El dissabte 11 de gener vam realitzar la jornada “Mirem la infància. Reflexions pedagògiques piklerianes” en col·laboració amb l’Associació Pikler Catalunya-Balears. Durant tot un dia, vam reunir a més de 100 mestres implicats en la infància i interessats amb el mètode Pikler.
Eszter Mozés, Sonia Kliass, Helena Herrán, Alidé Tremoleda i el Seminari de reflexió Pikler de l’A.M. Rosa Sensat van ser les protagonistes d’una jornada en què es va debatre sobre temes de gran rellevància educativa com: el paper de l’adult en l’educació dels infants, les necessitats dels infants –l’alimentació, la higiene, el descans– i l’impacte que aquestes tenen sobre les seves capacitats, el vincle entre els i les mestres i els nens i nenes, entre altres.

Els adults moltes vegades volem tenir el rol de protagonista en comptes de centrar-se a guiar i acompanyar l’infant. Cal parar, mirar, escoltar. No sempre s’ha de dirigir i estimular. Com a adults volem transmetre els nostres coneixements a les noves generacions, però cal tenir en compte com toquem, com actuem.
No hem de renunciar a transmetre les nostres experiències, però hem d’aprendre com fer-ho.
Ens hem de posar al seu costat i acompanyar l’infant amb el nostre coneixement. Per això és important la construcció d’un vincle segur en l’àmbit professional: amb la presència de l’adult, atenció individualitzada, acompanyament emocional i tenint en compte el procés de familiarització.
L’autonomia de l’infant no és un deure, no és una exigència, és un respecte.
Encara que aquesta no té un valor per si mateixa, sí que passa a tenir valor quan aporta qualitat de vida al nen o nena. A més, encara que es vol seguir una actitud no intervencionista, l’adult cal que estigui present, sinó, amb qui s’està relacionant l’infant? Autonomia no vol dir soledat. Així doncs, hem de contemplar que és molt important generar un ambient, un entorn, unes condicions, perquè l’infant pugui desplegar el seu potencial de manera òptima. Deixar que facin coses per ells mateixos.

Tanmateix, Eva Sargatal, secretària de la Comissió Executiva i directora de la Revista Infància, va dedicar uns minuts de la jornada per parlar de la figura de Pepa Òdena, que va morir el passat novembre. Òdena, mestra de mestres, va ser una persona senzilla, discreta, lluitadora i honesta amb les seves idees. Ella sempre parlava dels drets de la infància des de les petites coses i la quotidianitat. Amb la seva absència, ara més que mai, ens toca continuar treballant i reivindicant tota la seva feina.