Lóczy aquí

Lluny de la imitació. No es tractava de copiar. No volíem ni podíem imitar. La realitat de Lóczy –un centre amb infants sense família o amb famílies que no poden atendre’ls, una llar per a les 24 hores del dia– en certa manera dista molt de la nostra: unes escoles infantils on cada nen té la seva família i la seva vida, i on passa unes hores en companyia d’altres infants i d’altres adults. Es tractava d’entendre els principis, captar-ne l’essència i transmetre-la a les mestres, és a dir, una vegada assumits els criteris i les raons que els fonamenten, cadascú els pot incorporar a la seva realitat de la manera més personal i propera possible. El resultat no és, per tant, l’homogeneïtat.

L’entroncament amb la nostra història. L’alta consideració de la infància al nostre país s’havia posat de manifest en diverses circumstàncies i moments històrics, com ara al primer terç de segle XX, en el qual es fa evident el moviment de renovació pedagògica, segat durant els quaranta anys de dictadura. En la posterior reaparició del moviment de renovació pedagògica, que reneix des de la clandestinitat fins a arribar a l’oficialitat en els últims trenta anys del segle, es troba amb una altra realitat que també pren en consideració la infància amb tota la seva vàlua.

L’encaix amb la nostra realitat. Al nostre país, el pas de la concepció assistencial de «guarda» d’infants menors de tres anys en institucions denominades guarderia al concepte d’educació dels infants des del moment del naixement és una realitat que es fa evident als anys setanta, amb la creació d’escoles infantils que tenen com a objectiu el desenvolupament global de la infància. Són escoles creades per iniciativa de pares i de mestres, la majoria en règim cooperatiu, amb voluntat de ser escoles públiques i amb una clara finalitat educativa. A aquesta realitat es van incorporant els coneixements que ens aporten la ciència –la pedagogia, la psicologia, la neurologia– i el saber, especialment un saber fer que extraiem de noves realitats d’avantguarda amb les quals prenem contacte: les escoles infantils de Reggio Emilia, amb el seu ideòleg, Loris Malaguzzi, o l’enfocament holístic de la professora Elinor Goldschmied. L’elaboració del pensament i la seva aplicació pràctica és un treball conjunt amb les mestres i els mestres de les escoles infantils.

En aquest moviment de renovació pedagògica és on s’inscriu la incorporació del pensament de Lóczy a l’Associació de Mestres Rosa Sensat com a promotora de la formació permanent, i en un conjunt de mestres que reben aquesta formació, procedents de més d’un centenar d’escoles infantils.

Procés de construcció i de  reconstrucció. En la formació permanent de mestres de la primera infància, Rosa Sensat considera essencial la incorporació dels principis de Lóczy. Tot i ser uns principis plenament assumits, però, la seva introducció a la nostra realitat en demana una reconversió per les diferències inherents a la mateixa essència de les dues institucions.

El coneixement de Lóczy ens exigeix un cert canvi de mentalitat, que no resulta fàcil pel fet que:

  •     Rosa Sensat treballa en la formació de mestres d’escoles, no d’orfenats o maternitats, la qual cosa implica involucrar en el procés de comprensió dels principis i en el canvi d’actituds no només les mateixes mestres sinó també les famílies, els pares i mares, com a agents educatius que influeixen sobre els infants al mateix temps que l’escola i encara amb més incidència.
  •     La formació que ofereix Rosa Sensat ha d’arribar a un gran nombre de professionals radicats en centres diferents, cadascun amb la seva idiosincràsia i les seves peculiaritats. I a més es tracta d’una formació «permanent», no inicial, voluntària per part dels assistents i de curta durada.
  •     El canvi de mentalitat comporta un canvi d’actituds i, com a conseqüència, canvis organitzatius i de funcionament dels centres. Les persones sobre les quals recau la formació pertanyen a institucions diverses, que al seu torn depenen d’administracions diferents, sobre les quals Rosa Sensat no té possibilitat d’influència o d’accés directes. D’aquí la laboriositat del procés i la seva lentitud.

En conjunt estem parlant de l’expansió, una mica difusa, d’uns principis que comporten una acció concreta a una xarxa extensa de persones, el resultat de la qual, per la seva amplitud, és difícil d’identificar.