Sumari

Columna. Innovació, renovació o transformació?

El pedagog Xavier Besalú alerta que en els darrers anys a Catalunya s’ha creat «una espècie d’imaginari col·lectiu favorable a la innovació i al canvi en educació, sense més precisions, que fa que els centres que no s’hi adhereixen sembli que quedin ancorats en el passat o caiguts en la insignificança». Ho escriu en el llibre La renovación pedagógica en España. Una mirada crítica y actual, que també signen Jordi Feu i J. M. Palaudàrias, i que ens serveix per reconèixer que l’impuls de renovació arrenca de molt enllà i que, de les velles propostes, n’hi ha un grapat que són encara avui del tot vigents malgrat que no siguin les més visibles.

Marta Comas

Ve a la memòria. 100 anys de l’escola del Mar

Ara fa 100 anys l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’Escola del Mar, una institució educativa exemplar que, amb la direcció de Pere Vergés i Farrés (1896-1970), va assolir, en paraules d’Alexandre Galí, «una de les aplicacions més acabades que s’hagin fet a casa nostra d’aquells principis de la pedagogia nova». L’edifici de fusta, projectat per l’arquitecte Josep Goday i Casals, estava instal·lat a la platja de la Barceloneta i va ser inaugurat oficialment el 3 d’agost del 1921, tot i que l’activitat educativa va començar plenament el gener del 1922. L’escola va ser destruïda durant la Guerra Civil a causa d’un bombardeig que va tenir lloc el 7 de gener del 1938. La fotografia és d’una activitat de salt d’alçada amb trampolí a la semicolònia de platja –en deien així perquè eren colònies urbanes– de l’estiu del 1930.

Revista Perspectiva

Quan jo anava a estudi. L’escola on no hauria volgut anar

Tot i que per als fills del darrer franquisme ja no hi havia escoles amb càstigs físics, les aules on vàrem créixer bevien de molts anys de negror pedagògica, i això es notava. Hi vàrem aprendre, però no hi tornaríem.

Cristina Masanés

Reportatge. Les biblioteques escolars

Lluny de ser un complement, les biblioteques escolars tenen un paper clau en el desenvolupament educatiu i poden ajudar-hi de maneres diverses, però també hi ha agents externs al centre que poden donar suport als seus serveis i activitats, col·laborant-hi i participant-hi.

Marta Cava

Observatori Internacional. El sistema educatiu del Quebec

Fa uns mesos es van complir 60 anys dels inicis de la Comissió Reial d’Educació a la província del Quebec, coneguda com a Comissió de Pares. La seva influència ha estat cabdal per assentar les bases del sistema educatiu públic del Canadà.

Olivia Roy

Dossier. Salut mental

Què podem fer els mestres davant dels trastorns d’infants i joves?

Un dels grans reptes socials que la pandèmia ha fet aflorar amb força és la gestió de la salut mental i emocional, sobretot en els col·lectius més vulnerables. La relació amb l’espai virtual, el paper dels centres especials o la importància dels grups de famílies són alguns dels temes que trobareu en aquest dossier.

Revista Perspectiva

La pandèmia invisible

La situació derivada de la Covid-19 i el confinament ha agreujat un problema que ja feia temps que presentava uns indicadors preocupants: l’increment de trastorns relacionats amb la salut mental en infants i adolescents.

Víctor Farradellas

Viure entre dos espais

Analitzar l’impacte de la tecnologia en la vida i en la salut mental dels nens, nenes i adolescents requereix entendre la significació que té per a ells aquesta vida digital, un espai on no només es distreuen, sinó on habiten i busquen els seus interlocutors.

José Ramón Ubieto

Camí de retorn a l’escola ordinària

Des dels centres especialitzats en trastorns mentals greus es treballa per acompanyar els pacients fins a retornar-los la il·lusió i la confiança en si mateixos. Un cop superada la primera fase, toca fer un pas valent i traslladar aquest acompanyament cap a entorns més normalitzats, lluny dels estigmes, fent-los veure que no caminaran mai sols.

Daniel Olmedillas Tovar

Escola i salut mental

La problemàtica relacionada amb la salut mental és una de les preocupacions més rellevants que expressen els professionals del món educatiu. Les dificultats emocionals o de regulació de la conducta o els trastorns mentals són qüestions que els neguitegen i a les quals no és gens fàcil donar resposta des de l’escola.

Josep Amorós Contra

Grup de famílies d’infants amb autisme

La creació d’un grup de pares i mares d’alumnes amb trastorn de l’espectre autista (TEA) és una iniciativa per acompanyar les famílies i al mateix temps repensar formes de millorar la pràctica professional.

Imma Bo Barnadas, Núria Farrés Martí

Entrevista. Dolors Sanahuja

«He fet un llibre per explicar als professors que s’aprèn molt escoltant els alumnes»

Després de quasi 40 anys d’exercir la docència a l’ensenyament secundari en dos instituts i ara ja jubilada com a catedràtica, ha escrit el llibre El que vaig aprendre a secundària. Reflexions d’una professora, en el qual reflexiona sobre el noble però difícil ofici d’educar i aborda alguns dels principals reptes educatius actuals.

David Pujol

Reportatge. Ensenyar i aprendre llengua amb un projecte globalitzat

Els projectes formulats des de la didàctica del llenguatge són entorns idonis per aprendre llengua i, a la vegada, poden ser compatibles amb la majoria dels projectes interdisciplinaris, ja que promouen un entorn flexible que permet aprendre en el sentit més complet i integrador.

Teresa Ribas i Seix

Experiència. Vivim el món rural

L’escola Mare de Déu de la Mercè, a Sant Ramon (a la Segarra) ha impulsat un projecte educatiu vivencial i comunitari que teixeix lligams amb l’entorn rural més immediat gràcies a l’estreta col·laboració entre alumnes, mestres, famílies i gent vinculada a l’escola del poble.

Roser Bech Padrosa

Han fet història. La pedagogia de Lev Tolstoi. Quan la narració esdevé saviesa universal

Entre els referents del moviment de l’Escola Nova no hi sol aparèixer el nom de Lev Tolstoi, per bé que és indubtable que va contribuir a la renovació educativa amb l’experiència de l’escola d’Iàsnaia Poliana (Clar en el bosc), en funcionament des del 1859. A més, Tolstoi també sobresurt com a autor de llibres que han estat utilitzats com a recurs didàctic, sobretot pel que fa a la lectura dels infants. No debades la moralitat que hi transmet –una mena de doctrina evangèlica destil·lada de qualsevol dogma– en va permetre la utilització en èpoques ben complicades, com, per exemple, durant els anys de la Guerra Civil espanyola.

Conrad Vilanou

Referents. Célestin Freinet

Impulsor de mètodes de renovació pedagògica, entre els quals potser el més conegut és la impremta escolar, Freinet entenia la pràctica docent com un fet indestriable de la militància política. Lector voraç, el pedagog gal defensava la formació contínua dels mestres, la cooperació entre professors i una actitud constant de revisió crítica i de recerca.

Xavier Besalú Costa

Reportatge. Art i cultura irrompen a l’escola

El programa Connexions de la Fundació Carulla impulsa projectes cocreats entre agents culturals i centres educatius. Les sis aliances guardonades el curs passat amb un premi Baldiri Connexions han rebut mentories, formació i recursos perquè art i cultura siguin presents de manera transversal en l’educació. Es tracta d’un primer programa pilot que aquest curs continuarà amb set noves aliances transformadores.

Gemma Castanyer Mora

Reportatge. «Portes obertes a l’escola pública»

Organitzada pel Departament d’Educació, l’exposició «Portes obertes a l’escola pública» que acull el Palau Robert presenta una mirada amb perspectiva de futur, del significat d’aquesta institució i de la proposta de model que la societat catalana ha anat construint des de fa més de cent anys.

Joan Domènech Francesch

Experiència. Quan l’escola mira enfora

Com ensenya l’escola els referents més propers? VD Maresme és un projecte que enllaça escola, poble i territori. Anem cap a Vilassar de Dalt, a l’escola Francesc Macià, per conèixer què es cou darrere d’aquesta proposta educativa.

Anna Alfaro Lucas

Sempre a punt! Els centres SIAL i les modalitats d’intervenció

Al llarg de la història recent, l’educació de l’alumnat amb sordesa ha passat per moltes fases. De considerar-se ineducables fins a assolir garanties d’accessibilitat i amb una resposta per a la seva inclusió educativa, s’han viscut etapes com ara la segregació o l’escolarització específica en «colegios para sordos».

Marta Vinardell-Maristany

Vull ser mestra. Aina Val Bastante

L’Aina Val assegura que sempre ha volgut ser mestra i que el que l’ha portada a estudiar Magisteri és haver-se creuat amb un seguit de professors i professores que li van despertar la vocació d’ensenyar. Actualment estudia el primer curs d’Educació Primària a la Universitat de Barcelona.

Queralt Castillo

Propostes d’autor. Lectures

Enfoquem l’esdevenir normalitzat del curs escolar amb una perspectiva més optimista i d’acord, gairebé, amb els paràmetres de cursos prepandèmics. És per això que, ara que comencem a viure moments de calma després de la tempesta, cal que ens guardem temps per a la reflexió, la lectura i la mirada introspectiva. Proposem-nos, doncs, aquests mesos que resten del curs, de planificar la nostra vida, a buscar noves estratègies a les nostres experiències. De ben segur que les lectures que us proposem a continuació ens hi ajudaran.

Joan Portell Rifà

Geografia de l’educació. El Verdaguer, l’antic institut-escola de la Generalitat

L’Institut Verdaguer del parc de la Ciutadella de Barcelona és un centre públic d’educació que actualment ocupa l’espai que, durant l’època republicana, va ser la seu de l’Institut-Escola de la Generalitat. Va ser un assaig breu –del 1932 al 1939–, però a la vegada intens, per intentar renovar l’ensenyament secundari a partir de les pràctiques actives, l’educació integral, la supressió del sistema memorístic i el predomini de la formació sobre la informació. En coneixem la història gràcies al llibre de Salvador Domènech L’Institut-Escola de la Generalitat i el doctor Josep Estalella, publicat per l’Abadia de Montserrat el 1998. Marta Vidal n’és ara la directora i en la visita que hi hem fet ens ha explicat que l’institut té aquest curs 267 alumnes, des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat, i que hi treballen 35 professionals. Els actuals responsables conserven amb cura tot el que hi queda de l’època republicana i estan orgullosos de poder-ho ensenyar i de sentir-se continuadors de la tasca que s’hi va fer 90 anys enrere. Aviat començarà l’última fase de rehabilitació de l’edifici, que està prevista que acabi el 2024. «Tot i les servituds de tenir un centre modern en un edifici antic, és un privilegi poder fer classe en un entorn com aquest», conclou la Marta.

Crèdits

Revista Perspectiva

 

 

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!