Què té de bo l’esport?
El Llibre Blanc sobre l’Esport de la Comissió Europea constitueix la primera iniciativa global en matèria d’esport i activitat física que en destaca el potencial en la millora de la cohesió social, la importància del paper de l’esport en l’educació, la millora de la salut pública a través de l’activitat física, l’impuls de les activitats de voluntariat i la ciutadania activa, la millora de la dimensió econòmica de l’esport, l’aprofitament del potencial de l’esport per a la inclusió social, la integració i la igualtat d’oportunitats, el reforç de la prevenció i la lluita contra el racisme i la violència i l’intercanvi de valors amb altres parts del món, entre molts altres.
Quina pràctica fisicoesportiva estem fent?
Segons dades de l’Observatori Català de l’Esport, a Catalunya el 45,6% de les persones d’entre 16 i 75 anys practiquen actualment algun esport. Un 51% són homes i un 40,2% són dones.
En edat escolar, la pràctica fisicoesportiva és d’un 72,8% amb una diferència del 10% entre nois (78%) i noies (68%). A més, aquesta pràctica creix dels sis als onze anys, i decreix dels dotze als divuit, especialment en les noies. La freqüència de pràctica setmanal és superior en els nois que en les noies.
A mesura que els infants i joves creixen, cada cop practiquen més esport en instal·lacions fora de l’escola (d’un 45% als sis-set anys a un 62% als setze-divuit anys) i, en canvi, la pràctica en el medi urbà i natural es manté.
Dels escolars que practiquen activitat fisicoesportiva organitzada, el 71% fa una modalitat esportiva on hi ha competició i la participació per sexes és molt similar, tot i que lleugerament menor en el cas de les noies. Majoritàriament els infants i joves competeixen via federacions esportives (49%) o contra altres escoles (22%). La participació en la competició augmenta dels sis als tretze-quinze anys, moment en el qual decreix significativament.
El nombre de llicències federatives es manté força regular a la darrera dècada i el nombre de llicències femenines és molt menor que les masculines (138.196 de femenines i 459.777 de masculines, l’any 2016). La pràctica federada puja conforme augmenta l’edat (passant del 21% entre els sis-set anys al 75% entre els setze-divuit anys).
Qui promou l’esport escolar a Catalunya?
Atenent a la normativa vigent les entitats promotores de l’esport escolar a Catalunya són les següents:
- Els centres educatius constitueixen el principal motor de l’esport escolar, ja que a més a més de l’educació física curricular s’encarreguen de promoure, normalment a través de les AMPA o les AEE, i principalment a Primària, les activitats fisicoesportives extraescolars.
- Les AMPA garanteixen que les famílies puguin agrupar-se en associacions que fomentin la participació a les activitats del centre i poden adscriure-les a una secció esportiva escolar (SEE) al Registre d’Entitats Esportives del Consell Català de l’Esport.
- Les Associacions Esportives Escolars (AEE) són entitats creades i regulades a partir del Pla Català d’Esport a l’Escola que tenen com a principal característica la participació dels adolescents, a partir dels catorze anys, en les estructures de govern, conjuntament amb les famílies i els representants del centre, i tenen representació dins dels consells esportius.
- Els clubs i les federacions esportives tenen representació dins dels òrgans de govern dels consells esportius i formen part de les seves assemblees.
- Els ajuntaments i les administracions locals promouen, de manera general, l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial i fomenten, especialment, les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius que marca la Generalitat de Catalunya.
- Els Consells Comarcals són els òrgans de govern i d’administració de la comarca i els correspon promoure i difondre l’activitat física i l’esport al territori respectiu, coordinant i cooperant amb els municipis i les entitats esportives, participant en l’elaboració i l’execució dels programes de la Generalitat de Catalunya.
- Les Diputacions col·laboren en el desenvolupament de les activitats dels diferents municipis o consells esportius de la demarcació territorial corresponent.
- Els Consells Esportius aglutinen tots els agents promotors esmentats abans. La Llei de l’Esport els defineix com a agrupacions esportives (entitats privades d’interès públic i social, sense afany de lucre i que tenen per objecte el foment, l’organització i la promoció de l’activitat esportiva en edat escolar). La mateixa llei diu: «L’activitat esportiva d’àmbit escolar ha d’ésser promoguda pels consells esportius establerts (…) els quals gaudeixen del suport de l’Administració esportiva de la Generalitat per al compliment de llurs objectius».
Els Consells s’agrupen en la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) i són un dels eixos fonamentals de l’esport escolar a l’hora d’impulsar i col·laborar en el desenvolupament dels programes que la Secretaria General de l’Esport els encarrega. La Llei de l’Esport també diu que «Pertoca a l’Administració esportiva i educativa de la Generalitat de vetllar perquè l’ensenyament físic i esportiu als centres escolars tendeixi a una variable de formació física i esportiva encaminada a l’educació integral de la persona».
Alguns programes i ajuts impulsats per l’Administració
La Secretaria General de l’Esport, en col·laboració del Departament d’Educació, han impulsat, fins a dia d’avui, els següents programes d’esport escolar:
- Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Programa que pretén impulsar un model d’esport escolar educatiu, participatiu, recreatiu i competitiu.
- Pla Català d’Esport a l’Escola. Programa que pretén posar a l’abast de tots els alumnes la pràctica d’activitats físiques i esportives que fomentin la participació per damunt de la competitivitat, contribuint a la formació en valors i fomentant l’adquisició d’hàbits saludables i la cohesió social, amb una incidència especial als col·lectius d’alumnes de Secundària, noies i alumnat amb risc d’exclusió social.
- Fitjove. Programa de promoció d’exercici físic en l’adolescència, promogut per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), i el Consell Català de l’Esport (CCE), amb la coordinació tècnica de la Fundació Esportsalus. Aquest programa té com a objectius prevenir el consum de drogues en adolescents mitjançant la promoció d’activitats esportives, crear una oferta atractiva d’exercici físic i acompanyar en el pas de l’esport escolar a l’esport comunitari fomentant, també, la participació d’aquells que no practiquen esport escolar.
- Esport blanc escolar. Programa de promoció i popularització dels esports d’hivern adreçat a l’alumnat de les comarques del Pirineu. El programa busca ajudar en l’educació integral dels alumnes, iniciar-los en coneixements dels esports d’hivern, i educar, mitjançant l’esport, a respectar, gaudir, conviure i estimar la muntanya.
- Supercurses. Curses familiars que tenen com a objectiu promocionar l’esport en família i els valors associats a la pràctica esportiva.
- Campionats d’Espanya en edat escolar. Programa elaborat amb el Consejo Superior de Deportes, que convoca anualment els campionats estatals.
- Activitats internacionals d’esport escolar. Mitjançant la Federació Internacional d’Esport Escolar, es promou la participació en competicions internacionals.
La Diputació de Barcelona disposa d’un programa de suport a la dinamització d’accions i projectes esportius locals com són:
- Prevenció del risc d’exclusió. Ajuts econòmics adreçats a persones en risc d’exclusió social amb l’objectiu d’afavorir l’accés i/o el manteniment de la pràctica.
- Sensibilització. Exposició «Jocs del Món».
- Esport, salut i qualitat de vida. Desenvolupament de projectes adreçats a gaudir de més benestar físic, psicològic i social mit-jançant la pràctica d’activitats físiques i esportives. Es dona suport a accions que tenen com a objectiu dinamitzar activitats fisicoesportives per als diferents grups de població (joves, persones adultes i gent gran) i que promoguin la inclusió de persones amb discapacitat a les activitats esportives.
- Projectes de prescripció d’activitat física. Reeducació postural, natació terapèutica, projectes per combatre els efectes del sedentarisme, programa PAFES, etc.
- Cicle de passejades adreçades a la gent gran.
- Jornades adaptades de vela i d’equitació. Esport, educació i valors. Ajuts destinats a potenciar accions en valors que incideixin en la capacitat educativa i social de l’esport, per afavorir el respecte per les normes i la reflexió al voltant del joc net i les actituds esportives de tots els agents implicats. Ús esportiu i social dels espais escolars. Patis oberts o dinamització d’activitats esportives per a famílies i per fomentar l’activitat física i l’esport.
- Convocatòria dels Premis ‘compta fins a tres…’
- Jornades Recreatives.
Els ajuntaments també treballen perquè tothom tingui accés a la pràctica esportiva. L’objectiu és facilitar aquest accés a totes les persones i, especialment, a aquelles que més ho necessitin i que més dificultats puguin tenir.
- L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, que considera que l’esport és una eina fonamental a l’hora de transmetre valors positius i que, sovint, és la millor manera de cohesionar el teixit d’una societat, ofereix als seus ciutadans ajuts, beques i subvencions, sobretot, per garantir que cap menor no pugui resultar exclòs de la pràctica esportiva per raons econòmiques i tots puguin accedir a l’esport extraescolar i a la campanya de vacances d’estiu. També hi ha una especial sensibilitat per donar suport a les persones aturades, persones refugiades i persones amb discapacitat.
Programes i iniciatives de clubs i federa-cions esportives
Alguns clubs, en el seu projecte esportiu, aprofiten l’esport per formar part d’un canvi social o d’una formació integral de l’esportista.
També, algunes federacions ordinàries estan començant a acollir esportistes amb una discapacitat (esport adaptat), la qual cosa implica un pas endavant cap a la socialització i la normalització.
Hi ha federacions que han engegat campanyes per mirar de promoure un model esportiu més educatiu i en la formació en valors. Per exemple:
- La Federació Catalana de Futbol ha impulsat campanyes com Joc Net, Respecte, Insults Zero, +Kesport! o #Orgullosa.
- La Federació Catalana de Basquetbol promou les campanyes de BQNet, BQValors, BQSolidari o Capitalitat del Bàsquet Femení.
- La Federació Catalana de Vela té una secció de compromís social on participa en programes subvencionats de vela per a persones en risc d’exclusió social, vela adaptada per a persones amb alguna discapacitat, tractament comunitari de salut o prevenció de conductes de risc en joves i adolescents.
- La Federació Catalana de Tennis té els programes La Laia juga a tennis, Tennis i salut mental, Tennis als centres penitenciaris o Tennis adaptat.
- La Federació Catalana de Hockey ha apostat pel Hockey Plus.
- La Federació Catalana de Ball Esportiu inclou el Ball inclusiu.
- La Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física organitza anualment a Barcelona la jornada inclusiva L’esport inclou oberta a tothom.
Programes impulsats pels Consells Esportius
Alguns Consells Esportius aposten per un model de competició que no es basi únicament en els resultats esportius, sinó que valori també els valors en joc. Per exemple:
- El Juga Verd Play del CE del Baix Llobregat.
- La Targeta verda pel joc net del CE de l’Alt Penedès.
- La Targeta verda! Nosaltres… Joc Net! del CE del Baix Camp.
- El CEB-Net! del CE del Bages.
- La Festa dels valors del CE de l’Hospitalet.
- El Valors i Joc Net del CE del Berguedà.
- El Joc Net i Valors del CE del Montsià.
- El Tots juguem! del CE d’Osona.
- La Trobada capacitats o el Taller Joc Net del CE del Pla de l’Estany.
- El Valors en acció de l’Agrupació Territorial de CE de Girona.
Amb el convenciment i l’orgull que la nostra societat té molt clar que l’activitat física i l’esport són una eina de transformació social i personal que permet la millora de la qualitat de vida de les persones, cal seguir emplaçant-nos a assegurar que aquest bé i aquesta oportunitat estigui a l’abast de tothom.
ENRIC M. SEBASTIANI
Professor de Blanquerna,
Universitat Ramon Llull
JOSEP CAMPOS-RIUS
Professor de Blanquerna,
Universitat Ramon Llull
SARA SUÁREZ PUBILL
Professora d’Educació Física,
Departament d’Educació
