L’hort escolar on l’alumnat d’educació infantil i primer cicle realitzen diferents tasques i projectes.
Els tres grans pilars que sostenen el projecte educatiu d’aquesta escola menorquina són els grups reduïts multigrau, la comunitat d’aprenentatge i la relació amb l’entorn natural.
L’Escola Tramuntana de Favàritx, a Menorca, és l’únic col·legi rural que segueix en actiu dels 18 que han existit a l’illa al llarg dels anys. L’escola sempre ha estat unitària i mixta, però tant com han anat passant els anys ha vist un augment significatiu en la matrícula: ara mateix acull al voltant de 80 alumnes dels tres fins als dotze anys, distribuïts en sis grups formats per cicles de dos nivells educatius.
Gràcies al llibre d’Adolf Sintes Les escoles rurals «oblidades» de Menorca sabem que el centre va obrir les portes l’any 1957 durant la vigència del Pla de construccions escolars 1956-1961 i es va construir, com la resta d’escoles rurals de l’illa, per respondre a les necessitats educatives dels infants procedents de la zona rural de Favàritx, que tenien dificultats d’accessibilitat a les escoles urbanes, i ja feia uns anys que rebien formació per iniciativa dels veïns, a cases particulars.
A diferència de la resta d’escoles rurals de Menorca, va sobreviure la Transició obrint-se a la renovació pedagògica, atraient a poc a poc més alumnes urbans, mentre que els de procedència pagesa disminuïen a causa de l’abandonament del camp. Avui dia, les famílies que escullen Tramuntana ho fan, majoritàriament, pel projecte educatiu i no tant per la proximitat. De fet, només una o dues famílies són procedents de masos –llocs, en la parla de l’illa−, mentre que la resta es traslladen cada dia des de nuclis urbans com el terme de Maó, però també d’Alaior, de Fornells, d’Es Mercadal i altres parts de l’illa. Tot i que per a la majoria no és, segurament, l’opció més còmoda, l’escola segueix sent la primera elecció de moltes famílies per la trajectòria educativa del centre i el tarannà dels mestres.
I és que l’Escola Tramuntana és única tant en el plantejament educatiu com en la relació amb les famílies. Tot l’equip de l’escola s’ha format i treballa des de fa anys amb la metodologia ABP (aprenentatge basat en projectes) i les situacions d’aprenentatge. Així, els i les mestres van a l’una i amb el baix nombre d’alumnat és possible aplicar any rere any un projecte ferm però construït de manera conjunta. En paraules del director de l’escola, Lluc Pons, hi ha tres grans pilars que sostenen el projecte educatiu: els grups reduïts i multigrau, la comunitat d’aprenentatge i la relació amb l’entorn natural.
En aquest sentit Lluc Pons considera que es troben en una situació privilegiada amb relació a altres centres. La construcció d’una comunitat educativa sòlida és en gran part possible pel nombre d’alumnes que té l’escola, que permet establir relacions properes i, d’aquesta manera, personalitzar l’aprenentatge. A més, es coneixen tots entre tots, la qual cosa afavoreix unes dinàmiques d’ajuda entre els infants d’edats i nivells diferents que no es donen en escoles més grans.
Comunitat d’aprenentatge
Un tret d’identitat rellevant de l’escola és la constant cooperació entre els diversos agents educatius, que la converteix en una comunitat d’aprenentatge amb un valor innegable. La col·laboració de les famílies, altament implicades en l’aprenentatge dels fills i en els afers del centre, és una part fonamental de l’engranatge de l’escola i es manifesta a través de diversos àmbits de participació. Destaquen les assemblees, que se celebren com a mínim una vegada per trimestre, per discutir temes que afecten la comunitat educativa i anar teixint el projecte educatiu de manera col·lectiva.
Un altre àmbit de participació són les comissions mixtes –com, per exemple, la de festes i convivència–, que compten amb representació de les famílies. Les mares i els pares poden participar, a més, en les hores lectives del centre, en allò que han anomenat els grups interactius, en què poden fer el paper de mestre en grups petits acompanyant els infants en situacions d’aprenentatge.
La relació de l’escola amb les famílies és una constant que permet una atenció personalitzada a cada infant, i que culmina amb les sessions d’avaluació conjunta, una entrevista al final de cada trimestre que implica tant la família com l’infant. Es procura, sobretot, que els aprenentatges sorgits al llarg del curs no quedin a dins de les parets de l’escola, sinó que traspassin les de casa.
Educació en l’entorn
L’educació en els valors ecològics, de sostenibilitat i de respecte a l’entorn és un altre dels eixos centrals de l’escola, que els incorpora tant en el funcionament quotidià com en el currículum lectiu. D’un costat, l’edifici funciona de la manera més autònoma possible a partir de l’autoconsum d’energia, ja que està proveït de plaques solars i d’un aljub per recollir l’aigua de la pluja. Això és conegut pels infants, que en el dia a dia a l’aula també integren com poden utilitzar els recursos de la manera més responsable.
De l’altre, el coneixement de l’entorn i del paisatge de Menorca i especialment del Parc Natural de s’Albufera des Grau, on s’ubica l’escola, és un dels objectius bàsics d’aprenentatge en tots els cursos. Per aquest motiu, l’espai exterior és l’escenari predilecte per dur a terme diverses activitats, com la cura de l’hort i de les gallines o les passejades diàries pels camins rurals que envolten l’edifici, per integrar hàbits saludables. Aprofitar la riquesa del medi natural menorquí proporciona diverses situacions d’aprenentatge que són útils als infants, perquè es familiaritzen amb la flora i la fauna endèmiques de l’illa, i adopten pràctiques i actituds respectuoses amb el seu ecosistema, cada cop més violentat pel turisme.
Les famílies que escullen l’escola ho fan, avui dia, pel projecte educatiu
i no tant per la proximitat
En definitiva, Tramuntana és el destí de famílies que busquen un projecte diferent i enriquidor, integrat dins la natura i en una escola petita on els infants són el centre de l’aprenentatge i on contínuament se’ls dona l’oportunitat de participar i fer sentir la seva veu, sense deixar, per descomptat, de xalar. Un projecte que cada vegada es mira amb menys reticències i es pren més com a referència i exemple per seguir.
Text de Clara Puig Carreras
Estudiant de Pedagogia a la Universitat de Girona
Fotografia de Milena Lallana
