Annia Vilaró


Títol


Infant i societat. Desenvolupament psicomotriu en atenció primerenca. La meravellosa experiència de treballar amb famílies basada en el respecte i l’autonomia

Em va impactar conèixer la doctora Emmi Pikler i els seus treballs. Els qui ens formem amb aquesta nova mirada treballem fonamentalment amb la família i, per descomptat, amb l’infant, però hi ha també una altra gran diferència: el nostre treball parteix de les competències del bebè. No neguem la deficiència, però busquem afavorir allò que pugui fer.

Autor


Liliana Briatore


Títol


Poesia. Poesia per al benestar

La poesia no només ajuda els més petits a adquirir el llenguatge, també fomenta el benestar en tots els àmbits: físic, psicològic i social, i contribueix a una relació positiva amb l’entorn.

Autor


Júlia Ferrer, Isabel Minguillón, transVersant la poesia


Títol


Llibres i benestar. Quan t’endinses en el teu refugi literari… i onze llibres on refugiar-nos

Existeix un instant gairebé màgic que sovint passa desapercebut quan llegim: aquell moment en què el món exterior es dissipa i només persisteixen les paraules impreses en el llibre. Aquest moment de lectura plena pot transformar-se en una font inesperada de benestar. Aquest espai íntim, gairebé sagrat, l’anomena­rem «refugi literari».

Autor


Arianna Domínguez Gil, Queralt Girbau, Pol Asensio


Títol


Informacions

Neix l’Associació Pikler Catalunya i Balears
Les comunitats autònomes de Cata­lunya i les Illes Balears s’han agrupat, juntament amb la Casa Pikler Lóczy de Budapest, amb el desig d’apropar la mirada pikleriana als nostres territoris.

Autor


Revista Infància


Títol


Portada i crèdits

Autor


Revista Infància

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!