Joan Pagès Blanch

Font imatge: UAB

El proppassat 2 de juny ens va deixar el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del consell de redacció de la revista Perspectiva Escolar, que edita l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Joan Pagès Blanch (Sant Pere Pescador, 1947 – Barcelona, 2020).

Joan Pagès havia estudiat Magisteri i es va llicenciar en Filosofia i Lletres (Història Moderna i Contemporània), va fer de mestre d’escola i de professor d’institut, però des de l’any 1977 ha estat professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma, on es va doctorar en Ciències de l’Educació, amb una especial dedicació a la formació inicial i permanent del professorat. Al llarg de tots aquests anys ha estat degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i cap del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i les Ciències Socials en diverses etapes.

Ha dirigit 42 tesis de doctorat i ha estat un referent, tant en docència com en recerca, en l’àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials, un camp relativament nou que es va haver d’anar obrint camí entre especialitats més consolidades, i on la contribució de Joan Pagès ha estat cabdal. Ho proven les seves nombrosíssimes publicacions (articles, llibres, capítols de llibres, etc.) i les quantioses estades a l’Amèrica Llatina, on Joan Pagès ha estat un autèntic referent, com ho testimonia el llibre Contribuciones de Joan Pagès al desarrollo de la didàctica de las ciencias sociales, la historia y la geografía en Iberoamérica, publicat el 2018 i coordinat pels professors M.A. Jara i A. Santisteban.

Joan Pagès, però, no ha estat un acadèmic a l’ús, d’aquells que es miren el món i l’educació des de la llunyania de la seva càtedra, sinó que mai va descuidar el seu compromís amb la renovació pedagògica, amb les escoles i instituts, i amb la lluita per un món més just i solidari. Des dels anys de la transició fins al final dels seus dies ha estat un home fidel al socialisme democràtic, representat pel Partit dels Socialistes de Catalunya, malgrat tots els avatars pels que ha passat i que no han fet trontollar les seves conviccions més profundes de servei a les classes populars i d’adhesió a les formes enraonades, de consens, per avançar cap a una societat més justa.

Pel que fa a la renovació pedagògica, Joan Pagès ha estat un mestre cent per cent Rosa Sensat. Va veure néixer l’Associació quan ell era tot just un estudiant de magisteri, però se’n va enamorar de manera immediata i tan aviat com va poder es va integrar en el grup de treball de Ciències Socials, al costat de gent com Montserrat Casas, Pilar Benejam i altres. Tant és així, que el gener de 1976, quan feia de mestre a l’escola Princesa Margarida, ja va publicar el seu primer article a Perspectiva Escolar, dins del monogràfic Les Ciències Socials a l’escola; un article titulat Les societats esclavistes, una unitat didàctica per a sisè d’EGB, un tema –escriu- que “té per finalitat que els alumnes puguin entendre el present a través del passat, fins i tot el més remot”. Un objectiu que ha romàs permanent al llarg de tota la seva trajectòria. 

Després d’aquest, n’han vingut molts més d’articles publicats a la revista de Rosa Sensat i ha format part del seu consell de redacció des del llunyà 1998 fins avui. El darrer article és ben recent, del març passat, era un comiat i tenia un cert to testamentari. Hi deia coses com aquestes: “Toca donar pas a les noves generacions perquè construeixin la Perspectiva del que queda del segle XXI. Probablement fa temps que m’hauria d’haver retirat per donar pas a gent més jove i amb noves idees. Però no ho vaig fer… Probablement perquè encara em quedaven coses per dir i per fer. Potser perquè encara creia en el sentit originari de la revista com a portaveu dels mestres i de les mestres que aposten per la innovació des de la seva pràctica, des del dia a dia de les seves aules… La renovació necessita mitjans per poder fer-se sentir, però també necessita idees que li donin sentit sense renunciar a aquells principis que han fet de Rosa Sensat, dels MRP, de Perspectiva, projectes creïbles i útils per a la pràctica docent… Jo seguiré pensant, amb nostàlgia per un passat viscut intensament, com puc ajudar en aquest nou camí des de la meva perspectiva”.

Aquests darrers temps han estat especialment convulsos al nostre país i, des de Perspectiva, hem procurat fer una mica de llum i de costat als mestres per mirar de clarificar les idees i contribuir a que les seves pràctiques quotidianes responguessin a uns principis ètics irrenunciables, a un respecte profund per a tots i cadascun dels infants i joves, a la voluntat de fer comprensible la complexitat i de construir personalitats lliures i responsables. En aquesta tasca, les aportacions de Joan Pagès han estat essencials, com queda prou palès en els darrers monogràfics que va coordinar: L’ensenyament de la política (2017); Pensament crític (2018); i Temes controvertits (2019). En tots ells s’hi manifesta de manera diàfana el seu pensament i la seva visió de la funció de l’educació escolar en el món d’avui.

Escriu el 2017: “Reivindicar la necessitat de reforçar l’ensenyament de la política democràtica, de tornar-la als a i a les habitants de la polis perquè puguin decidir lliurement el seu futur i el futur del món vol dir oferir les eines perquè els i les estudiants d’avui puguin, si ho consideren convenient, construir un altre món”. I el 2018: “Avui l’increment de la informació, el poder de les tecnologies de la comunicació i de les xarxes socials fa, sens dubte, molt més urgent que els centres educatius posin èmfasi en la formació del pensament i, en particular, del pensament crític. És a dir, d’aquell pensament que ha de permetre a la ciutadania emetre judicis amb coneixement de causa, amb arguments. Que li ha de permetre analitzar i interpretar el que està passant al món i decidir com pot intervenir per ajudar, amb altres persones, a resoldre els problemes i les injustícies”. O el 2019 (amb Antoni Santisteban): “No hi ha dubte que per al desenvolupament de les competències socials i ciutadanes… treballar amb temes controvertits a les aules és imprescindible. Els problemes o els conflictes socials, la seva interpretació i la prospectiva de futur, són el contingut i el mètode per a una educació per a la justícia social, per a l’educació d’una nova ciutadania sense por a la llibertat, per educar en la controvèrsia des del respecte a la pluralitat, per construir una nova cultura democràtica basada en el diàleg i el raonament”.

El Joan Pagès que he conegut i tractat al consell de redacció de Perspectiva Escolar ha estat un exemple d’honestedat personal i professional, de llibertat de pensament i de sinceritat, de voluntat d’acord des de les conviccions de cadascú, de compromís amb Rosa Sensat i amb els mestres i professorat en general, de treball incansable malgrat l’edat, el cansament, els viatges i les tasques universitàries, d’estimació profunda per la feina d’educar i de formar educadors, i de l’anhel permanent i indestructible per fer un país i una societat més justos, més lliures i més de bon viure per a tothom. Una sort haver pogut treballar i aprendre al seu costat!

 

Xavier Besalú

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!