La inclusió dels temes controvertits a l’ensenyament ha de permetre a l’alumnat aprendre a gestionar futures controvèrsies de manera personal i democràtica. La nostra societat i les relacions entre les persones que la integren es caracteritzen per l’existència de problemes, controvèr-sies, conflictes, desavinences de tota mena fruit de la diversitat que ens caracteritza. L’escola i les aules no en són una excepció. Ensenyar a gestionar-les ha de permetre a l’alumnat el desenvolupament de competències democràtiques basades en el diàleg i en el respecte per les persones que no pensen igual que nosaltres.
La vida a les aules i a l’escola és molt rica.Els nens i les nenes viuen tota mena d’experiències personals que no sempre són copsades i tingudes en compte pels i per a les docents. Però, en canvi, condicionen el clima a l’aula i les relacions entre l’alumnat. I, òbviament, els seus aprenentatges.
L’article, en primer lloc, presenta el problema i el seu desenvolupament, i ens plantegem si l’assetjament es pot considerar un tema controvertit. Després es reflexiona sobre la importància del debat i del diàleg a través dels cercles restauratius. Per acabar, es proposa emmarcar situacions com la descrita dins dels continguts del coneixement del medi social treballant temes controvertits que poden afectar l’alumnat de l’escola primària i li poden donar pautes d’actuació per intervenir en situacions semblants en el futur. Aquests temes podrien formar part del que hauria de ser l’educació democràtica de la ciutadania i l’ensenyament dels drets humans.
El problema i el seu desenvolupament
El problema que es va plantejar a sisè era un problema d’assetjament. Una nena, a qui anomenen Lidia, va ser refusada pels seus companys i les seves companyes. És l’assetjament un tema controvertit? Si entenem que els temes controvertits són els que fan sorgir emocions i sentiments intensos i els que divideixen la societat, l’assetjament escolar pot ser considerat un tema controvertit, ja que és viscut de manera molt emotiva i intensa per totes les persones implicades. Afecta, per tant, la vida dels i de les alumnes. I genera estats emotius molt diversos que poden anar des de l’odi i el terror a la indiferència o l’apatia. En tots els casos té conseqüències, ja que afecta la vida de les persones i, òbviament, els seus aprenentatges.
No sempre és fàcil detectar situacions d’assetjament des dels primers indicis. Aquest va ser el cas. Durant el primer trimestre del curs 2018-2019 s’havien produït petits incidents entre alumnes de sisè: un grup de nens es dedicava a insultar la Lidia, i entre les nenes també un grup va començar a prescindir d’ella. Els insults són, com és sabut, un mitjà utilitzat per concretar determinats estereotips amb la intenció d’aïllar una persona o un col·lectiu inventant-se un tret que la margini de la resta.
Durant el segon trimestre, les males relacions entre la Lidia i una de les líders del grup, la Mercè, de qui la Lidia havia estat molt amiga, es van fer més evidents i van esclatar amb força intensitat en un parell de sortides realitzades amb els dos grups de sisè. Després de Setmana Santa la si-tuació es va agreujar: a classe la deixaven de banda, la ignoraven, i al pati estava molt sola. La Mercè no li dirigia la paraula, i això va ocasionar que molts dels companys i companyes de classe fessin el mateix. Es va establir una dinàmica a l’aula en la qual la Mercè era el centre d’atenció i molts dels companys i companyes de classe tendien a anar sempre amb ella i a fer tot el que ella feia i deia. Entre altres coses, deixar de banda la Lidia. La situació es va agreujar de tal manera que els pares i mares també s’hi van veure implicats, i això també va generar conflictes entre ells.
A partir d’aquí es van anar fent paleses les coses que la Mercè i el seu grup d’amics i amigues deien de la Lidia amb l’objectiu de deixar-la com la dolenta perquè tothom l’acabés rebutjant i deixant-la de banda.
Des de l’inici del procés les dues tutores de sisè van intentar intervenir per esbrinar les causes del conflicte i posar els mitjans per solucionar-lo. També es va intervenir des de direcció arran de la implicació dels pares de les dues alumnes protagonistes de l’assetjament. Finalment es va acordar parlar amb els dos grups de sisè i fer una dinàmica per tractar el tema i buscar-hi solucions. Les tutores van fer un cercle restauratiu amb un grup de nens i nenes concret, on hi havia els més implicats i els que donaven més suport i confiança a la Lidia. Es van treballar diverses sessions i la dinàmica va funcionar molt bé, van sortir moltes coses referents al conflicte. Els i les alumnes van prendre consciència del tema i, en general, van estar molt receptius i amb ganes de solucionar i arreglar les coses. La Mercè es va mostrar molt freda tota l’estona, li va costar entrar dins la dinàmica i en cap moment va admetre res del que li deien que havia dit o fet. Als nens i nenes els costava explicar les coses si ella hi era present. L’actitud d’alguna altra nena tampoc va ser gaire positiva ni col·laboradora.
La majoria es van quedar amb ganes de xerrar i explicar més coses. Per aquesta raó, les tutores de sisè van plantejar una sèrie de dinàmiques amb tot el grup classe per treballar el tema, intentar solucionar-lo entre tots i totes i crear una bona cohesió del grup, fent-lo més fort i més conscient de tot allò que hi passa.
Els cercles restauratius com a mitjà
Els cercles restauratius, o cercles de diàleg, es van dur a terme amb l’objectiu de reforçar el grup i els seus vincles afectius, crear confiança entre els i les alumnes, millorar la convivència i entre tots i totes trobar solucions al problema que hi havia, per d’aquesta manera millorar les seves relacions interpersonals a través del diàleg i la participació. Se’ls va plantejar que el cercle és un petit món que ens ajuda a fer més fort el grup, i entre tots i totes es va tractar de crear una muralla per tal de reparar les esquerdes que havien anat sortint.
Es va fer seure els i les alumnes en cercle i se’ls van plantejar unes normes bàsiques de funcionament: s’ha de parlar per torns, hi ha un objecte que es va passant d’alumne a alumne i només parla qui el té, tothom té dret a no parlar, no s’insulta ni s’agredeix verbalment, els qui no parlen escolten amb respecte i esperen el seu torn, i es parla de forma seqüencial. També se’ls va dir que cada vegada que la tutora digués una paraula clau havien de canviar de lloc.
El primer cercle es va fer amb un grup més reduït d’alumnes. En aquesta primera sessió se’ls van plantejar primer preguntes més properes a ells i elles i més allunyades del problema, i a poc a poc les preguntes que se’ls formulaven tenien més relació amb el conflicte. Es va començar, per exemple, demanant-los explicar algun moment feliç de la seva vida, alguna cosa que els fes posar tristos o tristes, que els fes por…, i es va acabar amb preguntes com: «Alguna vegada t’han fet alguna cosa dolenta?», o «Alguna vegada t’han fet alguna cosa que no t’ha agradat o alguna cosa que t’hagi resultat humiliant, a l’escola?», entre moltes altres preguntes.
A partir d’aquí els i les alumnes van contestar quan els tocava. El resultat d’aquest primer cercle va ser molt positiu, ja que van sortir moltes coses, relacionades o no amb el conflicte que es volia tractar, però la gran majoria molt personals i íntimes dels i de les participants. La valoració que es va fer de l’experiència va ser molt bona.
Al comprovar que els i les alumnes s’havien quedat amb ganes de parlar més i seguir compartint experiències, i veient que era una molt bona manera de fomentar l’autoconfiança i la confiança en els i les altres, es va decidir fer un altre cercle restauratiu amb cadascuna de les classes de sisè, per tal de seguir treballant el problema i entre tots i totes poder trobar solucions.
En aquest segon cercle se’ls van plantejar preguntes que feien més referència al conflicte en concret, però que van donar peu a respostes que tenien relació amb altres conflictes o amb problemes que els i les alumnes en particular havien tingut al llarg de la primària. Per exemple: he fet mal alguna vegada a algun dels meus companys, a qui i per què? Estic penedit d’haver fet això? Ho he fet per agradar a algú o per ser amic d’algú? M’he vist obligat a fer-ho? Què puc fer per arreglar aquesta situació o intentar que aquesta persona es torni a sentir bé? Estic disposat a fer-ho? Em sento bé després de parlar d’aquest tema i dir el que penso? Com es deu sentir aquesta persona? M’agradaria que em fessin això a mi? Com actuaria si em passés a mi?
Moltes de les respostes tenien relació amb el conflicte que es volia treballar a l’aula, i molts i moltes companyes es van adonar que el que estaven fent no estava bé, que la companya no s’ho mereixia, i alguns inclús van arribar a demanar-li disculpes davant de tots els companys. Però hi va haver altres respostes relacionades amb altres problemes i situacions que no tenien res a veure amb aquest conflicte i també va ser molt positiu, perquè es van poder treballar i compartir entre tots i totes, cosa que va fer que la relació de confiança entre els i les alumnes de la classe es reforcés.
Després de dur a terme aquestes dinàmiques es va arribar a la conclusió que els cercles restauratius són una molt bona activitat per reforçar la convivència, augmentar la confiança entre els membres del grup i en un mateix, fomentar l’empatia i construir unes relacions més positives. I que no és necessari que sorgeixi un gran problema per treballar-les, ja que amb els cercles es poden millorar les relacions interpersonals a través del diàleg, reforçant la igualtat entre els membres del grup, donant l’oportunitat d’escoltar i ser escoltats i proporcionant seguretat i confiança en un mateix i en els altres.
Per cloure
La vida a l’escola, els conflictes i problemes que hi neixen haurien de ser un banc d’exemples per treballar continguts i competències democràtiques. El cas que acabem d’exposar no és ni el primer ni l’únic dels que succeeixen a les escoles. L’alternativa que vam desenvolupar va ser efectiva, però probablement es podria haver programat, al marge de l’assetjament, com un dels reptes que té l’escola per formar les competències democràtiques de l’alumnat.
La proposta de competències per una cultura democràtica del Consell d’Europa (2016)1 obre un enorme camp de possibilitats per combinar vivències i situacions reals d’aula, d’escola i del context social amb els coneixements, els valors, les actituds i les aptituds que es poden desenvolupar a les diferents àrees de coneixement, i en concret a Coneixement del medi social:
| Valors | Actituds |
| Valoració de la dignitat humana i dels drets de l’home
Valoració de la diversitat cultural Valoració de la democràcia, de la justícia, de l’equitat, de la igualtat i de l’Estat de dret |
Obertura a l’alteritat cultural i a les conviccions, visions del món i pràctiques diferents
Respecte Esperit cívic Responsabilitats Sentiment d’eficàcia personal Tolerància de l’ambigüitat |
| Aptituds | Coneixement i comprensió crítiques |
| Aprenentatge autònom
Capacitats d’anàlisi i de reflexió crítica Escoltar i observar Flexibilitat i adaptabilitat Aptituds lingüístiques, comunicatives i plurilin-gües Cooperació Resolució de problemes |
Coneixement i comprensió crítica d’un mateix
Coneixement i comprensió crítica de la llengua i de la comunicació Coneixement i comprensió crítica del món: política, drets de l’home, cultura o cultures, religions, història, mitjans de comunicació, economies, medi |
Molts d’aquests aspectes van sorgir durant el conflicte, i en especial en els cercles restauratius. No es van, però, treballar amb la intensitat amb què s’hauria pogut fer si els haguéssim programat prèviament com a temes controvertits dins del programa de Coneixement del medi social. Són temes que afecten la vida a l’escola però que també afecten les nostres societats. L’escola ha d’intentar formar els i les alumnes per evitar que siguin ciutadans i ciutadanes que assetgin aquelles persones que siguin diferents, que no pensin igual i, també, per saber què han de fer davant possibles assetjaments d’altres persones que no pensin ni siguin iguals que ells o elles. Ensenyar els drets humans, ensenyar a participar democràticament, ensenyar a debatre i a dialogar són objectius que es poden aprendre a partir de les vivències i dels coneixements, dels problemes, dels conflictes i dels temes controvertits.
LAURA PAGÈS BOUZAS
Escola Bac de Roda, Barcelona
