Les famílies també han d’anar a l’escola

La participació de les famílies en l’educació formal s’ha de concebre des de tots els angles possibles per tal de generar projectes educatius confortables per tothom.

Repensar l’educació en termes de comunitat educativa requereix, també, repensar la participació de les famílies en l’educació reglada. Per Toni Tort, professor de la Universitat de Vic (UVic) i membre i coordinador —juntament amb Jordi Collet— del Grup de Recerca Educativa de la UVic, «hem d’anar construint una escola comunitat on tothom tingui el seu lloc». I és que Tort considera que la relació amb les famílies és la clau de l’èxit per assolir l’excel·lència acadèmica en tots els sentits, perquè «la creació de climes de cooperació revesteix de benestar l’aprenentatge d’infants i joves».

Jordi Collet i Antoni Tort presentant el llibre Millors vincles, millors resultats? La relació entre docents i famílies per a l’èxit acadèmic de tot l’alumnat.

Les AMPA són el principal òrgan formal de referència per a la participació familiar. El 97% dels centres catalans en tenen i vuit de cada deu famílies hi estan associades. En moltes escoles públiques es fan càrrec de la gestió del menjador i del servei d’acollida matinal, i —tant a les públiques com a les concertades— de les activitats extraescolars.

A l’escola pública Els Pinetons de Ripollet, per exemple, des de fa un parell d’anys el servei de menjador el porta l’AMPA. Pau Casanova, mestre d’aquest centre, explica que «tot parteix des d’una mirada global sobre l’educació i per això intentem que la participació de les famílies sigui real». A Els Pinetons, el moment d’entrada a l’escola està pensat per harmonitzar el ritme del centre amb el de cada família. «Hi ha un interval d’un quart d’hora per entrar-hi» i, en el cas d’infantil, les famílies acompanyen els infants a l’aula. Un altre espai de vida en comú són les jornades obertes que organitza el centre al final del primer trimestre. «L’últim divendres de desembre les famílies entren a l’aula, en presencien l’ambientació i els infants els expliquen quin ha estat el recorregut de vida del grup.» Es tracta, segons explica Casanova, d’entrellaçar amb la màxima coherència possible el projecte educatiu en tots els seus àmbits i possibilitats.

Jornada de portes obertes a l’escola Els Pinetons.

A Barcelona, l’Escola Congrés-Indians també s’obre a les famílies. En aquest cas, els familiars poden compartir, entre d’altres, l’estona del menjador. Clara Collazos, psicòloga de formació i acompanyant dels infants durant el migdia a Congrés-Indians, explica que «el vincle amb les famílies és important perquè es genera molta confiança i s’estableix una relació triangular entre educadors, infants i famílies». Segons la Clara, si tots els elements es connecten de forma circular —i no radial— la comunicació i les relacions milloren perquè «aprens i entens millor les famílies i els infants. En el menjar s’hi projecten moltes coses, i pots veure com l’infant es relaciona amb el món i com està. Cuidar i respectar aquesta estona per a mi és un regal, i per a ells, un espai relaxat i lliure de pressions.»

Toni Tort considera que la participació familiar s’ha de concebre des de tots els angles possibles i no es pot reduir, tan sols, als òrgans formals. No perquè aquests no siguin importants, sinó perquè cal fer un pas més enllà. Segons Tort, els centres  han d’incloure les famílies en el projecte educatiu «amb una mirada pròpia i a partir d’altres experiències. Generant xarxa». I algunes de les estratègies que proposa són la modificació dels espais i els temps d’aprenentatge, la participació dels familiars en les activitats lectives, els sistemes d’avaluació compartits i generar noves estructures organitzatives que atenguin cada realitat i context educatiu.«Es tracta de trobar un espai comú i pensar en projectes que siguin confortables per a tothom.»

Entendre la participació activa de tots els actors com a tret fonamental per construir aquest bé comú. Aquest és el plantejament que exposa Carles Gràcia, el director de l’escola Els Pinetons. El projecte d’aquest centre parteix de la base que l’educació pública és tant un dret com un deure i una responsabilitat compartida. «El rerefons és la defensa d’allò que és públic, on construïm l’educació dels infants.»

I una de les principals dificultats que detecta Gràcia és la d’entendre què significa la participació perquè, segons explica, a vegades es confon amb entrar a decidir sobre qüestions purament professionals dels mestres. I exposa que això evidencia que «tenim poca cultura de participació democràtica». També és una dificultat el nombre de persones del centre, que acull uns 700 infants. Però malgrat les resistències, assegura que parlar sobre participació a l’escola ha afavorit un escenari de compromís amb el projecte educatiu. «És un procés lent perquè cal parlar i dialogar moltes coses, però incloure les famílies, no com a fiscalitzadores, sinó com a participants actives del projecte, reforça la comunitat educativa.»

Relacionats

Associa't!
Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!

Associa't!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!