OPINIÓ
El dissabte 22 de juny la gran imatge en portada d’un diari ens sorprenia amb una notícia positiva i agradable. Anatolio Alonso, un noi de 18 anys, havia tret la nota més alta a la selectivitat de la Comunitat de Madrid. Possiblement no hauria estat notícia rellevant si el 9,95 a la selectivitat no hagués estat acompanyat del que aquest jove simbolitza, el compromís en defesa de l’escola pública de tots i per a tots.
Són dues les raons que en aquest darrer número de curs ens fan parlar d’Anato: la joventut i el compromís cap a l’escola pública.
La tònica general dels mitjans de comunicació s’aferra a transmetre una imatge negativa de la joventut. Ara Anato, jove responsable, coherent i compromès, ha fet visible que com ell hi ha milers de joves que lluiten per una societat més justa. Amb la voluntat i l’orgull de mostrar-se com un jove com la majoria, que compagina amb harmonia la vida social, l’oci i l’estudi.
També, i de manera especial, aquest curs que ara acaba els mitjans de comunicació s’han dedicat a desprestigiar de manera sistemàtica l’escola pública. En aquest aspecte la imatge d’Anato és també agradablement positiva, per la fermesa amb què defensa l’escola pública: “És on m’he criat i m’he format. Aquí es veuen persones que potser no són brillants com en el batxillerat d’excel·lència, però així és la societat.”
Així doncs, gràcies Anato, perquè ens ajudes a finalitzar el curs amb esperança.
