Mirada. Una mirada… una història i un futur amb perspectiva per a Perspectiva Escolar

Recordo com si fos avui la il·lusió que ens va fer als mestres i a les mestres dels diferents grups de treball de Rosa Sensat el projecte d’editar una revista, Pers­pectiva Escolar, on podríem llegir aquells autors i aque­lles autores que ens eren necessaris per a la nostra feina i on podríem, també, escriure les nostres expe­riències, les nostres inno­vacions o, simplement, les nostres reflexions sobre el nostre treball i la nostra escola. Recordo la il·lusió que ens va fer tenir a les mans el número 0. La satis­facció, però també l’angoi­xa, que vaig tenir quan em van demanar d’escriure una experiència al número 5, el primer monogràfic de cièn­cies socials de Perspectiva. I la presentació pública a l’antic Fòrum Verges, a Bal­mes amb Rosselló, molt a prop de Còrsega, crec que del número 5, el de cièn-cies socials. El local estava ple i la il·lusió era ben pa­lesa en el rostre de totes les persones que vam tenir el privilegi d’assistir-hi.

Han passat força anys des d’aleshores. Avui, amb aquest número, es posa punt final a una etapa. I se n’enceta una altra en la qual jo ja no hi seré pre­sent. Toca donar pas a les noves generacions perquè construeixin la Perspectiva del que queda del segle XXI. Probablement fa temps que m’hauria d’haver retirat per donar pas a gent més jove i amb noves idees. Però no ho vaig fer. Potser perquè vaig entrar relativament tard al Consell de Redac­ció. Probablement perquè encara em quedaven coses per dir i per fer. Potser per­què encara creia en el sentit originari de la revista com a portaveu dels mestres i de les mestres que aposten per la innovació des de la seva pràctica, des del dia a dia de les seves aules.

No sé quants articles he escrit a Perspectiva. Algun dia els hauré de comptar. Sé que he pogut dir tot allò que he cregut més conve­nient en cada moment. No sé l’impacte que han tingut ni els meus treballs o els de les meves i els meus col·legues de ciències socials ni els de totes aquelles per­sones que hi han intervin­gut. Potser seria hora que algun jove o alguna jove es­tudiant de doctorat en fes una tesi doctoral o, simple­ment, fes una investigació perquè els i les mestres hi poguessin dir la seva, po­guessin valorar l’ús que han fet de Perspectiva. Potser s’havia d’haver fet abans, de tancar aquesta etapa. Els seus resultats haurien pogut servir per prendre decisions i encarrilar de la manera més adequada pos­sible la vella i, ara, la nova Perspectiva.

El que em sembla clar és que els mestres i les mes­tres necessiten una Pers­pectiva que, com a mitjà de comunicació, d’informació i, també, de debat, sigui tan útil com la Perspectiva original. Cal entendre, per això, que la Perspectiva, com qualsevol altre mit­jà de comunicació, és, ni més ni menys, un mitjà. El protagonisme recau en qui li dona vida, en les seves idees, en les seves pràcti­ques. I aquestes han can­viat, però no al ritme a què han canviat les tecnologies de la informació i de la co­municació. Em sembla que cal actualitzar les idees que van moure, des del magis­teri, aquelles i aquells mestres que volíem can­viar, que volíem innovar des de la pràctica, des de baix. Hauríem d’estudiar com s’han d’adequar a les necessitats dels i de les mestres actuals. Sense pro­teccionismes de cap mena, sense mestres tutelats des de fora per persones amb discursos però no sempre amb pràctiques contrasta­des.

Perspectiva va sorgir de necessitats concretes, de pràctiques d’aula. Va fo­mentar un treball des de baix, dels que vam apostar per autoformar-nos al mar­ge de les institucions ofi-cials i de la formació rebu­da. Va ser una eina tant de formació permanent com de formació inicial. Va ser el reflex, el portaveu d’uns homes i d’unes dones que amb il·lusió i trempera vo­líem una escola diferent i una formació escaient als reptes als quals havíem d’enfrontar-nos.

Avui, amb projectes com el d’Escola XXI o la formació virtual dels i de les mestres de primària que impulsen el Govern català i la UOC, ens allunyem cada vegada més d’un patrimoni pedagògic que, com va dir fa poc el nostre darrer director, Xavier Besalú, necessita ac-tualitzar-se. La reno­vació necessita mitjans per poder fer-se sentir, però també necessita idees que li donin sentit sense renun­ciar a aquells principis que han fet de Rosa Sensat, dels MRP, de Perspectiva, projectes creïbles i útils per a la pràctica docent. Cal trobar la Perspectiva ne­cessària per als temps que estem vivint, sense dogma­tismes ni ortodòxies, amb el diàleg i amb l’esperança en l’enfortiment d’una so-cietat i d’una escola cada vegada més democràti­ques. Espero que Perspec­tiva trobi la perspectiva més escaient als temps que estem vivint. Jo segui­ré pensant, amb nostàlgia per un passat viscut inten­sament, com puc ajudar en aquest nou camí des de la meva perspectiva.

JOAN PAGÈS
Professor de Didàctica
de les Ciències Socials
Universitat Autònoma
de Barcelona

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!