Monogràfic. ADN Sant Esteve

Tot i que el Club Sant Esteve és un club petit, al llarg de la història ha assolit grans objectius. Actualment, l’equip sènior com­peteix a la Primera Divisió Nacional, que seria la tercera divisió de l’estat espanyol d’aquest esport. Però del que realment estem orgullosos és del projecte formatiu d’esportistes ADN Sant Esteve. El projecte s’adreça als equips de minihandbol, que són els formats per nens i nenes de sis a dotze anys, i tot i que s’estira amb propostes concretes fins als equips formats per joves entre setze-divuit anys, el grup de sis a dotze és el que esdevé prioritari.

PE 405 mono

El projecte ADN Sant Esteve neix de la necessitat d’establir uns criteris per incidir en la formació integral de l’esportista des dels seus inicis. A l’inici de temporada es fa entrega d’un dossier per cada entrena­dor dels diferents equips, amb la intenció d’homogeneïtzar la forma de treballar i la consecució dels objectius plantejats, que van molt més enllà dels estrictament esportius i d’obtenció de bons resultats.

Es defineixen tres dimensions de l’es­portista: la dimensió tècnica i tàctica, la dimensió emocional i la dimensió normativa i actitudinal. Totes són imprescindibles per donar sentit a la nostra tasca formativa, ja que no entenem el desenvolupament d’un esportista sense alguna d’aquestes. El treball d’aquestes tres dimensions permet acostar-nos més a l’ideal d’esportista que volem que surti del club i també posar-nos fites més ambicioses que ens permetin mirar més amunt. Així doncs, l’ADN Sant Esteve pretén definir i aplicar unes bases que permetin posar a disposició dels dife­rents equips un perfil d’esportista integral d’acord amb aquestes tres dimensions.

 

Dimensió tècnica i tàctica

La dimensió tècnica i tàctica és aquella que fa referència al desenvolupament d’habilitats i destreses relacionades amb l’esport en qüestió. El projecte estipula una filosofia de joc basada a no utilitzar el bot, a fer passades ràpides i cercar espais no ocupats de la zona de joc i finalment en la formació del porter com a element iniciador del joc. Paral·lelament a aquesta filosofia de joc, es forma específicament la figura del porter amb una planificació d’entrenaments amb l’equip i també una d’específica fora de l’equip. La intenció és clara: desenvo­lupar habilitats específiques d’una forma més analítica per posteriorment posar-les al servei de la filosofia de joc estipulada. Així doncs, en resum, es descriu una proposta de filosofia de joc que se seqüencia en les diferents categories de l’esportista i es té en compte tant el treball del jugador de camp com el treball específic del porter.

Dimensió emocional

La dimensió emocional fa referència a com implicar l’emoció en les diferents situaci­ons de joc. Nombrosos estudis diuen que perquè l’aprenentatge sigui significatiu, cal que parteixi de les emocions de l’aprenent; per tant, el que es busca en aquest sentit és relacionar certs aspectes del joc amb l’emoció per tal de generar satisfacció i alegria i optimitzar encara més les pròpies habilitats esportives. Per dur a terme aquest treball s’ha fet una proposta de quatre accions que han de repercutir en tots els equips de base.

La primera proposta és la figura del capità. S’ha definit el rol del capità com una figura representativa i amb responsabilitats de l’equip i no només com qui porta el braça­let. El capità és una figura que té diferents funcions dins de l’equip:

  • Intermediari entre jugadors i entrena­dors. Ha d’informar els entrenadors sobre actituds o comportaments anor­mals dins de l’equip. Hi ha d’haver una comunicació oberta abans i després de cada entrenament.
  • Responsable de l’equip en absència dels entrenadors. Ha de «vetllar» per l’ordre i la imatge en el cas que l’entrenador no hi sigui. Després, haurà de traspassar la informació corresponent.
  • Representant de l’equip dins i fora del camp (desplaçament, vestuaris…). No ha d’obligar però sí que ha d’intentar que es mantingui certa seriositat.
  • Exemple. Ha de ser modèlic, ha de ser el primer que escolta l’entrenador, ha de ser capaç de  gestionar els èxits i fracassos.
  • Líder. Ha de confiar en els companys i animar-los en tot moment davant dels errors o felicitar-los davant de les bones accions.
  • Encarregat de l’escalfament i dels es­tiraments. Tant en els entrenaments com en els partits, aquest jugador serà l’encarregat de dirigir tant els estiraments del final com l’escalfament dels partits.

És molt important que la majoria de juga­dors passin per aquest rol; per tant, serà un rol rotatiu entre els jugadors de l’equip, però també és un reconeixement que s’hauran de guanyar. El sistema de rotació s’inicia per l’entrenador, que és qui designa el primer capità. Els posteriors seran seleccionats pel capità mateix amb l’ajuda de l’entrenador, per tal de garantir que la tria tingui en compte la filosofia de la figura.

En segon lloc es vincularan directament unes accions específiques del joc amb una simbologia. Aquestes són les següents:

  • Gol: El jugador que ha marcat un gol haurà d’assenyalar el jugador que li ha fet la passada de gol. Al mateix temps el jugador que ha fet la passada haurà de fer un gest OK.
  • Parada: Quan el porter fa una aturada, els companys de la banqueta l’hauran d’animar, aplaudir, celebrar…B
  • Bloqueig: Quan un defensor realitza el bloqueig d’un llançament, el porter haurà d’aplaudir la tasca del seu com­pany.

Per últim es durà a terme una xerrada emocional en finalitzar els entrenaments i els partits. S’ha de tenir suficient temps per parlar de les coses que han anat bé i les que no, accions a remarcar que han succeït… Tothom ha de tenir el seu temps, expressar el que ha viscut i sentir-se im­portant dins de l’equip.

L’entrenador ha de guiar el grup per treure conceptes importants que han passat i remarcar les coses positives.

De prebenjamins (6-7 anys) fins a ben­jamins (8-9) s’utilitzarà la taula de les emocions en els quals els jugadors posaran en quin estat d’ànim han acabat l’entre­nament raonant-ho amb l’entrenador. Serà una eina de comunicació important per als jugadors i els entrenadors, però també per a les famílies.

Dimensió normativa i actitudinal

Per últim, la dimensió actitudinal fa refe­rència a l’apartat normatiu i de valors per tal que es pugui desenvolupar amb èxit la tasca formativa. Esdevé un protocol d’acció per garantir que tots els equips i jugadors coneguin quins passos s’han de seguir en les diferents fases de l’entrenament i dels partits i també perquè coneguin i apliquin les normatives específiques de les instal·lacions.

Aquest protocol d’acció permet donar coherència al projecte i és molt flexible, i incorporarà nous elements o bé en mo­dificarà de ja existents per garantir que s’ajustin al projecte del club. A més a més, esdevé una eina que permet crear un marc perquè famílies, entrenadors i evidentment jugadors sàpiguen, en tot moment, com cal actuar i així facilitar la presa de decisions de les diferents parts implicades.

El procés formatiu dels esportistes del club és la base de la nostra tasca. L’esport i, en aquest cas concret, l’handbol, esdevé un recurs per a la formació d’esportistes i persones, desenvolupant les tres dimensi­ons plantejades i contribuint en el propòsit bàsic de l’educació, que és ajudar que els nens i joves creixin en dignitat.

Per saber-ne més

Martínez Morales, O. (2000). Manual de formació psicopedagògica per a en­trenadors d’iniciació esportiva. Bar­celona: Diputació de Barcelona.

  • Serrano, Beatriz (2009). Inteligencia emocional: una herramienta para la educación familiar. Madrid: San Pablo.

XAVI BECERRA
Club Handbol Sant Esteve de Palautordera
(Vallès Oriental)

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!