La Gisela Colell és formadora i coordinadora del bloc “I ara què? Girar l’escola de les emocions a l’aprenentatge” de la 55a Escola d’Estiu. Una formació basada en el cos, el moviment i les emocions, que lluny d’aturar-se per la impossibilitat de treballar en grups grans i en un espai compartit, ha adquirit una rellevància singular en un moment en què la cura del benestar físic (la respiració, la meditació o la consciència corporal) han estat molt importants durant els mesos de confinament. Com podem adaptar els continguts a unes circumstàncies tan excepcionals i què en poden treure els infants i joves, però també els equips de mestres?
Parla’ns de la formació. En què consisteix i què hi trobaran les persones assistents?
La formació parteix del cos i l’hem pensat amb la idea d’una escola que sigui més global i on l’aprenentatge també tingui en compte la corporeïtat, el moviment, la relació i la paraula, no només el que és cognitiu. Ara bé, amb la irrupció de la crisi de la COVID ho hem adaptat, no només per aprendre i desenvolupar-nos millor fent servir el cos sinó per tornar a l’escola després de tot el que ha passat (dols, emocions diferents, vivències familiars…).
Hem de pensar com rebem a aquests alumnes a l’escola. El cos, el moviment i la paraula ens podem ajudar molt perquè no sigui una escola només per recuperar el temps perdut, fer moltes fitxes i molts aprenentatges acadèmics sinó que ens serveixi per retrobar-nos d’una manera sana.
El cos, el moviment i la paraula ens podem ajudar molt perquè no sigui una escola només per recuperar el temps perdut sinó per retrobar-nos d’una manera sana.
Com treballareu això amb mestres i docents precisament a través de la càmera?
Ens hem hagut d’adaptar però és més senzill del que sembla perquè no serà una formació només teòrica. Hi ha una base teòrica, és clar, d’entendre i compartir amb el grup la importància d’incorporar i tenir en compte el cos i el moviment a l’escola (cosa que sovint no fem perquè estem moltes hores asseguts a una cadira) però sobretot que, a més d’entendre-ho , ho puguem fer vivencial.
Farem moltes dinàmiques que ara han passat a ser individuals i no de grup com fins ara però que incorporen parts de moviment, per petites que siguin (treballar la respiració, fer meditacions, automassatge…). També inclou altres parts de moviment que, encara que estiguem soles a casa, ens permetran relacionar-nos amb l’espai, les parets, la música… Ho anirem combinant, la vivència pròpia del cos i la reflexió conjunta per preguntar-nos com ho podem aplicar a la classe, quins alumnes tenim, què volem treballar… Tant si al setembre es poden tocar entre ells o no. Donarem eines per a les dues situacions.
Com pot beneficiar l’aposta pel moviment i la consciència corporal després d’un període de confinament i manca de contacte físic?
És una formació especialment necessària no només per qui treballa amb infants o joves, sinó per a qualsevol persona adulta, per a posar en pràctica tant amb mestres com amb alumnat. Primer perquè si el mestre que està guiant i atenent al grup no ha tingut una vivència del seu propi cos o moviment, és molt difícil creure-ho i que ho pugui portar a terme. I en segon lloc perquè estem amoïnats pels infants però els mestres també hem viscut situacions d’estrès, situacions personals complicades, dols…
Hi ha el món de fora però també el de dins, i potser hem d’estar a un espai molt petit però el nostre món interior és un univers.
Pensem per exemple que els infants o joves que prèviament al confinament tenien una escolta del seu cos, sabien com moure’s per poder canalitzar les seves emocions, fer un ús de la paraula per demanar què necessitaven… possiblement ho han tingut més fàcil, tot i que cada situació familiar és diferent i no sempre és agradable i tranquil·la. Però si la situació de partida no era aquesta, els continguts són especialment importants per aprendre, desenvolupar-se i relacionar-se, sobretot en moments de confinament, en què no sabem si hi haurà un rebrot i hem d’estar encara força temps a casa.
Hi ha el món de fora però també el de dins, i potser hem d’estar a un espai molt petit però el nostre món interior és un univers. Podem estar tranquils, la nostra respiració ens ajuda… Tots aquests aspectes són els que anirem treballant.
Nosaltres hem tingut experiències durant aquests mesos d’acompanyament en formacions en línia similars i ha estat diferent però en cap cas una experiència dolenta. Hem trobat moltes coses noves a fer i noves maneres d’investigar amb el cos i l’espai, però no hi estem acostumats i això sempre fa por. Som molt mediterrànies i ens agrada el grup i la interacció, que és importantíssima!
És un aprenentatge en part imposat, però del que podem aprendre moltes coses.
Exacte. En part durant aquest temps ens hem adonat que des de la solitud no estem soles, tenim el nostre cos que es mou i la capacitat de raonar i parlar. Aquestes serien les tres coses importants a treballar: cos, moviment i paraula, que ens permet gest, emoció, respiració i comunicació.
Des d’aquí es pot desplegar el joc, el moviment espontani, l’expressió, la consciència corporal i de l’espai… Es pot fer a través de moltes disciplines, però a totes es treballa el mateix: el moviment, la imaginació… i també el silenci! Un gran tema a tractar. Sempre estem exposats a moltes coses a l’escola i aquests dies hi ha hagut més quietud i silenci, i tot això també hem de poder-ho portar i tractar a l’escola.
