Monogràfic. La mort, l’últim tabú de l’ensenyament.

L’Associació Dret a Morir Dignament, DMD, és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1984 que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de posar fi a la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable. Aquesta dignitat, reconeguda en el primer article dels Drets Humans, suposa el dret a viure i a morir d’acord amb els teus valors. Parlem d’autonomia, de capacitat de decidir.

Treballem perquè la ciutadania conegui els seus drets en relació amb el final de la seva vida. L’exercici d’aquests drets pot millorar les condicions en les quals es mor a Catalunya. Tenim dret al consentiment informat i al rebuig del tractament, acompanyat d’una medicina pal·liativa de qualitat.

Així mateix, difonem el Document de Voluntats Anticipades (DVA) com la millor eina per assegurar el respecte a les decisions de cada persona amb relació al seu procés de mort. Paral·lelament, volem promoure un estat d’opinió pública favorable a l’ampliació del dret a decidir com i quan volem morir. Estem treballant amb els grups parlamentaris per avançar en la despenalització de l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit per a persones que desitgen alliberar-se d’un sofriment que viuen com a insuportable.

El grup d’educació de DMD-CAT (dmdcatalunya.tex.educació@gmail.com) pretén introduir als centres educatius la reflexió sobre la mort. Les poques vegades que s’ha abordat fins ara s’ha fet lligant-ho amb el dol, sempre a posteriori, per gestionar el dolor i la pèrdua. Nosaltres no treballem tant en aquesta perspectiva, sinó des de la naturalització de la mort com a part de la vida. Morim perquè vivim. La mort és, simplement, el final de la vida.

La vida ha entrat a les aules. S’han trencat tabús d’altres temps, com el sexe i les drogoaddiccions, entre d’altres. Tanmateix, la mort continua essent l’últim tabú. Mentre el nostre alumnat acostuma a tenir contacte quotidià amb una mort banalitzada a través de videojocs i pel·lícules, no integra, com a part imprescindible en el seu creixement personal, la consciència de la nostra finitud, la percepció que som éssers mortals. Considerem aquesta consciència un element bàsic de les competències emocionals.

 

Article present a la revista. Núm. 393 – Maig / Juny 2017

 

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!