Perspectiva 413: Educar de manera global

Perspectiva 413: Educar de manera global
Perspectiva
13 de enero de 2021

Títol

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Reportatge. La memòria de Rosa Sensat

La biblioteca i l’arxiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat són un tresor extraordinari que conté una col·lecció especialitzada en pedagogia de prop de 80.000 volums. Descobrim aquest espai i la tasca que s’hi duu a terme de la mà de Pau Raga i Amàlia Ramoneda, les seves curadores.

Víctor Farradellas Homs


Propostes d’autor

Malgrat la situació que vivim, la incertesa que ens tenalla, l’immobilisme que ens regna, hem de perseverar en la nostra voluntat de canviar, de créixer i de saber. És per això que l’oferta proposada des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat contribueix a seguir aportant coneixement i a reptar el lector amb textos compromesos i clars per millorar en la nostra tasca com a educadors. Us n’oferim alguns exemples.

Joan Portell Rifà



Revista Perspectiva

Títol


Sumari

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Reportatge. La memòria de Rosa Sensat

La biblioteca i l’arxiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat són un tresor extraordinari que conté una col·lecció especialitzada en pedagogia de prop de 80.000 volums. Descobrim aquest espai i la tasca que s’hi duu a terme de la mà de Pau Raga i Amàlia Ramoneda, les seves curadores.

Autor


Víctor Farradellas Homs


Títol


Propostes d’autor

Malgrat la situació que vivim, la incertesa que ens tenalla, l’immobilisme que ens regna, hem de perseverar en la nostra voluntat de canviar, de créixer i de saber. És per això que l’oferta proposada des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat contribueix a seguir aportant coneixement i a reptar el lector amb textos compromesos i clars per millorar en la nostra tasca com a educadors. Us n’oferim alguns exemples.

Autor


Joan Portell Rifà


Títol


Publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Darreres novetats

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Vols comprar aquest exemplar ?

Autor


Revista Perspectiva

Títol

Autor


Columna. De mestres i assistents socials

«Fa alguns anys, quan uns determinats professionals, alguns mestres, descobrien que la persona a la qual prestaven atenció tenia massa problemes a sobre, es defensaven d’haver d’actuar, dient: “És que jo no soc una germaneta de la caritat”. A poc a poc, amb el pas del temps i la presència més quotidiana dels professionals del treball social, l’expressió ha estat canviada per la de: “No soc una assistent social”. És que, quan un educador, una mestra, ha d’encarar la complexitat d’una relació educativa, hi té uns límits? Hi ha qüestions de les quals no s’ha d’ocupar?»

Jaume Funes Artiaga


Ve a la memòria. l’Escola Freinetista de Santa Maria d’Oló

Durant la Segona República el mestre Miquel Vigatà Simó, de Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès, treballava amb els alumnes de l’escola seguint la metodologia activa de Célestin Freinet. Entre tots, amb la impremta escolar, confegien la revista L’alegria d’Oló, que enviaven a d’altres col·legis que treballaven amb el mateix mètode i amb els quals les intercanviaven. L’any 2006 el professor de la Universitat de Girona Salomó Marquès va poder entrevistar alguns antics alumnes del mestre Vigatà, en aquell moment gairebé tots octogenaris. Entre d’altres coses li van explicar això: «Teníem les lletres de plom en un tauler i les anàvem posant lletra per lletra, i quan teníem la pàgina feta, llavors amb uns cargols ho collàvem tot. Un hi posava la tinta amb una maneta, un altre hi posava el full i un tercer els anava traient. La tinta era en un tub. La posàvem en una superfície plana i quan estava ben barrejada, l’escampàvem sobre les lletres».

Redacció Perspectiva Escolar


Quan jo anava a estudi. Les meves escoles

D’una escola en gris a la mort del dictador. De l’espai reclòs del pati al coneixement del territori amb l’experiència enriquidora de l’excursionisme. D’unes aules impregnades de la tristesa aspra i severa del franquisme a l’aventura del teatre.

Carles Duarte i Montserrat


Observatori Internacional. L’escola rural a Mèxic

Una de cada dues escoles mexicanes es troba en territori rural i un 43% dels centres educatius del país no tenen una aula i un mestre per a cada curs. Malgrat l’abandonament institucional, aquests centres representen un espai d’experimentació per a les pedagogies basades en la cooperació i el treball amb la comunitat.

Mireia Pérez Carretero


Dossier. Educar de manera global

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Joan Domènech Francesch, Núria Trobajo i Pujadas, Noemí Ferrer, Esther López, Míriam Serrano, Imma Gelabert Desel


Reportatge. Ràdios escolars en xarxa

Fa anys que alumnes d’arreu del país participen en projectes radiofònics, que signifiquen una experiència educativa enriquidora. Ara, el centenar d’emissores escolars del Principat s’han agrupat en una xarxa per articular les diferents propostes i donar-los visibilitat.

Clàudia G. Deumal, Damià Caro


Entrevista. Ernest Costa i Savoia

«L’Angeleta Ferrer deia que un dia al bosc valia més que un mes de classe a l’aula»

David Pujol


Han fet història

L’any 1993, a les comarques gironines, un grup de mestres influïts per Paulo Freire, l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, però sobretot pels valors del Maig del 68, es va reunir per posar en marxa el col·lectiu Mestres 68. Volien premiar la tasca pedagògica trencadora de mestres i projectes educatius.

Neus Molina Alfonso


Referents. Francesc Ferrer i Guàrdia

Fundador de l’Escola Moderna, que volia esdevenir una alternativa a les formes tradicionals d’ensenyament controlades per la religió i l’Estat, Ferrer i Guàrdia és el pedagog català del segle xx més conegut internacionalment.

Xavier Besalú Costa


Vull ser educadora social. Berta Carreras

«Amb la feina d’educadora social m’he adonat que la dimensió comunitària és vital i indispensable per construir i avançar»

Antoni Tort Bardolet


Experiència. Art i música, font d’aprenentatge global

L’escola Magí Morera de Lleida, ubicada en un dels barris més pobres i estigmatitzats de la ciutat, basa el seu projecte educatiu en activitats artístiques i musicals a totes les matèries. L’objectiu: que uns infants amb greus problemes socioeconòmics associats adquireixin les competències bàsiques.

Gemma Castanyer i Mora


Sempre a punt! literatura més enllà de les aules

Als anys setanta, un mestre va demanar als seus alumnes que il·lustressin poemes de Miquel Martí i Pol, treball que després van mostrar al poeta. Aquella pràctica va ser l’inici d’una relació cada vegada més prolífica entre Martí i Pol i l’educació, una tasca que avui perpetua la fundació que porta el seu nom.

Montse Caralt Sagalés


Valors. Els CREDA: suport a l’alumnat amb sordesa

Fa tres dècades que els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) assisteixen infants amb sordesa o greus dificultats de llenguatge o parla. Un acompanyament tècnic i mèdic que s’adapta a
les necessitats de l’alumne, que contribueix al seu benestar i que permet que puguin seguir el ritme de l’escolarització.

Montserrat Anglarill, Anna Nolla, Carles Sobrepere


Geografia de l’educació. La Fundació Marta Mata Garriga, a Saifores

La va crear Marta Mata el 1984 –inicialment amb el nom de la seva mare, Àngels Garriga– amb la finalitat de destinar cal Mata al desenvolupament «d’una concepció dinàmica de l’escola en el medi social i a les relacions entre l’educació i el món de la cultura, del treball, de l’esplai i del civisme», com diuen els estatuts. La finalitat fundacional es concreta en l’àmbit educatiu de Catalunya, del qual la fundació té un conjunt documental especialitzat, i en el foment de la llengua i la cultura catalanes. Hem visitat la casa amb M. Assumpta Baig (presidenta) i M. Josep Udina (secretària), que ens expliquen que la fundació es regeix per un patronat format per vuit persones i un consell ampliat a 32. La biblioteca, convenientment classificada, està enllaçada amb la Universitat Rovira i Virgili i es poden fer préstecs interbibliotecaris. Actualment recullen material didàctic que feien servir els mestres, sobretot d’entre els anys 1950 i 1990. Cada any s’organitza la Jornada Marta Mata, que ha arribat a la 13a edició. És destacable la casa de colònies que hi ha a la finca i les instal·lacions que s’utilitzen per fer trobades pedagògiques, d’entre les quals destaca l’Escola d’Estiu del Penedès.

David Pujol


Educar de manera global: Globalització contra especialització?

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Joan Domènech Francesch


Educar de manera global: El treball per projectes a l’Escola de Boadella

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Núria Trobajo i Pujadas


Educar de manera global:  L’aprenentatge de la ciència amb projectes i ambients

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Noemí Ferrer, Esther López, Míriam Serrano


Educar de manera global: Trencar amb el model tradicional

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Imma Gelabert Desel

Títol


Columna. De mestres i assistents socials

«Fa alguns anys, quan uns determinats professionals, alguns mestres, descobrien que la persona a la qual prestaven atenció tenia massa problemes a sobre, es defensaven d’haver d’actuar, dient: “És que jo no soc una germaneta de la caritat”. A poc a poc, amb el pas del temps i la presència més quotidiana dels professionals del treball social, l’expressió ha estat canviada per la de: “No soc una assistent social”. És que, quan un educador, una mestra, ha d’encarar la complexitat d’una relació educativa, hi té uns límits? Hi ha qüestions de les quals no s’ha d’ocupar?»

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Ve a la memòria. l’Escola Freinetista de Santa Maria d’Oló

Durant la Segona República el mestre Miquel Vigatà Simó, de Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès, treballava amb els alumnes de l’escola seguint la metodologia activa de Célestin Freinet. Entre tots, amb la impremta escolar, confegien la revista L’alegria d’Oló, que enviaven a d’altres col·legis que treballaven amb el mateix mètode i amb els quals les intercanviaven. L’any 2006 el professor de la Universitat de Girona Salomó Marquès va poder entrevistar alguns antics alumnes del mestre Vigatà, en aquell moment gairebé tots octogenaris. Entre d’altres coses li van explicar això: «Teníem les lletres de plom en un tauler i les anàvem posant lletra per lletra, i quan teníem la pàgina feta, llavors amb uns cargols ho collàvem tot. Un hi posava la tinta amb una maneta, un altre hi posava el full i un tercer els anava traient. La tinta era en un tub. La posàvem en una superfície plana i quan estava ben barrejada, l’escampàvem sobre les lletres».

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Quan jo anava a estudi. Les meves escoles

D’una escola en gris a la mort del dictador. De l’espai reclòs del pati al coneixement del territori amb l’experiència enriquidora de l’excursionisme. D’unes aules impregnades de la tristesa aspra i severa del franquisme a l’aventura del teatre.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Observatori Internacional. L’escola rural a Mèxic

Una de cada dues escoles mexicanes es troba en territori rural i un 43% dels centres educatius del país no tenen una aula i un mestre per a cada curs. Malgrat l’abandonament institucional, aquests centres representen un espai d’experimentació per a les pedagogies basades en la cooperació i el treball amb la comunitat.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Dossier. Educar de manera global

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Reportatge. Ràdios escolars en xarxa

Fa anys que alumnes d’arreu del país participen en projectes radiofònics, que signifiquen una experiència educativa enriquidora. Ara, el centenar d’emissores escolars del Principat s’han agrupat en una xarxa per articular les diferents propostes i donar-los visibilitat.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Entrevista. Ernest Costa i Savoia

«L’Angeleta Ferrer deia que un dia al bosc valia més que un mes de classe a l’aula»

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Han fet història

L’any 1993, a les comarques gironines, un grup de mestres influïts per Paulo Freire, l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, però sobretot pels valors del Maig del 68, es va reunir per posar en marxa el col·lectiu Mestres 68. Volien premiar la tasca pedagògica trencadora de mestres i projectes educatius.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Referents. Francesc Ferrer i Guàrdia

Fundador de l’Escola Moderna, que volia esdevenir una alternativa a les formes tradicionals d’ensenyament controlades per la religió i l’Estat, Ferrer i Guàrdia és el pedagog català del segle xx més conegut internacionalment.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Vull ser educadora social. Berta Carreras

«Amb la feina d’educadora social m’he adonat que la dimensió comunitària és vital i indispensable per construir i avançar»

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Experiència. Art i música, font d’aprenentatge global

L’escola Magí Morera de Lleida, ubicada en un dels barris més pobres i estigmatitzats de la ciutat, basa el seu projecte educatiu en activitats artístiques i musicals a totes les matèries. L’objectiu: que uns infants amb greus problemes socioeconòmics associats adquireixin les competències bàsiques.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Sempre a punt! literatura més enllà de les aules

Als anys setanta, un mestre va demanar als seus alumnes que il·lustressin poemes de Miquel Martí i Pol, treball que després van mostrar al poeta. Aquella pràctica va ser l’inici d’una relació cada vegada més prolífica entre Martí i Pol i l’educació, una tasca que avui perpetua la fundació que porta el seu nom.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Valors. Els CREDA: suport a l’alumnat amb sordesa

Fa tres dècades que els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) assisteixen infants amb sordesa o greus dificultats de llenguatge o parla. Un acompanyament tècnic i mèdic que s’adapta a
les necessitats de l’alumne, que contribueix al seu benestar i que permet que puguin seguir el ritme de l’escolarització.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Geografia de l’educació. La Fundació Marta Mata Garriga, a Saifores

La va crear Marta Mata el 1984 –inicialment amb el nom de la seva mare, Àngels Garriga– amb la finalitat de destinar cal Mata al desenvolupament «d’una concepció dinàmica de l’escola en el medi social i a les relacions entre l’educació i el món de la cultura, del treball, de l’esplai i del civisme», com diuen els estatuts. La finalitat fundacional es concreta en l’àmbit educatiu de Catalunya, del qual la fundació té un conjunt documental especialitzat, i en el foment de la llengua i la cultura catalanes. Hem visitat la casa amb M. Assumpta Baig (presidenta) i M. Josep Udina (secretària), que ens expliquen que la fundació es regeix per un patronat format per vuit persones i un consell ampliat a 32. La biblioteca, convenientment classificada, està enllaçada amb la Universitat Rovira i Virgili i es poden fer préstecs interbibliotecaris. Actualment recullen material didàctic que feien servir els mestres, sobretot d’entre els anys 1950 i 1990. Cada any s’organitza la Jornada Marta Mata, que ha arribat a la 13a edició. És destacable la casa de colònies que hi ha a la finca i les instal·lacions que s’utilitzen per fer trobades pedagògiques, d’entre les quals destaca l’Escola d’Estiu del Penedès.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Educar de manera global: Globalització contra especialització?

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Educar de manera global: El treball per projectes a l’Escola de Boadella

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Educar de manera global:  L’aprenentatge de la ciència amb projectes i ambients

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Educar de manera global: Trencar amb el model tradicional

Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.

Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!