A l’Aulet fer teatre amb els alumnes és una experiència pedagògica consolidada. L’origen d’aquesta activitat té lloc als anys setanta. Amb la construcció de la nova escola, el centre disposava per primera vegada d’un amfiteatre, element clau per poder afavorir la iniciativa de fer teatre amb els alumnes. Des d’aquest punt inicial i fins enguany s’han anat introduint canvis i succeint centenars d’obres protagonitzades per tots els alumnes de l’escola.
El paper de les arts
Des dels inicis, les arts han estat presents en totes les representacions teatrals de l’escola.
En l’escena de l’art contemporani cada cop més les diferents arts conviuen les unes amb les altres fins a esdevenir indestriables. En un muntatge teatral, aquest fet és encara més evident i podem constatar com hi interactuen diferents manifestacions expressives d’àmbits diferents.
Quins són aquests àmbits artístics?
La interpretació, el llenguatge gestual i verbal, la creació d’un personatge…
La música, tant aquella que acompanya i ambienta les escenes, com les cançons, que poden inventar la lletra i s’acompanyen d’una melodia coneguda. Els nens les interpreten i normalment es canta una cançó en llengua catalana i una altra en llengua anglesa. El mestre de Música prepara i assaja la cançó en llengua catalana i el mestre de Llengua Anglesa fa el mateix en aquest idioma. Sempre en relació amb la temàtica de l’obra.
La dansa, inseparable de la música, i que també aporta un component visual molt important. El mestre d’Educació Física prepara la coreografia amb l’alumnat i la posen en escena en un moment determinat de l’obra, potser al final o en un canvi d’escena.
L’escenografia, que treballem molt directament des de l’àrea visual i plàstica amb la creació d’aquells elements que ubicaran les escenes. La creació dels «decorats» ens ofereix la possibilitat de treballar en grans formats, tècniques i materials diversos. Tenim molt clar que la factura pròpia dels infants no és defectuosa, sinó al contrari, rica i diversa. Una escenografia pot ser molt figurativa, però també simbòlica (una porta pot representar una casa). Posant sempre en joc la creativitat intentem reciclar i optimitzar recursos i materials. El teatre esdevé un aparador visual que canvia periò-dicament i que enriqueix l’espai escolar.
La suma d’aquestes formes expressives contribueix a crear l’atmosfera de cada espectacle. És inseparable el vestuari i el maquillatge dels moviments d’una dansa, de la música, de la llum, de la mateixa interpretació… És aquest caliu que sorgeix el que més ens emociona del teatre!
El paper del mestre tutor
El paper del mestre tutor ha evolucionat en el transcurs dels anys; actualment compta amb un equip de docents que des de la seva especialitat assumeixen parts importants del procés de preparació. Amb tot, hi ha quatre aspectes claus que ha d’assumir per tirar endavant aquesta tasca: coordinació general del projecte teatre, contextualització de l’obra, gestió de les emocions i avaluació.
S’explicarà més endavant tot el procés que se segueix per a la representació d’una obra als diferents cicles. El treball del tutor s’hi veu reflectit en cada una de les parts, és vital que sigui ell qui coordini les aportacions dels altres agents implicats i faci una bona temporització de les activitats, perquè una mala gestió del temps pot afegir nervis i obtenir un resultat final poc satisfactori.
Quan ja s’ha triat una obra cal afavorir que els alumnes l’entenguin i se la facin seva. No només des d’un punt de vista lingüístic, que també és important, sinó des de les altres disciplines curriculars. Generalment una obra dona per a molt. El context de la trama pot ser el punt de partida per treballar alguns dels continguts del programa del curs. Per contra, no és gens estrany que el tutor aprofiti els coneixements ja adquirits en un projecte interdisciplinari per proposar una obra i no una altra. Així la contextualització ja està feta per endavant.
Sempre que es prepara una obra de tea-tre s’originen canvis en la dinàmica de la classe: espais, agrupacions, activitats, interaccions… Són uns dies d’activitat frenètica, la qual cosa afavoreix la relació entre iguals, l’autonomia, la presa de decisions, però alhora crea nerviosisme, por, vergonya, joia, companyonia, cooperació, empatia… La gestió d’aquest garbuix d’emocions recau sobre el tutor i cal dedicar-hi temps.
A més d’avaluar tot el procés, l’escola compta amb un formulari de dues pàgines per anotar les dades rellevants de l’obra i deixar constància del resultat final. El tutor també convida cada alumne a fer una avaluació general i una autoavaluació del que ha viscut el darrer mes, posant èmfasi sobretot en les emocions, la col·laboració i si ha viscut el teatre com un joc d’equip.
Mans a l’obra!
Per començar un projecte com aquest és imprescindible una bona organització per part del claustre. Cal planificar a l’ inici del curs totes les obres, una cada tres setmanes, donada la quantitat de classes de L’Aulet, i transmetre els objectius a les famílies nouvingudes a fi que tothom s’engresqui i s’il·lusioni. A la reunió de pares s’explica que aquesta activitat permet a l’alumne: formar-se globalment com a persona; desenvolupar la seva projecció social; treballar aspectes bàsics com decisió, acceptació, autoconfiança, cooperació, relació amb els companys, expressió oral i escrita, interpretació… També es comenta que se’ls ensenya a ser espectadors respectuosos, que qualsevol treball o feina, per petita que sigui, és valuosa i que no poden ser tots, ni sempre, els protagonistes.
Abans de representar una obra cal un treball previ. Els alumnes de P3 i P4 han de perdre la vergonya, el pànic que fa que s’amaguin darrere les cortines, la por de parlar… Al mateix temps han d’habituar-se a parlar alt, mirant al públic, emprant una entonació adequada… i gaudir disfressant-se, pintant-se, ballant, escenificant algun animal… Tot aquest treball es fa mitjançant jocs. D’aquesta manera els infants es motiven, s’engresquen i sense adonar-se’n comencen a ser «petits grans artistes».
De P5 a 6è representem cada classe i en horari escolar una obra davant els companys i companyes de l’escola i al vespre es fa una altra sessió oberta als pares, avis, gent del poble… S’escenifica un conte, una adaptació d’un conte, una obra escrita per la mestra, inventada pels alumnes sota la direcció de la tutora… Depèn del moment de la representació, del grup d’alumnes o del projecte que es treballa a classe.
La mestra llegeix l’obra davant el grup classe emprant una entonació adequada i explicant les característiques de cada personatge; llavors, els alumnes n’escullen tres per ordre de preferència. Les mestres acaben fent la distribució tenint en compte el que han triat i les característiques dels alumnes. Si cal, es pacten canvis o s’adapten diàlegs.
Quan ja s’han repartit els personatges es comença a assajar el text en petits grups, normalment per escenes, primer dins la classe i després al teatre.
És el moment de donar prioritat al paper de les arts: interpretació, música, dansa i escenografia. Una vegada situats a l’espai s’intenta partir de les propostes i idees espontànies dels alumnes. Aquí intervenen directament els assessors i especialistes.
Cal informar les famílies del vestuari, no cal que el comprin; si no el tenen, el poden intercanviar amb els companys.
Un cop elaborada l’escenografia, s’inicia la difusió. Cada infant en fa un dibuix al natural que servirà de base per realitzar la composició del programa (dia, hores, sessions, nom dels personatges, mestres implicats). També es dissenya una invitació que es reparteix als alumnes, al personal docent i no docent, a les famílies i als alumnes del mateix curs de les altres escoles del municipi.
Arriba el dia esperat: la representació de l’obra. Tot està a punt i l’engranatge es posa en marxa. Es respira pels passadissos il·lusió, alegria, inquietud, expectació, nervis, però no només dels actors i les actrius, sinó també dels companys que ajuden a vestir i a maquillar-los i també dels mestres encarregats d’enregistrar l’obra (càmera, vídeo). Baixen els diferents cursos, tothom se situa al seu lloc, els germans o amics se saluden, les mestres es posen als laterals per si cal apuntar els seus alumnes, sona la música, es fa el silenci, s’obren les cortines i, COMENÇA LA MÀGIA!
S’acaba l’obra. Els actors riuen, van a saludar; els espectadors aplaudeixen i esperen que soni la seva música per anar cap a la classe i les mestres feliciten els seus companys i companyes per la feina feta (tutors, especialistes i assessors). A la sessió del vespre els pares, mares i avis queden embadalits, no és per menys!
Ara toca valorar. Sempre ens deixa un bon record i alguna anècdota a comentar. Es fan constar totes les observacions a la valoració. S’arxiva a la biblioteca l’obra impresa i en format digital. També s’edita una entrada a la web del centre.
El teatre a L’Aulet és una activitat que hi participa tot el grup classe. És un treball engrescador que ajuda a cohesionar el grup i permet desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic. Permet al mestre conèixer millor els alumnes en veure el seu comportament en una activitat que possibilita un tipus de relacions diferents. Aquest projecte és un tret d’identitat de l’escola des de fa uns 40 anys i s’ha anat realitzant gràcies al compromís dels diferents claustres de professors, AMPAs i assessors de plàstica i teatre que han anat passant per L’Aulet al llarg d’aquest temps.
Els anys passen, els alumnes i els mestres canvien, però el projecte de teatre a L’Aulet segueix més viu que mai!
UNA BONA EXPERIÈNCIA!
M. Dolors Carrera i Abel,
Anna Ferrer i Fajula,
M. Àngels Gasull i Poch,
M. Teresa Puigdevall i Tarrés
Mestres
Dolors Picazo i Hugas,
Assessora visual i plàstica
Carmina Artacho de Egea
Directora
Mercè Cano Berengena
Cap d’estudis
Carme Sabater
Secretària
Escola L’Aulet de Celrà (Gironès)
ceiplaulet@xtec.cat
