D’acord amb el principi d’escola inclusiva, tot l’alumnat té dret a rebre una atenció educativa adequada, amb un especial èmfasi en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), amb la provisió dels suports complementaris que requereixin, d’acord amb les seves necessitats concretes.
La Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 preveu que “els estats membres han de respectar els drets enunciats en aquesta convenció i assegurar-los a tots els infants sota la seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares o dels seus tutors legals”.
També reconeix específicament el dret de tots els infants i adolescents, sigui quina sigui la seva condició, a l’educació en igualtat d’oportunitats i al màxim desenvolupament possible a través del sistema educatiu i també el deure de les administracions públiques de proporcionar als infants amb discapacitat aquestes oportunitats de ple desenvolupament mitjançant l’atenció especial de les seves necessitats educatives. La mateixa Convenció recorda el dret dels infants i joves amb discapacitats a rebre atencions especials que els garanteixin una vida plena i respectable, en condicions que li assegurin dignitat, autonomia i participació activa en la comunitat.
Des d’aquesta proposta de compromís per una escola per a tots, es plantegen pistes de reflexió que assegurin autèntiques escoles inclusives per garantir la presència, la participació i el progrés dels alumnes. És per això que caldrà reflexionar en alguns aspectes clau com:
La planificació centrada en la persona (l’alumne és el centre de l’aprenentatge) constitueix, certament, un dels eixos bàsics de l’atenció (O’Brien, 2014). La planificació centrada en la persona representa una manera d’entendre l’atenció dels alumnes sense exclusió per les condicions personals i, al mateix temps, una manera concreta de dur a terme aquesta atenció. Es tracta d’un conjunt d’eines i enfocaments que ajuden als alumnes a pensar sobre el que és important en les seves vides presents i futures. La planificació s’ha de fer amb l’alumne i amb el suport i participació de totes aquelles persones que són importants en la seva vida (Holburn, Gordon, Vietze, 2007).
Un model d’aprenentatge i de qualitat basat en els resultats personals i en els suports individuals. Aquests dos conceptes representen un punt central en l’atenció actual per a tots els alumnes sense exclusió. La qualitat de vida està estretament relacionada amb l’assoliment de resultats personals valuosos. En canvi, no està subjecte exclusivament als processos i accions que desenvolupen els serveis i els docents, sinó essencialment a l’assoliment d’aquells resultats que es consideren personalment rellevants (Gardner i Carran, 2005). Uns resultats que podrien vincular-se a les vuit dimensions de qualitat postulades per Schalock (Schalock, 2010). Pel que fa a la qualitat de vida dels alumnes en edat escolar, és important posar en relleu la satisfacció, l’èxit i la valoració personal i social. Uns factors que contribueixen de manera directa amb els resultats acadèmics. De fet, no és possible parlar de qualitat de vida i de resultats personals valuosos sense prestar una atenció especial els resultats acadèmics. La recerca mostra evidències cada vegada més sòlides sobre les possibilitats d’aprenentatge dels alumnes amb discapacitat i molt concretament dels alumnes amb les discapacitats més greus. Cal, doncs, que es duguin a terme canvis organitzatius i de pràctiques en les àrees d’alfabetització, d’aprenentatge de la lectura, de les matemàtiques, de l’ensenyament de la ciència, de l’autodeterminació i de les habilitats de la vida diària, entre d’altres (Browder i Spooner, 2014; Hudson, Browder, i Wood, 2013). Les limitacions en el funcionament, enteses com la discrepància entre allò que l’alumne pot fer i allò que desitja o li demana el context, només es poden equilibrar amb una provisió adequada i ajustada dels suports individuals necessaris per garantir la seva participació. D’aquesta manera, els resultats personals i la provisió dels suports necessaris representa una nova perspectiva de treball, dirigida especialment a la millora de la qualitat de vida dels infants i joves (Thompson, Wehmeyer, i Hughes, 2010).
Una educació basada en l’accés al currículum ordinari i l’adquisició d’habilitats funcionals i pràctiques. El camp de l’educació dels alumnes amb NESE ha passat per diverses perspectives en relació amb el que poden aprendre i al que cal ensenyar-los. En aquest sentit, cal identificar durant l’edat escolar dels alumnes amb discapacitat, quins són els àmbits i dimensions i també els indicadors específics que haurien de garantir la qualitat de vida i l’assoliment de resultats personalment valuosos i que, en conjunt, afectin de manera positiva el seu funcionament. Així doncs, sembla força evident que la inclusió escolar i comunitària és un principi clau de l’atenció als alumnes amb NESE. Schalock i col. (2007) afirmen de forma clara que la vida comunitària constitueix un indicador de qualitat. A mesura que es fa més real la presència en la vida comunitària, a les escoles i als llocs d’entreteniment, es presenta la necessitat i el repte d’avançar cap a una inclusió escolar i social més àmplia i real.
Respecte i autodeterminació. L’autodeterminació constitueix un dels dominis bàsics de la qualitat de vida i s’han de fer esforços per promoure el seu ús i aprenentatge dels tots alumnes amb NESE, i així assolir resultats escolars, comunitaris i socials significatius. L’autodeterminació es defineix com una combinació d’habilitats, coneixements i creences que permeten que l’alumne pugui mostrar una conducta dirigida cap a objectius i que sigui autoregulada i autònoma.
L’aplicació de bones pràctiques i pràctiques basades en l’evidència. Per a una bona atenció i educació dels alumnes amb NESE cal promoure l’ús i l’avaluació de bones pràctiques que incloguin els resultats de la recerca. D’acord amb les pràctiques que es puguin documentar com a més efectives es podran prendre decisions sobre l’ús i aplicació les millors propostes educatives per a tots els alumnes de forma equitativa i responsable.
La participació i el suport a les famílies. Són un element crític que ha d’incorporar-se en el procés educatiu al llarg de la vida. En aquest sentit, cal assegurar el seu paper com agents actius del procés d’aprenentatge dels nens per raons diverses. Tant pel que fa a la planificació dels objectius d’aprenentatge com en l’aplicació de suports i mesures universals, addicionals o intensives. Des d’aquesta visió col·laborativa entre l’escola i la família, es promourà un autèntic motor de canvi educatiu i d’aplicació de suports en els diferents contextos de l’alumnat.
El paper dels docents que eduquen i els suports als alumnes són l’element clau en el compliment del desenvolupament del benestar social personal i d’aprenentatge de tots els alumnes.
Nogensmenys, la formació i preparació dels docents, la promoció de l’empoderament i del control en la presa de decisions i la participació en els òrgans de gestió fan possible un compromís més gran, una satisfacció laboral més alta, una disminució de l’estrès i, en conseqüència, una millora en l’aprenentatge i el desenvolupament de tots els alumnes sense exclusió. Els docents són els protagonistes i agents de canvi de les millores que es proposen. El seu compromís i preparació i la seva visió són i han de ser una font per progressar en la millora continua.
Alba Cortina Serra
Directora Serveis Educatius – AMPANS
https://ampans.cat/serveis-educatius/
acortina@ampans.cat
Twitter: @AlbaCortina, @Ampans
