Inma Adell: “La inclusió implica que tothom aprengui”

Inma Adell és pedagoga i coordinadora per segon any consecutiu del bloc sobre inclusió de l’Escola d’Estiu. En aquesta 55a edició volen continuar i consolidar els aprenentatges al voltant del concepte d’inclusió, partint d’una premissa senzilla però incòmoda perquè interpel·la a tota la comunitat educativa: inclusió implica que tothom aprengui, sigui quin sigui el punt de partida, circumstàncies o interessos. Com podem fer-ho possible?

 

Segon any que participeu en l’Escola d’Estiu amb una formació centrada en la inclusió i en trencar mites.

Sí, és una formació que ja vam començar l’any passat, que es diu Inclusió: mite o realitat. L’any passat portava per nom “reflexionem per a fer-la possible” i aquest any és “cap al disseny universal de l’aprenentatge”. El nostre propòsit és reflexionar conjuntament per trencar mites, com diu el títol, perquè sovint se’n té un concepte equivocat.

 Potser el primer mite a trencar és que la “inclusió” no és per a tots els mestres ni tots els infants? 

Quan parlem d’inclusió ens sembla que tothom comparteix una idea però després de parlar-ne constatem no tothom ho entén de la mateixa manera. Per a nosaltres la inclusió implica que tothom ha d’aprendre i per tant,tot mestre o docent ha de poder crear contextos d’aprenentatge per a tothom. Inclusió és fer possible que hi hagi una sola escola, o escoles equivalents. Volem fugir de la diversificació, entesa com a segregació o agrupaments per diferències o necessitats individuals i entendre que totes les persones són diferents, i per tant tothom aprèn de manera diferent, i que podem tenir diferents intel·ligències, necessitats o propòsits.

La inclusió implica que tothom aprengui i per tant, tot mestre o docent ha de poder crear contextos d’aprenentatge per a tothom.

Parlem sobre el Disseny Universal de l’Aprenentatge, concepte que dóna nom a la formació.

És una bastida de pensament, una estructura que permet sistematitzar la necessitat de dissenyar contextos d’aprenentatge que siguin el més universal possible i que dóna cabuda a la majoria d’aprenentatges de la majoria d’infants que estiguin a les nostres aules. I això significa pensar abans d’actuar. Com a mestres o docents sovint ens hem acostumat a passar a l’acció o a donar importància al què aprendran els alumnes, i com ho farem perquè tinguin uns continguts. En aquest pensament deixem fora moltes diversitats. Pensar com aprenen i per què necessiten aprendre de diferents maneres, tenint en compte la part emocional, que normalment es té oblidada, i com posar-ho en pràctica. Busquem la motivació i aquesta ha de venir a través del vessant emocional de l’aprenent.

Busquem la motivació i creiem que aquesta ha de venir a través del vessant emocional de l’aprenent.

Per tant, no es tracta només de pensar en les capacitats de cadascú sinó en els interessos?

Exacte. Si a l’aprenent no li interessa, sigui quin sigui el motiu o tingui o no una discapacitat, no aprendrà. Reproduirà, aprendrà de memòria, però res més. Treballarem les eines per fer-ho possible, és a dir, tota una part de capacitació i de significació dels aprenentatges des de la necessitat de dissenyar aquest per què, aquesta part emocional on tothom tingui cabuda.

El perquè és el propòsit, el com es creen aquests contextos on tothom tingui cabuda i el què no són tan importants són els continguts que programem sinó la revisió del què han après els alumnes: el feedback. Això ens porta a canviar totalment la mirada, l’important és què ha après cadascú, els nous aprenentatges adquirits, que per cada alumne seran diferents. És revertir el que estàvem fent fins ara: partíem del paradigma del poder del docent o mestre per decidir quins aprenentatges han d’aprendre els alumnes, i aquí decidim com creem uns contextos d’aprenentatge i al final són ells qui ens han de dir el què han après gràcies a aquests contextos.

Treballarem la identitat de gènere, de pertinença i la de donar valor a la persona i ser més que estar.

Com s’aconsegueix això?

Per a poder visualitzar la importància d’aquest concepte d’inclusió, que ja hem dit que no tothom l’entén igual, cal compartir llenguatges. També treballarem un altre mite que és el de la identitat, i ho farem treballant amb els eixos de l’Escola d’Estiu: parlarem de la identitat de gènere, de pertinença i la de donar valor a la persona i ser més que estar. Podem tenir molts alumnes estant a classe però hem de canviar la mirada i veure què i qui són. 

Per a això és imprescindible aquest acompanyament emocional. Molts docents donem per obvi que les emocions són importants però no sabem com abordar-ho ni aplicar-ho, i és importantíssim per tenir cohesió, convivència a l’aula, al centre i entre el grup de companys.

Per tant i en síntesi, treballarem aquestes tres bastides del perquè, el com i el que aprenen els alumnes, a partir d’aquests tres conceptes o mites: inclusió, identitat i acompanyament emocional.

Podem tenir molts alumnes estant a classe però hem de canviar la mirada i veure què i qui són. 

 

Les persones que ja van fer l’any passat la formació també s’hi poden apuntar?

Sí, perquè no només canvia el contingut sinó el format i context. Hi ha molts factors completament diferents, i venim a consolidar la bastida del Disseny Universal de l’Aprenentatge com a resposta efectiva i possible perquè tothom tingui la possibilitat d’aprendre. Volem consolidar-ho, cosa que ja vam treballar l’any passat, però els contextos que crearem per aprendre i per aplicar-la són diferents.

Les circumstàncies han canviat i el vessant del ser que per a nosaltres és tan important el buscarem des de la virtualitat i sabem que el repte és major.

Alhora les participants experimentaran en primera persona el context, les dificultats i oportunitats i es generaran preguntes que només podien sorgir amb tanta força en un context com l’actual, pel que té a veure, per exemple, amb la bretxa tecnològica. Tindrem molt en compte aquesta part de desigualtat i d’eines per arribar a tothom, perquè potser la situació de l’alumne ha canviat o la virtualitat genera una desigualtat que a l’aula no hi era.

Intentarem que la formació sigui un modelatge perquè s’emportin moltes estratègies i tècniques.

El context ha canviat per a tothom i el futur és incert. Treballareu també per seguir aprenent i treballant a través de la pantalla?

Sí, i tant. Molts mestres creuen en la incapacitat de fer classes que puguin arribar als seus alumnes des de la virtualitat. Volem donar estratègies perquè aquells que puguin fer-ho trobin una formació adaptada que pugui ser rica i que generi un bon feedback amb els alumnes. Intentarem que la formació sigui un modelatge perquè s’emportin moltes estratègies i tècniques per a portar-ho a terme si cal en el futur, i per saber com arribar a tots els alumnes. Les videotrucades o eines digitals són un instrument més, un mitjà, però la finalitat és crear bons espais de reflexió i de convivència on tothom hi pugui participar.

Potser aquesta situació ens fa reconèixer més directament problemes que a l’aula eren menys evidents?

És possible. Aquesta bretxa digital no és una necessitat individual, sinó de context. A la classe, a l’aula, també hi ha moltes barreres de context que fa que els alumnes no puguin accedir a l’aprenentatge i aquestes són invisibles, però són un gran percentatge del fracàs escolar.

 

Inclusió, mite o realitat? Cap al Disseny Universal de l’Aprenentatge

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!