Foto: Repositori UVIC
En nom de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, ens afegim a tots els elogis i als records que compartim avui amb les persones que l’hem estimada.
Quan divendres vaig saber que la M. Antònia havia mort em van venir molts records, converses i imatges, però una se’m va fer especialment viva. Es tracta d’una fotografia en blanc i negre, apareguda en moltes publicacions, d’una Maria Antònia jove en una Escola d’Estiu de finals dels anys setanta a Bellaterra. Es veu la Maria Antònia agenollada i envoltada de dos o tres infants de 4 0 5 anys, fent una classe en directe pels mestres de l’Escola d’Estiu, que se’ls miren. Ella mateixa explicava que van anar a buscar a aquests nens a l’escola Ton i Guida, perquè els mestres veiessin en directe com feia una classe de matemàtiques amb els més petits.
La seva mirada, al nivell de la dels nens, és el que em fascina de la fotografia. Aquesta és la mirada directa i concentrada que hem conegut, quan parlava d’una cosa que li interessava com si en aquell moment no hi hagués res més en el món. Una mirada afable, que ens interroga, que ens fa pensar i que ens fa sentir protagonistes. Ella mateixa explicava que quan treballava amb estudiants en pràctiques que es preparaven per ser mestres, els deia que si no eren capaces d’ajupir-se i de posar-se al nivell dels infants no farien mai una bona classe.
La mirada a l’altura de l’infant, clau de l’ofici de mestre, és una de les moltíssimes lliçons que ens ha deixat i que avui volia compartir.
En la Maria Antònia ja gran, quan rebia, fins fa poc, grups de mestres a Rosa Sensat, la mirada va ser la mateixa: des de la saviesa generosa, ens fa pensar i dialogar. La recordo, en aquest cas, asseguda, envoltada de mestres, aprenents d’edats diferents, però amb el mateix propòsit que en aquella Escola d’Estiu envoltada d’infants.
La mirada atenta i curiosa dels mestres que l’han conegut, s’ha convertit avui en el seu llegat més viu, i que pren forma en la feina diària de milers de mestres a les escoles d’arreu del país i més enllà.
La seva lliçó de generositat, valentia, compromís i persistència en el propòsit sempre serà en nosaltres.
Descansa en pau, M. Antònia.
Girona, 2 de maig de 2022
