OPINIÓ
Maria Vinuesa
Si ens creiem que l’acció educativa a les escoles no es pot portar a terme sense les famílies, i hem de començar a pensar quines estratègies participatives s’han de dissenyar.
Ja fa molt temps que ningú dubta que el rol de les famílies dins l’escola és fonamental, afortunadament ja ha quedat superada aquella etapa amb escoles tancades en la quals les famílies no passaven de la porta, unes escoles on les famílies només hi tenien cabuda en contades ocasions i el nivell de participació era quasi inexistent.
Evidentment les coses han canviat i han canviat a millor. En aquests moments les associacions de famílies tenen un paper molt més actiu dins de l’àmbit de l’escola, la majoria organitzen el menjador escolar i les activitats de lleure quan els infants acaben l’horari d’escola. Fer aquesta gestió obliga a les AFA a estar en contacte directe amb l’equip de mestres, sobretot amb l’equip directiu de les escoles, per tal que el que gestionen tingui coherència amb el projecte d’escola. A més d’aquest gestió també donen suport a activitats organitzades per l’equip de mestres, com ara sortides i altres activitats realitzades al llarg de l’horari escolar.
Participar és incidir per tal de tenir possibilitat de decidir en allò que es participa
En una primera lectura podríem pensar que la participació de les famílies a les escoles és òptima, però si aprofundim una mica veurem que s’està lluny d’una participació efectiva que més aviat és una participació “epidèrmica” una participació més aparent que real, sobretot si pensem que participar és incidir per tal de tenir possibilitat de decidir en allò que es participa, dit d’una altra manera: les famílies participen des de la implicació però no des de la decisió i aquest és un aspecte polèmic però que en algun moment s’haurà de fer front.
Si ens creiem que l’acció educativa a les escoles no es pot portar a terme sense les famílies, hem de començar a pensar quines estratègies participatives s’han de dissenyar. Estem en moments de canvi de paradigma educatiu, malgrat en aquest aspecte n’hi han hagut, tal com dèiem a l’inici, no n’hi ha prou, s’ha d’anar més enllà, s’ha de començar a pensar com les famílies participen en el desenvolupament i posterior revisió dels projectes educatius, com les famílies participen en la planificació de l’acció educativa.
No és un tema senzill, la cultura participativa a les escoles té pocs anys de vida, encara hi ha reticències, és qüestió d’anar-hi pensant i d’anar treballant en aquesta direcció, segur que els infants ho agrairan.(Aquest article també s’ha publicat a la revista Opcions)
Maria Vinuesa
Mestra i membre de l’Executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
