La tornada a l’escola ens ha de dotar de nous ànims per afrontar un curs que desitgem que tendeixi a la normalitat d’anys anteriors. És per això que val la pena tornar a les nostres lectures i donar continuïtat a una formació que com a professionals no hem de deixar mai de fer. A continuació en teniu algunes propostes.
BLANCO, Vicente; CIRDÁS, Salvador (2021). Dibuixar el món. Jugar, crear, compartir. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (Col·lecció Premis, núm. 16)
Vicente Blanco i Salvador Cidrás, dos artistes plàstics i professors de l’àrea d’expressió plàstica de la Universitat de Santiago de Compostel·la, a la Facultat de Formació del Professorat de Lugo, van ser els dignes guanyadors de la XL Edició del Premi Marta Mata de Pedagogia 2020 amb Dibuixar el món. Jugar, crear, compartir. La seva obra, bellament il·lustrada amb fotografies a tot color, parteix de l’experiència dels autors com a artistes i professors. El llibre recull les propostes de dibuix, fruit de la seva investigació artística, dutes a terme amb nens i nenes d’educació infantil i primària en col·laboració amb escoles, famílies i col·lectius interessats en metodologies actives. Un llibre que flueix de la teoria a la pràctica, i a la inversa, necessari a totes les biblioteques, escolars o particulars, dels educadors del país.
CELA I OLLÉ, Jaume (ed.) (2021). Veus des del confinament. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (Col·lecció Testimonis, núm. 19)
A les primeres ratlles del pròleg Jaume Cela, editor del llibre, mestre i persona observadora i perspicaç, ens fa adonar que «ningú no ha oblidat què feia el dijous 12 de març, quan va saber que s’anunciava un confinament que duraria, en principi, unes dues setmanes». Com a testimoni d’aquell confinament, o empresonament, Cela s’ha dedicat a recollir testimonis d’aquests temps d’infants i joves d’escoles de Catalunya, des de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) fins a l’escola La Closa d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), passant per l’institut Les Salines del Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Un llibre colpidor, de mirada pura i brillant, un testimoni únic d’un temps singular i, així mateix, un autèntic aprenentatge per a mestres i educadors de la mirada de l’altre.
MARQUÈS, Salomó (ed.) (2020). Una veu de l’exili. Les cartes del mestre Josep Vilalta (febrer 1939-abril 1941). Girona: La Guerrilla Comunicacional
Sembla que Stalin va dir que “un milió de morts és una estadística, un mort és una tragèdia”. I quanta veritat hi ha en aquestes paraules quan som capaços de focalitzar l’exili dels mestres republicans derivat de la Guerra Civil espanyola en la figura d’un sol mestre: Josep Vilalta. A partir de les cartes de Vilalta escrites des de l’exili de França (del febrer del 1939 a l’abril del 1941) a la seva esposa, la mestra Maria Florensa, el lector viu en primera persona la vida als camps: les gestions per sobreviure, per buscar companys, per sortir-ne i marxar cap a Amèrica, el tracte dels gendarmes i altres policies, les tensions entre els mateixos republicans, etc. Un document epistolar, editat per la destra mà de Salomó Marquès, per no perdre la memòria.
CLOTTES, Jean (2021). La prehistòria explicada als meus nets. Traducció de Teresa Guilleumes i Morell. Barcelona: Viena Edicions (Les Claus, núm. 4)
Viena Edicions continua donant-nos alegries amb la publicació, a la col·lecció Les Claus, de títols de temàtiques “complicades” per fer-nos-les senzilles. Aquesta vegada, de la mà de l’arqueòleg francès Jean Clottes (Esperasan, França, 1933) ens introduïm a la prehistòria a partir del simple mètode de pregunta-resposta. Clottes recull un seguit de qüestions que els seus nets li van fer i les respon amb una simplicitat que les fan atractives i comprensives per a tot tipus de lectors. Les preguntes s’agrupen en quatre grans blocs –en quin moment vivien?, com vivien?, com s’organitzaven? i com pensaven?– i sengles respostes, amb una capacitat de rigor científic encomiable –només assegurant allò de què es té certesa absoluta i relativitzant allò que només poden ser supòsits–, i permeten desgranar la prehistòria de forma planera, rigorosa i desmitificadora.
BESALÚ, Xavier; FEU, Jordi; PALAUDÀRIAS, J. M. (coord.) (2021). La renovación pedagògica en España. Una mirada crítica y actual. Las Rozas (Madrid): Morata
En un moment en què paraules com renovació, innovació o reforma es mesclen, és hora d’aclarir termes, i per això celebrem la publicació d’aquest títol, La renovación pedagógica en España. Una mirada crítica y actual, per posar llum a la foscor. Els tres coordinadors del llibre, Jordi Feu, Xavier Besalú i Josep Miquel Palaudàrias, tres autèntics referents de la pedagogia al nostre país, han estat capaços de reunir, entre d’altres, veus tan cabdals com Jaume Martínez Bonafé, qui fa un repàs de l’evolució de l’educació a Espanya des de la Ley General de Educación fins als nostres dies; Xavier Laudo, qui cartografia les pedagogies del segle xxi, o Gino Ferri, que ens col·loca l’infant al centre del procés d’aprenentatge. Un volum de capçalera.
CINEMA/ SÈRIES/WEBS
KRUZ IGERABIDE, Juan (2020).
Del pecho a la palabra. Saragossa: Biblioteca Lijera.
Juan Kruz Igerabide (Aduna, Guipúscoa, 1956) és un dels poetes i escriptors de més renom al País Basc. Especialment centrat en el món dels infants, ha publicat nombroses històries en narrativa i poemaris. Té una llarga experiència com a narrador de contes i investigador de la rica tradició oral basca. Per tot plegat aquest llibre és més que aconsellable per a tots els que alguna vegada han fet partícips els infants i joves de l’oralitat. Un llibre en què l’autor ens defensa la tradició oral de sempre, sense la servitud del llenguatge present, com a forma de transmissió de quelcom que va més enllà d’una primera lectura esbiaixada, i reivindica la recuperació de la primera poesia –jocs de falda, cantarelles, cançons de bressol– com a forma per canalitzar les emocions «del cor a la boca».
El olvido que seremos (2020).
Direcció: Fernando Trueba.
País: Colòmbia. Durada: 136 minuts.
Guió: David Trueba, a partir de la novel·la homònima d’Héctor Abad Faciolince
Al Medellín (Colòmbia) polititzat i violent dels anys setanta del segle passat hi destaca un metge i activista pels drets humans, el doctor Héctor Abad Gómez. La història, explicada en primera persona pel seu fill Héctor —l’autor del llibre homònim publicat per Alfaguara el 2017 i complement perfecte de la pel·lícula—, ens ofereix un relat tendre i proper d’aquest metge preocupat pel benestar de la població colombiana més desafavorida. Però la tasca que hi fa no passa desapercebuda i les conseqüències seran terribles. Una memòria apassionada d’una paternitat robada que convida a la reflexió en un món basat en la tolerància i el respecte. A tall d’exemple: «Si quieres que tu hijo sea bueno, hazlo feliz; si quieres que sea mejor, hazlo más feliz. Los hacemos felices para que sean buenos y para que luego su bondad aumente su felicidad».
Famílies LGTBI
http://www.familieslg.org
L’associació Famílies LGTBI ha esdevingut un referent de la mirada oberta i completa de la nostra societat. Entrar a la seva web ens permet conèixer el que ells anomenen missió, un seguit d’objectius que van des de promoure la normalització de les famílies lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals en tots els àmbits de la societat, fins a treballar per la igualtat plena de drets i obligacions d’aquestes famílies i dels seus infants. Famílies LGTBI vol esdevenir un espai segur on donar acollida, informació, formació, apoderament i suport mutu a totes les persones, així com proporcionar als infants d’aquestes famílies espais de llibertat i eines que els facin coneixedors de la seva realitat familiar com a valor de dignitat. Passejar per la pàgina web és obrir els ulls per afrontar, amb formació per a educadors i assessorament a les famílies, la creació d’un entorn on la igualtat de gènere en sigui bandera.
