OPINIÓ
Molts cops, quan intentem recordar els diferents ministres d’educació de la democràcia constatem que n’hi ha que ningú recorda, que han passat pel govern central sense pena ni glòria.
En canvi, és molt probable que del ministre Wert tothom se’n recordi, tant a Catalunya com a Espanya, perquè les seves polítiques i la seva llei hauran estat memorables. Tant és així, que ha aconseguit que tots els moviments socials defensors de l’escola pública i de la renovació pedagògica, per tant democràtica i laica, anem a la una, rebutjant de manera sistemàtica les seves propostes.
Ara, un cop més, pretén que es repeteixi la inscripció a les escoles de Catalunya, per a afavorir que les famílies tinguin encara més oportunitats de triar el castellà com a llengua de vida a les escoles.
UN COP MÉS ROSA SENSAT DIU NO!
Es fa feixuc haver de repetir una i mil vegades que la llei de política lingüística a Catalunya ha estat un èxit, perquè ha contribuït a tenir una cohesió social admirable. Tota la ciutadania fins a trenta anys té la sort de conèixer i dominar dues llengües, el català i el castellà, cosa que els dóna un avantatge inqüestionable per a aprendre’n d’altres.
Tenim la certesa que els nostres companys de l’Estat ens donaran suport en aquest NO rotund a obeir el Ministre Wert, i en l’oposició a una sentència que pretén dividir una vegada més la societat catalana, i que es proposa separar els infants i joves del país.
